Ara que els organitzadors i polítics ja han opinat sobre la Copa Amèrica, està bé que parlin els veïns.

Almenys això n'han dit els responsables, tant els organitzadors neozelandesos com l'Ajuntament de Barcelona. Ho han dit, això sí, just abans d'afegir que, tot i així, curiosament, no es tornarà a celebrar a Barcelona. Segons Jordi Valls, tinent d'alcalde d'Economia, Hisenda, Promoció Econòmica i Turisme, “a la Copa Amèrica li ha anat molt bé, i a Barcelona, també”. Per celebrar-ho, les dues afortunades parts han decidit fer “un acord de desconnexió amigable”. Està molt bé. El CEO de la Copa Amèrica, Grant Dalton, es va mostrar agraït amb les autoritats barcelonines i va afirmar que, després de l'èxit obtingut a la capital catalana, era hora de cercar noves seus per a l'esdeveniment. L'abús dels eufemismes du a moments d'una remarcable comicitat involuntària.

La Copa Amèrica deixarà Barcelona. I podria enfilar rumb cap al sud, cap a València, ciutat que ja va ser-ne seu en dues ocasions. El Team New Zealand, organitzador i guanyador dissabte passat de la 37a edició de la Copa Amèrica de vela, ha comunicat aquest dimarts a la tarda que descarta celebrar la propera edició de la competició de vela a Barcelona perquè "no hi ha espai per créixer" al port barceloní. En una nota de premsa molt breu, s'han mostrat agraïts amb les autoritats catalanes i han celebrat l'èxit de la competició. Però també han afirmat que busquen un nou escenari: "Com a resultat d'aquests èxits, sabem que tenim diverses propietats valuoses que volem continuar construint. Mantenim la ment oberta sobre la millor manera d'aconseguir-ho amb una seu, o diferents seus, que puguin potenciar la 38a Copa Amèrica amb una empremta global més gran, més equips i més oportunitats d'expansió general”, assegura el cap de l'equip, Grant Dalton. "Busquem augmentar l'audiència i la participació en diferents regions, territoris i dades demogràfiques", ha afegit. A València, les autoritats volen la Copa. A Barcelona no. Fonts del consistori confirmen que ja no tenen intenció de tornar a organitzar el torneig amb les mateixes condicions, i donen per acabada l'aventura d'una copa que ha generat molts debats a la ciutat. En una trobada aquest dimarts, l'Ajuntament ja ha comunicat a Dalton aquesta idea: si vol seguir a Barcelona, serà reclamant menys diners. Dalton ha entès que era el final.

La Copa Amèrica seguirà marcant l'agenda a Barcelona. Després de la fi del torneig, l'equip de Nova Zelanda inicia un període de converses amb les ciutats que estiguin interessades per ser la seu de la propera edició. A Barcelona, seu per primer cop de la competició més antiga de vela, s'ha passat de l'eufòria a la prudència. Si durant els darrers mesos s'havia comparat l'impacte emocional d'aquest torneig amb uns Jocs Olímpics, ara s'admet de forma no oficial que la Copa no ha connectat amb la ciutadania. I oficialment no es vol parlar de sol·licitar tornar-ne a ser seu. El discurs dels polítics, especialment l'alcalde Jaume Collboni, parla d'èxit. Però algunes veus admeten que les previsions inicials no s'han complert, en espera de xifres definitives. Els pròxims mesos, Barcelona parlarà amb els organitzadors sobre les condicions per repetir en dos o tres anys al Port de Barcelona. La intenció de les autoritats catalanes és fer-ho només si s'hi han d'invertir menys diners que en aquesta ocasió, fet que refreda la possibilitat de repetir.

