Llucmajor encara conserva vestigis de la Mallorca ramadera. Quatre pics a l’any, una guarda de 100 ovelles travessa el centre del poble en direcció a una finca del camí vell de Cala Pi, a nou quilòmetres. Ho fan sota l’atenta mirada de Miquel Tomàs Garau, Pastoret, de 75 anys, i del seu ca. “Tothom em fa fotos –diu amb posat rialler. És una cosa que crida l’atenció. Quan s’acaba l’herba a la meva finca, les duc cap allà”. El llucmajorer és un dels darrers pastors a l’antiga que practiquen la transhumància, una activitat que consisteix en el moviment estacional de bestiar a la recerca de millors pastures. Tradicionalment, les guardes d’ovelles de les grans possessions passaven l’hivern a les planes del Migjorn de l’illa i l’estiu, a la muntanya. En els camins hi solia haver cisternes, aljubs i basses que permetien l’abeurada dels animals i dels pastors.

Estava cantat des de fa mesos que Agama no acabaria bé. I així ha estat. Un dels emblemes de l’agroindústria illenca se’n va en orris. Un pic més, la pregunta és tan simple com desmoralitzadora: com pot ser que un producte de la terra a un país que no atura de reivindicar les senyes d’identitat no sigui viable?

Agama, en mans del Grup Damm, va anunciar aquest dimarts el tancament definitiu de la planta de Palma i posà punt final a la darrera gran central lletera amb producció pròpia a Mallorca. L'impacte immediat, per ara, s’ha traslladat al camp. Tres explotacions ramaderes mallorquines, que depenien de la central com a principal comprador, queden en una situació d’extrema fragilitat. La reducció progressiva de comandes ja n'havia tensionat la viabilitat, i l’anunci del tancament certifica un escenari incert per a unes granges condicionades pels sobrecostos de la insularitat i per la competència de producte exterior a preus més baixos.

Els agricultors i ramaders que produeixen residus han d’estar donats d’alta al Registre de Producció i Gestió de Residus de les Illes per poder-los tractar. L’alta al registre atorga un Número d’Identificació Ambiental (NIMA) i té un cost de 51 euros. Sense aquest número, l’empresa adjudicatària del contracte de recollida de plàstics no pot recollir els fems i tampoc no es poden entregar a TIRME. Aquesta obligació, que imposa la llei de residus estatal aprovada el 2022, suposa “més burocràcia per als pagesos, amb una trampa gegant”, lamenta el coordinador d’Unió de Pagesos, Joan Gaià.

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

La crisi al sector lacti mallorquí continua creixent i ara ha sorgit un nou focus que pot posar en perill la viabilitat econòmica de les vaqueries de l'illa: Agama, que pertany al grup Damm, ha anunciat que no els comprarà més llet a partir de l'any que ve. Així ho ha informat aquest dissabte el diari Última Hora, que detalla que Agama ja n'ha informat tres de les vaqueries més grosses de l'illa.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha declarat Mallorca zona afectada pel serotip tres de llengua blava. L'Executiu ha decretat l'emergència sanitària després de confirmar-ne un focus positiu a una explotació d'ovina de Bunyola, que té 156 animals. Tot i que només se n'ha detectat un únic focus, el Govern vigila dos casos de la mateixa zona sanitària que s'han comunicat durant aquest cap de setmana i dels quals s'enviaran mostres al laboratori estatal de referència d'Algete.

El sindicat agrícola Unió de Pagesos ha denunciat aquest dilluns que "un 70% dels pagesos professionals que varen demanar subvencions per a inversions a les explotacions agràries el 2024 han quedat sense dret a cobrar-les". L'entitat ha criticat que "entre set empreses s'enduen el 35% del total de les subvencions, mentre que els 72 pagesos restants s'han de repartir el 65% que queda" –s'han atorgat subvencions a 79 expedients.

Fa un poc més d'un any els pagesos i els ramaders de les Balears, com a la resta d'Europa, varen sortir al carrer amb els tractors per reclamar un pla de xoc d'àmbit europeu, estatal i autonòmic per posar fi a la competència deslleial, reduir la burocràcia i ajudar el sector agrari. Després d'aquest temps, res no ha canviat i els problemes persisteixen. Unió de Pagesos, un dels principals sindicats agrícoles de les Illes, és una de les entitats que critica la inacció de les institucions, malgrat que la tractorada i les protestes varen ser rebudes a cop de promesa per part dels representants polítics.

El 2023 la producció ecològica a les Balears es va incrementar un 10% respecte de 2022. De la mateixa manera, la superfície agrària inscrita en producció ecològica va arribar a les 46.845 hectàrees, segons anuncià el Govern a principis del 2024. Tot i la línia ascendent, el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart, proposa cinc reptes “per fer créixer el sector ecològic” el 2025.

La campanya de vacunació contra la llengua blava va començar aquest dilluns a les Balears, després que la vacuna hi hagi arribat gairebé un mes abans de la data prevista –la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Desenvolupament Rural ha aconseguit 50.000 dosis del laboratori Syva. Ara bé, el vaccí es comença a administrar a les Illes una vegada que la malaltia ha provocat la mortalitat d'entre un 10 i un 15% de les ovelles malaltes de les Balears, segons concreta el veterinari Tolo Palou a l'ARA Balears.

