Ser cuiner o, més ben dit, ser el millor cuiner del món, no entrava dins de l’espectre de possibles professions que Ferran Adrià (1962) imaginava de petit. Però segons explica a l'ARA, la sort i les circumstàncies el van portar fins aquí. Aquest cuiner nascut a l’Hospitalet de Llobregat ha fet servir la cuina com un llenguatge per crear i innovar. La primera vegada que va entrar a la cuina ho va fer per rentar plats i anar a Eivissa de vacances. “No era vocacional, però a poc a poc em vaig anar enamorant”, apunta el cuiner. 

Llegeixo amb gran curiositat les històries d’amor de la Selena Soro a l’ARA, perquè el sol fet que una parella vulgui sortir, abraçada, a la foto de l’entrevista ja em fa pensar que no s’odien del tot. Ahir hi sortien els amos del Dos Palillos, un restaurant que em fa molt feliç. Ell, l’Albert Raurich, n’és el xef. Ella, la Tamae Imachi, n’és la sommelier. En Raurich explica que l’amor és “la sensació de confort que té cada dia quan es lleva i abraça la Tamae”. I d’aquesta frase no n’hem de destacar la bellesa de la intenció principal, sinó de la secundària: hi ha un senyor que, cada dia, quan es lleva, abraça una senyora. Explica, doncs, que es van conèixer a El Bulli i que, en aquell temps, un cop acabat el servei, rentant copes a mà, “ens quedàvem fins tard amb ella i els cambrers i tastàvem els vins que els clients havien deixat als culs de les ampolles: mai havia tastat vins de 500 o 2.000 euros!”

La cosa anirà així. Serà el mateix Ferran Adrià qui rebrà com a amfitrió els hostes que dormiran a l'antic El Bulli, ara convertit en el museu ElBulli1846. Serà una estada única que s'haurà de reservar a través de la plataforma Airbnb. S'hi trobaran un llit "emplatat" i inspirat en la famosa oliva esferificada del restaurant de Roses.

Des de quan existeix el vi? Quin vi es bevia al paleolític? Quan va aparèixer el primer sommelier? ¿Podem reproduir el vi que bevia el rei Hammurabi de Babilònia? ¿I el que hi havia en àmfores a la tomba de Tutankamon? Totes les respostes ja estan disponibles al setè volum del Sapiens dedicat al vi, que a banda de ser molt visual repassa cronològicament l'existència del vi i proposa receptes perquè es pugui reproduir el que bevien altres civilitzacions.

Entrevisto el cuiner Albert Adrià una tarda de gener, hores abans que obri portes el restaurant, l’Enigma, que ho fa de dilluns a dijous per sopar, i divendres, migdia i nit. Per a l’entrevista es treu la jaqueta de cuiner, ens asseiem en una taula al costat de l’equip que s’encarrega de la comunicació, i comença a parlar del menú de degustació que acaba d’estrenar el 16 de gener, els trenta plats que suposen un viatge pel producte i sobretot pel sabor. Les reserves aquests dies de gener estan bé, comenta. I aquest febrer i març hi ha dues fites properes, que també ajudaran a omplir el restaurant, Barcelona Wine Week (del 5 al 7 de febrer), el Mobile World Congress (a finals de febrer) i Alimentària (al març). De fet, de Fira Barcelona, situada a plaça Espanya, al restaurant Enigma tan sols cal travessar gairebé un carrer.

David Seijas (Seva, 1980) va estar dotze anys treballant com a sommelier a El Bulli de Ferran Adrià. Llavors, quan el restaurant va tancar les portes, va decidir canviar de paradigma i passar de servir i recomanar vins a taula, a produir les seves pròpies ampolles. Sumant tota l'experiència, coneixement i innovació del temps al millor restaurant del món, Seijas, juntament amb Guillem Sanz, va crear el projecte Gallina de Piel, una "no-bodega" que no té terrenys, botes ni vinyes, sinó que col·labora i s'associa amb els millors cellers de tot el territori per produir vi plegats. La firma, que des del 2018 ha presentat 7 vins, ara ha obert la primera seu física a Girona per tenir contacte directe amb els clients. Durant els primers anys de la marca, el sommelier va superar la seva addicció a l'alcohol, i va aconseguir tornar a gaudir del vi tastant-lo, però sense arribar a empassar-se'l mai.

