Perseverant i sagaç, feia prop de quinze anys que Emmanuelle Charpentier (Juvisy-sur-Orge, França, 1968) investigava al seu laboratori un bacteri, Streptococcus pyogenes. És una de les deu primeres causes d’infecció mortal a escala mundial i s’estava tornant immune als antibiòtics, l’única arma que tenim per lluitar contra aquests microorganismes. Per això, la bioquímica l’escodrinyava per intentar comprendre’l millor i trobar-ne el taló d’Aquil·les. Aleshores, l’atzar va voler que conegués la biòloga molecular estatunidenca Jennifer Doudna, amb qui va començar a col·laborar i només un any més tard.... eureka! Les dues científiques aconseguien descobrir el sistema CRISPR, una molècula que permet modificar el genoma de qualsevol ésser viu amb gran precisió.

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències ha reconegut amb el premi Nobel de física els investigadors John Hopfield i Geoffrey Hinton per la seva contribució a establir les bases de l’aprenentatge automàtic a través de neurones artificials, un dels fonaments de la intel·ligència artificial (IA). Els descobriments dels guardonats, inspirats en el sistema nerviós i l'aprenentatge del cervell humà, han donat pas a una de les eines tecnològiques amb més potencial per automatitzar grans quantitats de dades. En concret, l'Institut Karolinska ha premiat Hopfield (Chicago, 1933) per haver creat les estructures matemàtiques que emmagatzemen i reconstrueixen informació, i Hinton (Londres, 1947) per haver inventat, de manera independent, una metodologia que permet descobrir patrons amagats en els grans conjunts de dades.

Totes i cadascuna dels prop de 39 milions de milions de cèl·lules del nostre cos contenen al seu nucli un conjunt idèntic de gens que dicten tota la informació per fer funcionar l'organisme. Aquesta informació està emmagatzemada i empaquetada als cromosomes. Són una mena de manual d'instruccions que totes les cèl·lules comparteixen. I, tanmateix, el nostre cos compta amb diferents cèl·lules especialitzades que realitzen funcions diferents i fan ús de gens diferents. Per exemple, les de la pell no tenen a veure amb les del budell o les de les neurones. Tampoc no tenen les mateixes característiques. Com pot ser? La resposta a aquesta pregunta són les molècules de microARN, una troballa dels dos guardonats amb el Nobel de medicina d'enguany, els biòlegs Victor Ambros, de l'Escola de Medicina de la Universitat de Massachusetts, i Gary Ruvkun, de l'Hospital General de Massachusetts.

L’inesperat reconeixement al genetista Svante Pääbo amb el Nobel de medicina per haver desxifrat el genoma dels neandertals ha revifat l’interès per una disciplina disruptiva, que fa poc més d’una dècada que va néixer i que ha transformat l’estudi del passat: la paleogenètica. Carles Lalueza Fox (Barcelona, 1965) és investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i un dels principals experts del món en recuperació i anàlisi d’ADN antic. Ara és director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, però el 2010 va formar part de l'equip que va demostrar que els neandertals i els humans moderns es van encreuar, fet que ha significat un abans i un després en la teoria de l’evolució.

La natura ens ha ensenyat que sap fer molècules complexes que són essencials per a processos biològics o bioquímics. En definitiva, per a la vida. Des del naixement de la química, els científics han mirat de reproduir aquests mateixos processos amb la intenció d’obtenir fàrmacs, cosmètics, carburants o altres compostos d’interès. Però l’èxit no sempre els ha acompanyat. Massa reaccions intermèdies, massa energia emprada i massa residus generats. Entorn dels anys 2000 tres científics treballant de forma independent van idear mecanismes per simplificar les reaccions químiques necessàries per construir una molècula. Les noves fórmules van resultar més eficients, ràpides i econòmiques que les precedents. Ara Barry Sharpless, investigador al laboratori Scripps de la Jolla a Califòrnia; Morten Meldal, de la Universitat de Copenhaguen, i Carolyn Bertozzi, professora a la Universitat de Stanford, han rebut el Nobel de química per haver desenvolupat el que en podríem dir "la química en un clic".

Hi ha qui en diu “tisores moleculars” o també “editor de gens”. I, en efecte, la tècnica anomenada CRISPR/Cas9 s’ha fet un forat importantíssim en el desenvolupament recent de les ciències de la vida -i de la genètica en particular- per la possibilitat que dona de partir molècules amb una extraordinària precisió i, si convé, d’enganxar-ne un altre bocí. Com un editor de text, que retalla i enganxa paraules, o unes tisores, que tallen per un punt concret. Aquesta tècnica, publicada l’any 2011 per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna ha estat guardonada amb el premi Nobel de química que atorga cada any l’Acadèmia Sueca de Ciències. El seu impacte, tot i haver-se incorporat recentment a les tècniques biològiques, es considera revolucionari.