A les Balears hi ha aproximadament 1.300 explotacions ramaderes ovines, de les quals gairebé la meitat són de menys d’una cinquantena d’ovelles. Encara que cap de les guardes illenques és aliena a l’epidèmia de llengua blava –bé perquè ja tenen algun exemplar diagnosticat o amb simptomatologia, bé perquè corren el perill de contagiar-se’n–, la mort d’animals condiciona el futur de les explotacions més petites. “Teníem una guarda de quinze ovelles i en dos dies se n’han mort quatre. La llengua blava podria provocar l’extinció de molts de ramats petits”, lamenta el pagès Jeroni Bisbal.

La llengua blava s'estén per les explotacions de les Balears i els ramaders tenen dificultats per fer front a les conseqüències. Les assegurances no cobreixen la mort dels animals per aquesta malaltia. D'aquesta manera, els pagesos no reben ni un euro per la defunció de les ovelles i han de fer front a grans pèrdues econòmiques. Segons han explicat alguns ramaders a l'ARA Balears, la compensació econòmica mitjana que donen les assegurances per morts a causa d'altres malalties és d'entre 90 i 100 euros per animal, però els pagesos asseguren que la pèrdua real s'eleva fins als 200. En el cas de la llengua blava, els ramaders perden aquests diners i no reben cap ajuda ni compensació.

Si hi ha un producte ecològic de les Balears que és un cas d’èxit, un exemple d’agricultura verda amb números verds, és el vi. Les dades són clares: el 2021 aquesta modalitat de conreu de vi era la més productiva del sector, amb 10,9 milions d’euros de beneficis. I any rere any ha crescut l’extensió de terra destinada a vinya ecològica, de manera que el 2022 ja ha arribat al 50% de la superfície de vinya sembrada a les Illes. És el cultiu ecològic que representa aquest percentatge respecte del total.

L'Associació d'Empreses de Distribució d'Aliments, Begudes i Neteja (ADED) ha donat per cancel·lada la seva oferta als ramaders de les Balears, després de la decisió d'Agama de reduir la compra de litres de llet. La proposta es basava en posar al servei del sector primari la distribució d'aquest producte i evitar així la reducció de la compra de llet.

El conseller d'Agricultura, Joan Simonet, ha explicat aquest dimarts al ple del Parlament diferents mesures per atendre la crisi provocada per l'anunci d'Agama de reduir la compra de llet als ramaders mallorquins. En resposta a la pregunta plantejada per Carol Marquès, del grup socialista, ha explicat que ara mateix, i atenent les peticions dels ramaders afectats i de les organitzacions agràries que els representen, estan treballant en diferents mesures. Per una banda, han iniciat el disseny d'una línia d'ajuts específics per cobrir el cost del transport a la Península i a les altres illes, "encara que això es fa a mitjà termini. Però a curt termini ens hem compromès a treballar en el control estricte de la cadena agrària alimentària, vigilant que els contractes que es facin compleixin de manera estricta la llei, a més de col·laborar amb els consells per al compliment del percentatge de producte local, tal com marca la Llei de turisme.

La llana d’ovella ha passat de ser un producte amb valor comercial a esdevenir un subproducte ramader amb preus molt baixos i que, en alguns casos, es tracta com un residu, en comptes de com un recurs. Un estudi que radiografia la situació actual de la fibra natural realitzat per Mallorca Rural i l'Associació de productors d'agricultura ecològica de Mallorca (Apaema) revela que a l’illa només es comercialitza un 47% de la llana que es produeix, mentre que el 53% restant es ven a artesans o queda acumulada a les mateixes finques. El debat dins el sector gira entorn del responsable de revertir la situació: l’Administració o la indústria? La qüestió va ser abordada aquest dijous en la Jornada de la Llana, en la qual també es va presentar l’estudi citat.

Bufen aires de canvi al camp. Enmig d’una imatge de pèrdua d’importància en el global de l’activitat econòmica illenca des del boom turístic, amb la inèrcia d’abandonament i de manca de rendibilitat que encara llastra el sector, ha sorgit una generació que hi torna, i amb força. 725 joves s’han incorporat de manera professional a l’agricultura i la ramaderia els darrers cinc anys, segons dades de la Conselleria d’Agricultura, una xifra que duplica literalment els que s’hi van incorporar en el període anterior, coincidint amb els terminis dels ajuts que fixa Europa mitjançant la Política Agrària Comunitària (PAC). No només són joves. Són titulats universitaris, emprenedors, i arriben disposats a fer del camp una feina digna i sense agonies.

Miquel Canals Gomila

Ha mort a 100 anys un dels precursors de l’excursionisme a Mallorca

L’escrit de Miquel Raió sobre Miquel Canals Gomila a Fora Vila és entranyable. La desaparició d’aquest home, testimoni de la creació de l’excursionisme a Mallorca des dels temps pioners del Grup Excursionista del Foment de Turisme de Mallorca, posa en relleu la seva personalitat i la seva estimació insubornable per les muntanyes de Mallorca. Nascut el 1922, enguany havia fet 100 anys. El 1973 va ser un dels fundadors del Grup Excursionista de Mallorca (GEM). Les seves fotografies són excel·lents i constitueixen un document gràfic de primera importància per conèixer la història del paisatge de la serra de Tramuntana. El 1993 en va publicar una selecció en el llibre Mallorca, paisatge i poesia. En Miquel Canals ha deixat tot un llegat d’estimació al país i a les seves muntanyes.

]]>