El càncer és, segurament, el sistema darwinista més perfecte. El 1859, el naturalista britànic va proposar en la seva teoria de l'evolució que els individus més ben adaptats a un entorn específic són els que acaben sobrevivint i passant els seus gens a futures generacions. En el cas dels tumors això es compleix a la perfecció: les mutacions que apareixen a les cèl·lules competeixen entre elles i, al final, aquelles capaces de resistir els tractaments acaben desplaçant la resta i proliferant. Els fàrmacs emprats per combatre-les acaben deixant de ser efectius.

L'expansió mundial dels humans moderns va començar fa 60.000 anys i va ser en la seva arribada a Àsia que van coincidir amb els denissovans, una població primitiva i ja extinta amb qui no només van conviure, sinó que es van reproduir. Aquesta hibridació ha deixat una empremta genètica encara vigent en la nostra espècie que, segons una investigació de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), podria estar al darrere d'alguns trastorns de salut mental, com la depressió, l'anorèxia o l'esquizofrènia. L'estudi, publicat a la revista Plos Genetics, assenyala que una de les variants genètiques d'origen denissovà que conserva l'ADN humà va permetre a l'espècie adaptar-se a condicions climatològiques més fredes, però alhora tindria un paper fonamental en la salut mental de les persones.

"Quan el 2019 vàrem negociar amb els nostres socis les àrees de govern, teníem molt clar que la transició energètica seria un dels sectors estratègics de la dècada. Millor que estigués en mans de Podem. Vull donar les gràcies a Pep Malagrava –director general d'Energia– i al vicepresident Juan Pedro Yllanes per assumir el repte i posar-lo en marxa des de zero". Aquestes són les paraules de la coordinadora autonòmica de Podem, Antònia Jover, que s'ha atribuït aquest dijous els avenços en matèria d'energia a les Balears.

L'aparcament de l'hospital Mateu Orfila de Maó s'ha convertit en la instal·lació més gran d'autoconsum de Menorca i el projecte de major envergadura que ha executat l'Institut Balear de l'Energia (IBE). Gràcies a aquesta iniciativa, es podrà subministrar fins al 18,5% de l'electricitat que consumeix l'hospital; a més, tenint en compte la part que ja produeix el centre sanitari a la seva coberta, la xifra final s'eleva al 26% d'energia neta.

Ciutadans ha anunciat aquest divendres que ha presentat 113 esmenes parcials al projecte de pressupostos del Govern, que començarà els pròxims dies la tramitació parlamentària. La formació taronja fa especial incís en la política lingüística des de distints vessants. Vol rebaixar el finançament de "publicitat i propaganda" en aquesta àrea, minvar les partides per als estudis de la Direcció General de Política Lingüística, o eliminar tant la Secretaria Autonòmica d'Universitat, Investigació i Política Lingüística –en mans de MÉS per Mallorca–, com la de Sectors Productius i Memòria Democràtica –gestionada per Podem. "Presentam una reducció de càrrecs públics i elegits a dit", sosté el partit.

El 2019 el Govern va posar en marxa l'Institut Balear de l'Energia (IBE), un mandat de la Llei balear de canvi climàtic, que ja en preveia la creació. L'IBE, una empresa pública d'energia, que la produeix i la comercialitza a preu de cost, ha rebut més interès per part dels ajuntaments illencs en les darreres setmanes arran de la situació actual, en un ple encariment del preu de l'electricitat, tot i haver aconseguit l'excepció ibèrica per desacoblar el gas de la factura elèctrica.

Un equip de recerca encapçalat per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha identificat per primera vegada un exemplar de formiga agulla asiàtica (Brachyponera chinensis) a Europa, a Torre Annunziata, un municipi costaner de Nàpols. Va arribar fa un segle als Estats Units i es considera una espècie invasora que ha tingut un "fort efecte negatiu" en la majoria de formigues natives a les zones on s'ha instal·lat. "És una espècie invasora que està causant importants problemes ecològics i sanitaris als Estats Units i que a Europa podria tenir efectes comparables als de la vespa asiàtica o la formiga argentina", ha afirmat l'investigador principal de l'estudi, Roger Vila.