De dones cruels i despietades n’hi ha hagut sempre. Però també hi ha hagut homes terribles. Estranyament, però, no tenim homes fatals. “No existeix l’estereotip de l’home fatal a la nostra tradició. Per això sospito que l’existència del mite de la femme fatale no respon a la realitat sinó a la fantasia dels autors que les creen”, detalla la filòsofa i editora Elisenda Julibert, que publica Hombres fatales. Metamorfosis del deseo masculino en la literatura y el cine (Acantilado). És a dir, que darrere d'Helena de Troia, que desencadena una guerra llarga i tràgica, de la Lolita de Nabokov o de la Conchita de Buñuel hi ha el desig dels seus creadors o dels seus personatges i les seves pors: “Són el revers literari de la idealització de la dona plena de virtuts. Tota femme fatale és la creació d’un home fatal o maleït, és a dir, d’un infeliç", afirma l'autora.

És un ocell? És un avió? No: és Nabokov en la pell de Superman. Aquesta setmana ha sortit a la llum un poema inèdit de Vladimir Nabokov escrit des de la perspectiva de Superman. A The man of tomorrow's lament, publicat per primera vegada a la revista britànica Times Literary Supplement, l'escriptor nord-americà d'origen rus es fica en la pell de l'home d'acer i se l'imagina caminant per un parc amb Lois Lane. Durant el passeig, Superman reflexiona sobre el fet que, tot i que està enamorat d'ella, "el matrimoni seria un assassinat" per la seva part, perquè la seva "explosió d'amor" la mataria. I encara que la Lois sobrevisqués, Nabokov es pregunta en el poema "quin monstruós nadó" sortiria d'aquesta unió.

C om altres escriptors que havien canviat la llengua literària, Vladimir Nabokov mai es va sentir segur amb el seu ús de l’anglès, idioma que havia substituït el rus matern. A Joseph Conrad li havia passat el mateix respecte al seu polonès nadiu, si bé crec que Conrad mai va escriure literàriament en aquesta llengua. En el cas de Samuel Beckett els dubtes sorgien al voltant del francès, idioma que en la segona part de la seva trajectòria ocupa el lloc de l’anglès. En tots els casos la inseguretat en el maneig de l’idioma dona pas a l’experimentació estilística. En Nabokov, com també en Beckett, és un esperó per a la contínua ironia latent en els seus textos.

Turquia va repatriar ahir el cos de l’ambaixador rus Andrei Karlov, assassinat dilluns a trets mentre presentava una exposició fotogràfica a Ankara. Les restes del diplomàtic van viatjar cap a Moscou després d’una cerimònia solemne que es va celebrar a l’aeroport i que va ser presidida pel subsecretari d’Exteriors turc. Karlov va ser acomiadat amb tots els honors en una terminal on imperava un dol rigorós: símbol de la voluntat turca de preservar les fràgils relacions diplomàtiques amb Rússia.

A ‘Curso de literatura rusa’, Vladimir Nabokov ens diu que Helena, tot i ser un personatge femení, era el tipus de personalitat heroica que la societat volia. També ens diu que en aquell moment es va retreure a Turguénev que l’heroi actiu i idealista fos un búlgar: “no había creado un tipo activo y positivo de varón ruso”.

'Pnin' de Vladimir Nabokov (Sant Petersburg, 1899 - Montreux, 1977), arriba traduïda per segona vegada, aquest cop a mans de Marta Pera Cucurell, editada per RBA-Magrana. L'autor de novel·les com 'Lolita' (1955) o 'Foc pàlid' (1962), va escriure 'Pnin' l'any 1957, una de les obres més autobiogràfiques. La novel·la pren com a punt de partida les experiències de Nabokov com a professor a les universitats de Wellesley i de Cornell, un cop la revolució comunista russa el va portar a l'exili.