Visc a Barcelona i la Copa Amèrica m’ha passat de llarg. Malgrat que ha estat portada repetidament a tots els mitjans, la competició m’ha estat tan aliena com el Congrés Internacional d’Espeleologia celebrat a Coahuila (Mèxic) les mateixes dates. Només una persona del meu cercle d’amistats me n’ha fet menció durant aquests mesos. I va ser l’últim dia. "Ha tornat a guanyar Nova Zelanda", va dir-me dissabte un company que sol navegar; amb un interès, per tant, per aquesta mena d’esdeveniments. El meu cap va començar a rumiar a tota velocitat, però les neurones no es connectaven. La primera imatge que vaig processar eren els All Blacks. "Però enguany no hi ha Mundial de rugbi, no?", vaig preguntar-me desconcertat. Fins una hora més tard no vaig lligar caps i vaig entendre el comentari.

La 37a Copa Amèrica de vela, la primera feta a Barcelona, ja és història. La 38a encara no té ni data ni escenari, i una possibilitat és que Barcelona pugui repetir. Després del triomf de l'Emirates Team New Zealand dissabte, els britànics de l'INEOS Britannia seran el primer desafiant. Segons el protocol de la competició, no es pot començar a parlar de l'edició següent fins que un vaixell no desafia oficialment els campions. I normalment solen ser els britànics, perquè són ells els que van crear la competició, el 1851, i encara no l'han guanyat mai. Un cop ho fan, es comença a planificar la propera edició en trobades en què la política i els diners tenen més poder que no pas l'esport. Les autoritats polítiques de Barcelona veuen amb bons ulls repetir, però a hores d'ara no està gens clar què passarà.

El món capgirat. Per unes hores Barcelona semblava ser part de Nova Zelanda. A Oceania milers de persones van seguir ja de nit per televisió com l’Emirates Team New Zealand guanyava la Copa Amèrica de vela a Barcelona, la ciutat on han fet port un munt de mariners dels mars del Sud aquests mesos, i se l'han fet casa seva. Quan va confirmar-se el triomf del vaixell Teihoro, un grup de ballarins maori el va rebre al port. Una nació petita, però competitiva, com han descobert els britànics, derrotats a la final. “Ha guanyat el millor equip de tota la història de la Copa Amèrica”, va admetre el timoner de l’INEOS, Sir Ben Ainslie.

Amb tota seguretat, aquest dissabte la Copa Amèrica tindrà campió. L'Emirates Team New Zealand, el defensor del títol, en farà prou guanyant una de les dues regates de la jornada per encadenar el tercer triomf consecutiu a la competició de vela més antiga de tots els temps. El més probable és que dissabte els kiwis puguin alçar la famosa Copa de les Cent Guinees, el trofeu esportiu més protegit del món. Després de la seva mala jornada de dimecres, avui han tornat a demostrar ser molt superiors a l'INEOS Britannia al situar el 6 a 2 a la final. El primer vaixell a guanyar set regates es proclama campió, així que el vaixell liderat per sir Ben Ainslie necessita un miracle. Si els britànics aconsegueixen guanyar les dues regates de dissabte, seguirien perdent amb un 6-4 al marcador, motiu pel qual encara haurien de guanyar les últimes tres regates, que serien dues diumenge i, si calgués, una última dilluns.

Jordi Xammar (Barcelona, 1993) no para quiet aquests dies. Comenta la Copa Amèrica de vela a l'espera de rebre la notícia que més anhela: aviat serà pare. Medallista d’un bronze en 470 a Tòquio fent parella amb Nicolás Rodríguez, Xammar té un dels millors palmaresos de la vela catalana. És competitiu, motiu pel qual li va fer mal no poder guanyar medalla als Jocs de París, quan fent parella amb Nora Brugman eren favorits a l’or. D’aquella decepció, però, ha après coses. Xammar defensa un esport, la vela, del qual li fa mal els tòpics negatius que a vegades carrega. “Et diuen que és un esport de rics, quan és fals”, diu defensant els clubs de vela catalans i la seva tasca formativa. També defensa sense embuts la Copa Amèrica. Vol que la gent la conegui, abans de jutjar-la.

