El departament de Cultura obrirà aquest dimarts el termini per optar als ajuts per compensar les pèrdues per les tempestes de Sant Jordi. La quantia total és de 100.000 euros i són subvencionables els danys materials que van patir els llibres, les carpes i les taules de les parades que el temporal va convertir en inutilitzables o bé que es consideren danys substancials. Els danys es compensaran d'acord amb les despeses d'impressió, adquisició o lloguer dels béns que es van fer malbé. Es podran demanar fins al 12 de juliol.

La Cambra del Llibre ha fet públics els rànquings definitius dels llibres més venuts per Sant Jordi, dels quals només havien donat, en aquella jornada, els tres primers del podi. No hi ha canvis substancials en les primeres posicions. Destaca el doblet de Sílvia Soler en ficció i no-ficció, els dos títols de la jove Joana Marcús en juvenil i l'empat tècnic al número u en ficció en llengua castellana entre Santiago Posteguillo i Eva García Sáenz de Urturi. Hi apareix, després de tres anys de la seva publicació, el fenomen El infinito en un junco, d'Irene Vallejo.

Sa Pobla celebra aquestes setmanes el seu calendari de festes particular. Si la diada de Sant Jordi al municipi va ser el dimecres 27 -en lloc de dia 23-, aquest dissabte ha estat el torn del tradicional ball de caparrots de Sant Antoni. A més, dissabte que ve es farà la rua de Carnestoltes.

A poc a poc es van coneixent els danys que han provocat la pedregada i el vent aquest matí i aquest migdia a les parades de Sant Jordi a Barcelona: el fort vent ha aixecat una carpa a Gran Via a passeig de Gràcia i ha colpejat vàries persones, una de les quals pateix ferides lleus, segons informa la Guàrdia Urbana. A la llibreria La Central han cancel·lat les signatures previstes per a aquesta tarda a la carpa de passeig de Gràcia amb Gran Via, que ha caigut a causa del vent i la pluja; sí que es mantenen les signatures previstes a la carpa de la Central a passeig de Gràcia amb el carrer Mallorca. "Està sent un caos total. Hauríem d'haver tingut un pla B i no el teníem. La majoria de carpes no estaven preparades. És perillós perquè algunes han volat", diu l'encarregada de comunicació de la llibreria, Núria Solsona. "Els llibres es mullen tots, potser hauríem d'haver cancel·lat", explica.

Quan la pluja i els niguls han deixat pas a les clarianes i al sol, els ciutadans de Palma no han tardat a posar peu al carrer per recuperar el temps perdut aquest matí de diada de Sant Jordi. Ha bastat poc per invertir una situació que aquest matí pintava ben diferent. A les cues de les paradetes de la plaça Major ja s'hi compten més de 20 persones, mentre que hores enrere els llibreters s'amagaven davall els arcs de la plaça.

Encara no havia fet els 18 anys quan Gabriel Ferrater, que llavors vivia a l'exili francès, a Liborna, prop de Bordeus, va oferir a un editor les seves primeres traduccions conegudes. Eren dos poemes surrealistes de Federico García Lorca que creia inèdits en francès, Ciudad sin sueño i Niña ahogada en el pozo (tots dos del pòstum Poeta en Nueva York), segons la carta que va enviar el 17 de maig del 1940 a l'editor del suplement literari avantguardista L'Usage de la Parole. Una carta que va descobrir Enric Blanes en unes capses a nom de Jill Jarrell Ferrater dipositades a la Universitat de Texas.

El desaparegut flequer Eduard Crespo Almela, de la Fleca Balmes, es va inventar el pa de Sant Jordi el 1988. Dos anys abans, el Gremi de Flequers de Barcelona li havia encarregat un pa creatiu, que tingués relació amb la diada de Sant Jordi. Ho explica la seva filla, Georgina Crespo, que assegura que actualment “el pa de Sant Jordi ja és una tradició com també ho són la rosa i el llibre”. El seu pare va morir aquest setembre d'una pneumònia.