El premi Nobel de medicina 2020 serà compartit entre tres viròlegs, els nord-americans Harvey J. Alter i Charles M. Rice juntament amb el britànic Michael Houghton, pel descobriment del virus de l'hepatitis C, segons ha informat l'Institut Karolinska d'Estocolm. El descobriment que ara es premia va permetre que "hi hagi anàlisis de sang altament sensibles al virus que gairebé han eliminat l'hepatitis per transfusió en moltes parts de món i han millorat així considerablement la salut mundial", segons l'institut.

El premi Nobel de Física d’aquest 2019 és del tot merescut, però no per això no deixa de ser sorprenent. De la mateixa manera que amb els anunciats ahir per al guardó de medicina i fisiologia, es torna a retre homenatge a tres pioners. Michel Mayor i Didier Queloz compartiran el premi per haver estat els primers a observar un exoplaneta, és a dir, un planeta fora del nostre sistema solar orbitant, en aquest cas, una estrella de característiques similars al Sol. James Peebles rebrà l’altra meitat del premi pels seus estudis teòrics que han fet de l’estudi de l’Univers una ciència més precisa i, per tant, més previsible, gràcies a l’aportació de les matemàtiques. Queloz és professor de física a la Universitat de Cambridge; Mayor és astrofísic i professor emèrit a la Universitat de Ginebra; i Peebles és professor Albert Einstein a la Universitat de Princeton. La selecció de guardonats no admet pràcticament cap crítica acadèmica, pel seu paper com a iniciadors de branques científiques. Els centres als quals pertanyen, tampoc. Tots tres estan situats en llocs de privilegi en tots els rànquings de qualitat. El prestigi dels Nobel ha quedat salvaguardat.

Tothom sap que l'oxigen és essencial per viure, però potser no tanta gent sap que les cèl·lules, de qualsevol mena i de qualsevol teixit, també en necessiten. Sense oxigen no hi hauria metabolisme cel·lular ni tampoc la producció d'energia que tot organisme necessita. Què passa quan la seva disponibilitat minva? Doncs que les cèl·lules s'hi adapten i sobreviuen amb el que hi ha. Com s'ho fan per adaptar-se a condicions de poc oxigen és una altra història. Una complexa maquinària activada genèticament ho fa possible. Els descobridors d'aquesta maquinària, Gregg Semenza i William Kaelin, dels Estats Units, i Peter Ratcliffe, del Regne Unit, han rebut el premi Nobel de medicina i fisiologia per haver sabut explicar el seu funcionament. Les seves troballes tenen transcendència en camps com el desenvolupament embrionari, l'anèmia, el càncer o els infarts, tant els de miocardi com els ictus. El metabolisme, la respiració i la immunitat també hi estan relacionats.

Els nord-americans Frances H. Arnold i George Smith i el britànic Gregory P. Winter han estat guardonats aquest dimecres amb el Nobel de química pels seus descobriments en l'àrea de genètica per "desenvolupar proteïnes que resolen els problemes químics de la humanitat", segons ha informat la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.

El Nobel de medicina ha premiat el que és un tractament esperançador per a molts pacients de càncer: la immunoteràpia. El nord-americà James P. Allison i el japonès Tasuku Honjo han sigut reconeguts aquest dilluns amb el premi Nobel de medicina pels seus estudis sobre la immunoteràpia contra el càncer, segons va anunciar ahir l’Institut Karolinska d’Estocolm.

La Real Acadèmia Europea de Doctors (RAED) ha celebrat aquest dimarts horabaixa la cloenda del IV Congrés Internacional d'Investigacions Interdisciplinàries al centre cultural Costa Nord de Valldemossa. L'acte ha inclòs les presentacions de Nadal Torres, batle de Valldemossa; Jaume Salvà, president de la Societat Cultural de la Cartoixa de Valldemossa, el Dr. Alfredo Rocafort, president de la RAED, i el Dr. José R. Calvo, president del comitè organitzador. Entre els destacats assistents hi havia els doctors i premis Nobel Aaron Cierchanover, Richard R. Shrock, Jerome Friedman i Barry C. Barish i la Dra. Rosalía Arteaga, expresidenta del govern de l'Equador.

La figura més visible de l’Acadèmia Sueca, Sara Danius, la secretària permanent que anuncia els premis Nobel de literatura, ha dimitit per apaivagar la polèmica que assetja l’entitat després d’acusacions de filtracions, abusos sexuals i de la dimissió de tres membres la setmana passada.

Els nord-americans Jeffrey C. Hall, Michael Rosbash i Michael W. Young han sigut guardonats avui amb el premi Nobel de medicina 2017 pels seus "descobriments dels mecanismes moleculars que controlen el ritme circadiari", considerat el rellotge biològic, ha anunciat avui l'assemblea Nobel de l'Institut Karolinska d'Estocolm.