Ja li queda poc, a la Copa Amèrica. L'Emirates New Zealand ha posat la directa a la final i d'aquí pocs dies es proclamarà campió. Així, els britànics seguiran sense guanyar la copa que van crear el 1851, i Barcelona segurament seguirà sent la seu de la competició. Les autoritats així ho volen. Nova Zelanda, un cop guanyi la Copa, pot decidir on i quan defensar el títol. Vistes les ajudes rebudes, sembla lògic que vulguin seguir a Barcelona. Perquè la Copa Amèrica ha estat un èxit. O un fracàs. O totes dues coses.

El Moll de la Fusta de Barcelona s'ha tenyit dels colors de la bandera italiana per rebre les campiones de la primera Copa Amèrica femenina de la història. Després dels discursos institucionals de l'alcalde Jaume Collboni i el CEO de Puig, Marc Puig, les transalpines han alçat eufòriques la copa dissenyada per l'arquitecta Patricia Urquiola davant de fans de les diferents nacionalitats participants de la competició.

“Ja és mala sort, sembla clima britànic”, diu bromejant l’Ian, un aficionat a la vela anglès que ha vingut aquest cap de setmana a Barcelona per veure l’inici de la final de la Copa Amèrica. Plou sobre el Port Vell, però l’Ian i la seva parella, la Helen, prenen una Estrella a la zona per a aficionats relaxats. “No he vist gaire ambient relacionat amb la Copa [Amèrica] fins que hem arribat aquí. Ens ho passarem bé”, explica. De mica en mica, la pluja marxa i la preocupació passa a ser el poc vent. Quan arriba una mica de garbí, però, per fi comença la final de la competició de vela més antiga del món. L’Ian no somriurà, però, ja que el vaixell britànic de l'INEOS Britannia perdrà les dues regates del dia davant l’Emirates Team Zealand.

La 37a Copa Amèrica de la història es posa en marxa aquest dissabte. Després de gairebé dos mesos de regates prèvies d'entrenament, de la Copa Amèrica juvenil guanyada pel Luna Rossa italià, la femenina que acaba diumenge i la Copa Louis Vuitton, per fi arriba la Copa Amèrica pròpiament dita. Totes les regates anteriors eren els entrants per decidir qui seria el vaixell que desafiaria els campions. Segons el format de la competició, el vigent campió, en aquest cas l'Emirates Team New Zealand, espera a la final mentre els candidats es barallen entre ells. N'ha sortit guanyador l'INEOS Britannia, el primer vaixell anglès a la final en 60 anys. Els britànics s'il·lusionen amb la possibilitat de guanyar per primer cop un torneig que van crear ells el 1851, però que no han guanyat mai.

Barcelona ha obert la porta a tornar a ser seu d'uns Jocs Olímpics d'Estiu. Després de no poder aconseguir-ho amb la candidatura dels Jocs d'Hivern del 2030, la capital catalana vol explorar la possibilitat de tornar a organitzar una cita d'estiu. El regidor d’Esports de l’Ajuntament, David Escudé, ha explicat: “La flama olímpica sempre està encesa. No n'hem parlat, però hi ha una part molt important des dels Jocs Olímpics fins ara, que és la part no tangible, que és el sentiment d’orgull de ciutat. Nosaltres sempre estem oberts i el 2036, evidentment, o el 2040 estarem oberts, fins i tot el 2044, al que pugui passar. Aquesta part d’orgull de ciutat no tangible és molt important, i això ajuda”. A inicis de l'any vinent, el Comitè Olímpic Internacional elegirà el nou president i un dels candidats és, precisament, el barceloní Joan Antoni Samaranch.

Aquesta tardor a Barcelona s’obre un camí perquè les dones esportistes ocupin el lloc que els correspon a la vela mundial amb la final de la Puig Copa Amèrica Femenina, la primera regata de dones de la història de la Copa Amèrica, que tindrà lloc aquest dissabte al Port Olímpic sota els focus dels mitjans de comunicació de tot el món. 