La cuinera Iolanda Bustos, del restaurant La Calèndula, de Regencós, proposa menjar les carxofes amb una recepta ben singular, que inclou també remolatxa i una crema d'all blanc.

"Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit"

Glòria Coll Domingo (Riudoms, 1988). Autora de Retorn (Godall, 2017) i Territori inhabitable (Edicions de la UAB, 2015)

"El vaig descobrir de joveneta amb la MOLC i em va captivar. Primer, per com tractava la llengua, amb cruesa, gairebé crueltat. Agafa les paraules i les treu de lloc, fa servir expressions i girs lingüístics que prenen una força excepcional. Per a mi, hi havia estranyament i familiaritat, perquè jo soc de Riudoms i també em ressonava a la llengua de casa. Segon, per les temàtiques. M'eren properes, per la cosa més material d'acostar-se al món. Amb ell vaig veure que es podien fer poesies de coses que no hauria dit, com el final de la festa de Però non mi destar. Les relacions afectives i sexuals amb dones també tenen el punt de vista inesperat, no són convencionals, però són properes i també poden ser críptiques. A Ferrater mai l'he deixat de llegir, com un sol llibre: t'hi sents reflectit i a la vegada hi ha moltes coses que no comprens i hi vols seguir batallant. La meva generació de poetes se centra en el cos i Ferrater va ser molt corpori, va posar les relacions sensibles a un nivell que pocs havien fet".

]]>

Roses, llibres, dracs i bones paraules tornen aquesta setmana als carrers dels pobles amb motiu de Sant Jordi, després de dos anys de no celebrar la festa amb normalitat. Així, els principals municips de la Part Forana han preparat un programa complet d'activitats.

]]>

Pocs dies abans de Sant Jordi, el Gremi de Llibreters ha fet públiques les llistes de llibres més venuts de la setmana. Del 4 al 10 d'abril, els rànquings els encapçalen algunes novetats previsibles, com el Premi Ramon Llull d'Empar Moliner, el Mamut d'Eva Baltasar i la nova novel·la de ciència-ficció d'Albert Sánchez Piñol. També hi ha novel·les premiades com Morir-ne disset de Sergi Belbel (Premi Sant Jordi) i Junil a les terres dels bàrbars de Joan-Lluís Lluís (Premi Òmnium). En no-ficció apareix Carles Porta superant èxits anteriors de Manel Alías i Toni Cruanyes. El gremi insisteix cada any que els llibres més venuts el dia de Sant Jordi només representen el 5% del total de les vendes, que arriben a 1,3 milions de llibres. De moment, aquests són els que han seduït els compradors.

]]>

Després de sentir el diputat Toni Cantó dient al Congrés que l'escola catalana és "una fàbrica de robots que només pensen el que ells volen que pensin" o el ministre d'Educació José Ignacio Wert defensant que calia "espanyolitzar els alumnes catalans", el guionista i humorista Òscar Dalmau es va posar a imaginar com seria aquesta escola apocalíptica. I n'ha fet el llibre que hi seria lectura obligatòria: el Manual d'adoctrinament de l'escola catalana (Bridge). Es tracta d'un llibre d'humor il·lustrat que vol "desacreditar" amb ironia i per via de l'exageració acusacions com que els alumnes no aprenen castellà, que no es deixa anar al lavabo als que parlen aquesta llengua (Pablo Casado dixit) o que l'escola catalana "és la llavor per trencar la unitat de la nació" (Rosa Díez). El llibre no és per a nens, sinó per a professors i alumnes de l'escola catalana que "fa anys i panys que sentim el mantra que l'escola catalana adoctrina". Un llibre d'acudits amb dibuixos? "És perillosíssim", admet l'autor, que es reconeix "doblement adoctrinat" perquè va estudiar als Maristes de Sants, tot i que "no es parli de l'adoctrinament religiós".

]]>