En un pis de 80 metres quadrats de la plaça de Madrid, hi vivien sis persones: quatre germans, mare i pare. En alguns moments també hi havia la padrina. Era una casa amb renou, una gran terrassa, i mentre uns tornaven de l’institut, hi havia un nadó que plorava. Entre el germà gran i la petita de la casa hi ha 14 anys de diferència. “Em sorprèn com, enmig d’aquella casa caòtica, plena de crits i infants jugant, en Pep podia llegir, totalment absort. Tenia una capacitat de concentració brutal, era com si s’evadís”. En Pep és Josep Ramon Cerdà (Palma, 1971), dramaturg i professor. Ens hi acosta la germana petita, Margalida, coneguda al món de les xarxes com Madò Llucia.

Victòria Cerdà (Palma, 2005) ha escrit sis obres de teatre. Ja n’ha dirigit i representat tres. Té només 19 anys. A sis va començar a assistir a les classes de la companyia XamoXamo a Binissalem. “Em vaig apuntar a teatre, en principi, només perquè els meus amics hi anaven. Era per fer alguna cosa amb ells, però vaig acabar quedant-hi per gust. Som l’única que hi ha continuat ja d’adulta. Fer teatre al meu poble em va canviar la vida”, explica. Una professora de l’institut va veure potencial en la seva manera d’escriure i li va lliurar un fullet per participar en el taller de veus emergents de dramatúrgia del teatre Principal de Palma. “Tenia 13 anys, era la més petita del grup. Podíem presentar-hi una obra. Vàrem fer una lectura dramatitzada, i professors i alumnes varen triar la meva. Aquí vaig pensar que potser podria dedicar-me a una cosa relacionada amb això”, prossegueix.

Eren les típiques nines que escriuen diaris, poemes o contes, i mai han renunciat a aquesta passió. Marta Barceló (Palma, 1973) i Marta Buchaca (Barcelona, 1979) s’han consolidat com a dramaturgues i guionistes de prestigi. Les seves obres s’han representat en diversos idiomes. Parlen de la família, l’amor, la malaltia i la mort: temes universals.

Amb un recull d’algunes de les crítiques escrites per J. A. Mendiola, col·laborador de l’ARA Balears, i amb una tria i introducció de Josep R. Cerdà, el llibre 10 anys de teatre a Mallorca (2013 - 2023), de Jardí desolat a Reis del món proposa una primera aproximació a un fenomen que, diuen els seus autors, està encara poc estudiat. Es tracta del vertiginós canvi de les arts escèniques locals viscut en només una dècada, un temps en què el “teatre de subsistència” fet a Mallorca s’ha convertit en “teatre de referència” també fora de les Illes. Publicat per Lleonard Muntaner, el presenten dimarts dia 5 de març a l’Espai El Tub de Palma.

El dramaturg mallorquí Jaume Miró ha guanyat el premi Micalet de Teatre per la seva obra Caputxeta a Hamelin. Miró afirma que és "un reconeixement a una obra de ficció que explora emocions humanes i reflexions al voltant de personatges situats al límit". El jurat del guardó ha destacat d'aquesta obra "la seva claredat en la construcció de la història i per tractar-se d'una proposta estètica precisa i rotunda", com va assenyalar l'actriu Pilar Almeria, portaveu del premi. També s'ha remarcat l'univers propi "inquietant i suggerent" creat per l'autor.