Laura Riding (1901-1991) és una autora a l’altura de poetes com Ezra Pound i T. S. Eliot. En general resulta molt desconeguda, excepte si és presentada com algú vinculat a Robert Graves, amb uns trets que ens aparten de la seva vertadera essència.

El professor Sellabona ens parla de la importància d’anar passant de generació en generació les històries dels grans:

Tenim al davant dinou propostes de lectura. En un moment és possible rebre “tota” la informació que es vulgui sobre un llibre sense llegir-lo. També podem accedir amb un cop d'ull als racons més amagats de la vida i miracles de l’autor. Malauradament, moltes vegades el fet de tenir tanta informació ens fa la sensació que accedim al coneixement. Afortunadament no és ben bé d’aquesta manera. Conèixer un text implica haver-lo llegit, implica haver passat moments de solitud amb les paraules. Podem no arribar al nivell de coneixement profund de l’expert que ens il·luminarà amb els seus comentaris, però la nostra versió, potser carregada de mancances, és molt vàlida. Les versions d’altri ens poden ajudar a aprofundir si cal, però res no pot substituir el nostre moment d’intimitat amb les paraules.

A la coberta de la novel·la l’editor ens diu: “La buena literatura de cualquier época, ya lo sabemos, nos habla, sobre todo, de nuestro presente”.

Tenim a les mans el relat d’un viatge iniciàtic. Axl i Beatrice són uns ancians que viuen el càstig (o el privilegi) d’estar privats de memòria, una ‘boira’ que sempre els acompanya els ha pres aquesta facultat. Britans i saxons conviuen en una terra erma i ells emprenen el camí per trobar el fill del qual fa temps que no saben res. En aquest periple viuen infinites peripècies i tenen les forces molt minvades, però, malgrat tot, el seu objectiu els dóna valor per no defallir.

Gonçalo M. Tavares (Angola, 1970) és narrador, dramaturg i poeta. En una nota al començament de la novel·la ens diu: "Tenir curiositat per entendre la manera com la ficció –versemblant o no tant– es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt a on tot es mescla i es torna uniforme" (pàg. 9).

[…] En molts aspectes, ha esdevingut la consciència crítica d’una soferta generació que hagué de viure dues guerres mundials, una gran depressió econòmica i l’aparició dels estats totalitaris moderns. Miquel Berga, professor de literatura anglesa de la UPF, ens acosta la seva definició personal de l’autor de '1984'.

'De noche bajo el puente de piedra’ és presentada en 14 capítols. A poc a poc ens adonem que formen una novel·la històrica. Així mateix, tenim l’ajuda d’un epíleg de l’autor.

Una editorial de tota confiança ens presenta 'Anatomia de les distàncies curtes'. L’autora troba el seu lloc en un catàleg on encaixa perfectament, perquè parlam d’un bon llibre d’una manera rotunda.

Laurent Binet fa un peculiar ús de l’hemeroteca i de les biografies dels semiòlegs i filòsofs que tan bé coneix. Aquest és un text irreverent, erudit, divertit i molt documentat. Quan obrim el llibre, ens espantem perquè no sabem si n’estem a l’altura intel·lectual, però aviat ens relaxem i ho desmitifiquem.

A ‘Curso de literatura rusa’, Vladimir Nabokov ens diu que Helena, tot i ser un personatge femení, era el tipus de personalitat heroica que la societat volia. També ens diu que en aquell moment es va retreure a Turguénev que l’heroi actiu i idealista fos un búlgar: “no había creado un tipo activo y positivo de varón ruso”.