Per comentar les virtuts i dèficits de Gran Turismo, resulta gairebé inevitable traçar un paral·lelisme amb la indiscutible triomfadora del que portem d’estiu: Barbie. Si entenem els dos films com a grans operacions de màrqueting vinculades als productes estrella de Mattel i Playstation, cal dir que la sàtira feminista de Greta Gerwig aconsegueix transcendir el seu propòsit comercial amb més solvència que el fulgurant espectacle que el sud-africà Neill Blomkamp (director de Districte 9 i Elysium) construeix a imatge i semblança de l’icònic videojoc de conducció. La comparació és indefugible, però també injusta, perquè Barbie funciona com una pel·lícula d’idees que dialoga amb la realitat sociopolítica, mentre que Gran Turismo s’erigeix en una experiència eminentment sensorial. Barbie interpel·la la consciència; Gran Turismo, els sentits i, en particular la passió per la velocitat motoritzada.

Durant el mes de març del 1947 Maserati va presentar el flamant A6 1500 al Saló de l’Automòbil de Ginebra. Va ser un cotxe innovador i revolucionari, que marcaria un abans i un després en la història de la marca del trident i en la manera com s'entenien els turismes potents. Fins aleshores els cotxes més potents volien ser esportius, radicals, pensats per obtenir un bon rendiment sobre l’asfalt, però amb l’A6 1500 Maserati va canviar el paradigma amb un model potent, però pensat per fer grans viatges amb comoditat i amb espa per als ocupants. Va esdevenir, de fet, la llavor dels Gran Turismo o GT, una expressió italiana que designa els vehicles pensats per cobrir distàncies llargues sense castigar l’esquena dels ocupants i que s'ha fet popular als cinc continents.