Després que l'Ajuntament de Girona declarés Felip VI persona non grata arran del discurs del 3 d'octubre del 2018, aquest dimecres les filles dels reis han trepitjat la ciutat per primer cop en els darrers cinc anys. Però ha estat una visita fugaç: només un quart d'hora, en què la princesa Elionor, acompanyada de la seva germana Sofia, ha conegut per primer cop la seu de la fundació de la qual és princesa d'honor i que porta el seu nom. Al vespre es lliuraran els tradicionals premis Princesa de Girona, però això ja no serà a la capital, sinó a Caldes de Malavella. Abans de l'acte oficial, la princesa Elionor –acompanyada de la seva germana Sofia– ha volgut visitar per primera vegada la seu de la Fundació.

L’Enigma és l’únic restaurant d’Albert Adrià a Barcelona. El va reobrir després de la pandèmia i va prometre a la seva dona, Sílvia, i al seu fill, Àlex, que tornaria sempre a les onze de la nit a casa. Per a Adrià, la pandèmia sí que va ser una lliçó de vida. Va tancar els restaurants Tickets, Pakta, Bodega 1900, Hoja Santa i Niño Viejo, que formaven el grup El Barri i que pertanyien al Grupo Iglesias, el qual es va declarar en suspensió de pagaments durant l’emergència sanitària. Passada la crisi, que va afectar de valent els restaurants, Albert Adrià ha reformulat l'Enigma, que va començar el 2017 amb una aurèola de misteri. Per la seva banda, el Grupo Iglesias ha continuat un camí propi, que vol dir que el restaurant Tickets s’ha convertit en el Teatro, hi han recuperat antics plats que tant de reclam tenien en l’època Adrià i fins i tot hi mantenen part de l’equip.

El Bulli torna a obrir portes reconvertit en museu, on es “menjarà coneixement”, com afirma el cuiner Ferran Adrià. Així doncs, no serà un restaurant, sinó un espai per contemplar, per reflexionar i per saber per què la cuina ens fa ser humans. A partir de dilluns, 17 d'abril, les entrades es posaran a la venda, a 27,50 euros. El museu estarà obert des del 15 de juny fins al 16 de setembre. Durant la resta de l'any, l'espai es transformarà en El Bulli DNA i "es dedicarà a investigar, experimentar i fer difusió dels continguts desenvolupats a través de les convocatòries que comptaran amb la participació d'equips multidisciplinaris", afirmen els organitzadors.

Si algú ha influït en les formes i les maneres de la gran cuina de l’últim mig segle ha estat Juli Soler, l’altra ànima, al costat de Ferran Adrià, del mític restaurant El Bulli. Per això, ara que fa set anys que ens va deixar, hem volgut fer-li un homenatge des de l’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, i per això volem recordar la seva figura, el seu mestratge i el seu llegat. Per entendre la seva empremta inesborrable en el sector cal dir, abans que res, que som davant d’un heterodox.

Marcel Planellas, professor del departament de direcció general i estratègia d’Esade, ha estudiat el cas d’èxit d’El Bulli des del 2005 i la transformació en ElBulli Foundation després de tancar com a restaurant el 2011. Acaba de publicar, amb la col·laboració de Ferran Adrià, El libro rojo de la innovación (Conecta), en què repassa les principals lliçons d’innovació del seu cas, que es poden traslladar a qualsevol projecte.

La casa de subhastes Sotheby's vendrà el celler del restaurant El Bulli en dues vendes que es faran a Hong Kong i a Nova York el pròxim mes d'abril. El celler del restaurant de Roses (Alt Empordà) està formada per un total de 8.807 ampolles que Ferran Adrià i Juli Soler han acumulat al llarg dels 27 anys de trajectòria al capdavant del restaurant. La primera venda es farà el 3 d'abril a Hong Kong i el 26 del mateix mes tindrà lloc la segona a Nova York.

Les creacions culinàries de Ferran Adrià han estat analitzades des de gairebé tots els angles, però els productes amb què el xef català treballa són molt menys coneguts. Amb això en ment, Adrià i la fotògrafa britànica Hannah Collins han col·laborat en un projecte innovador que repassa les rutes d'una trentena de productes des del seu lloc d'origen fins al plat del restaurant. El resultat és un llibre 'El festí fràgil: rutes a Ferran Adrià', amb unes 250 fotografies sobre l'art de cuinar i menjar. "En una cuina hi ha molta mort i sexe –explica Collins–. Un pensa en una cuina com un espai neutral, però no ho és", destaca la fotògrafa. "En Ferran va escollir 30 ingredients o productes, i jo vaig anar a buscar-ne l'origen i vaig fer la fotografia sobre la seva transformació", explica Collins, que viu entre Londres i Barcelona.