La 37a Copa Amèrica de vela ja té finalistes. L'INEOS Britannia, representant del Royal Yacht Squadron de l'illa de Wight, s'ha imposat al Luna Rossa Prada Pirelli italià a la Copa Louis Vuitton, i s'ha guanyat el dret d'enfrontar-se amb l'Emirates Team New Zealand, vigent campió de la competició. Els britànics, liderats per l'experimentat Sir Ben Ainslie, han aconseguit aquest divendres el triomf que els calia per optar a guanyar la Copa que enfrontava tots els aspirants al títol. Al final, l'INEOS ha guanyat per 7 a 4 als italians, i s'ha revenjat per la derrota patida fa tres anys davant del Luna Rossa a Auckland.

A falta de menys d’un mes per a la fi de la Copa Amèrica de vela, els organitzadors de la competició passen a l’atac. En un acte al Port Olímpic, s’han donat a conèixer els detalls de la cerimònia prevista per al dia 10 d’octubre a les 21 h, just abans de l’inici de la gran final del torneig més antic de la vela mundial. L’espectacle, batejat amb el nom de “Barcelona, far al món”, es farà a la platja del Bogatell, amb retransmissió en directe per TV3, Betevé i La 2.

Com la majoria de nens de Barcelona, Marc de Antonio va créixer mirant el mar. Com un paisatge estàtic, vacacional i refrescant. Però una lesió en un partit de futbol quan tenia 16 anys va canviar completament el seu vincle amb l'aigua salada. Amb la impossibilitat de seguir jugant a futbol i amb la voluntat de saciar l'esperit competitiu, va escurçar distàncies amb el mar en apuntar-se al Centre Municipal de Vela de Barcelona. "Se'm va obrir un nou món de possibilitats", afirma De Antonio damunt del D50, l'embarcació més gran que ven la seva empresa, De Antonio Yachts, i que és també el model on se situa el gran cronòmetre que marca els temps de les regates de la Copa Amèrica.

La Copa Amèrica de vela, la competició nascuda el 1851 a l'illa de Wight sota la mirada de la reina Victòria, no ha estat mai guanyada per un vaixell britànic. L'INEOS Britannia ara aspira a tancar a Barcelona aquesta ferida que encara fa mal a l'esport britànic, després de classificar-se per a la final de la Copa Luis Vuitton, el torneig d'on sortirà el vaixell que aquest octubre s'encarregui de desafiar els vigents campions de la Copa, el Team New Zealand. L'INEOS ha guanyat la seva semifinal per 5 a 2 contra l'Alinghi de Suïssa, i a partir del 26 de setembre es veurà les cares a la final de la Copa Louis Vuitton contra el seu botxí el 2021, el Luna Rossa italià.

A quatre cantonades del Rockefeller Center de Nova York hi ha la seu del New York Yacht Club. L'edifici està catalogat com a patrimoni arquitectònic dels Estats Units, a l'haver estat construït el 1901 amb disseny de l'arquitecte Whitney Warren, l'home encarregat de la famosa Grand Central Terminal, per exemple. És l'arquitecte d'alguns dels edificis més famosos d'inicis del segle XX a la ciutat, un rodamon que també va fer obres a Europa, on va ser amic, entre d'altres, del poeta italià Gabriele D'Annunzio. Aquests dies, a les sales del pis superior, els socis del club matinen per veure les regates de la Copa Amèrica, ja que hi tenen un vaixell, l'American Magic. Aspiraven a ser campions, però estan contra les cordes. Després de la segona jornada de les semifinals, l'American Magic perd 4-0 contra el Luna Rossa italià, el seu botxí el 2021. La quarta regata, aquest diumenge, s'ha decidit per pocs metres, amb un final en què les dues naus gairebé topen. Però, com que només el primer vaixell a guanyar cinc regates passarà a la final, els nord-americans queden contra les cordes. Aquest dilluns, doncs, poden quedar eliminats. En la segona semifinal, qui mana còmodament és l'INEOS Britannia, per 4-0 davant l'Alinghi de Suïssa.