El ple del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha decidit per unanimitat no reconèixer la convocatòria de vaga de jutges i fiscals que han anunciat cinc associacions –totes menys les progressistes– per a la setmana que ve. L'acord d'aquest dijous adverteix els convocants que la vaga no té cap "suport normatiu" perquè el dret a vaga no està regulat per als jutges. Per això, conclou que "no escau tenir-la anunciada", i recorda que ja es va pronunciar en el mateix sentit davant les vagues convocades el 2009, el 2012 i el 2013. Les associacions convocants han criticat la decisió i ja han anunciat que mantenen la vaga, que consideren "una mesura legítima, proporcionada i responsable".

El terratrèmol polític d’aquesta setmana a Ferraz té el seu origen en un informe policial de l'UCO que estava sota secret de sumari emmarcat en una peça separada del cas Ábalos al Tribunal Suprem (TS). Des dels tribunals, qui porta aquest cas és el jutge Leopoldo Puente. És també el que dijous va oferir a Santos Cerdán declarar voluntàriament el 25 de juny davant el TS pels “indicis consistents” que l’apunten.

És la xifra més baixa dels últims anys, però, així i tot, és "inadmissible". Una dona va ser assassinada per violència masclista a Espanya cada 7,6 dies durant l'any passat, el 2024. Així ho subratlla l'Informe sobre víctimes mortals de la violència de gènere i domèstica en l'àmbit de la parella o exparella que ha fet públic aquest dilluns al matí l'Observatori del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a Madrid. Es tracta de 48 víctimes mortals en total, de les quals, un 25% van perdre la vida en crims que es van produir en municipis petits, de menys de 25.000 habitants, segons recull l'informe.

Era el 25 de juny de l'any passat quan el PP i el PSOE, a Brussel·les, van anunciar el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, més de cinc anys i mig després que s'esgotés el mandat. Fins aquest dimecres no s'ha sabut el motiu de fons pel qual els dos grans partits de l'Estat van trobar el desllorigador: el dia 21 d'aquell mateix mes, quatre dies abans, el Grup d'Estats Europeus contra la Corrupció (GRECO), depenent del Consell d'Europa, havia adoptat un informe molt dur contra la situació de la cúpula judicial espanyola. "La situació és urgent. L'estancament del CGPJ s'ha traduït en un retard substancial en el nomenament d'alts càrrecs del poder judicial a tot el país. Aquesta és, sens dubte, una situació preocupant que requereix una acció ràpida i eficaç", deia el text, conegut ara.

El malestar de la cúpula judicial amb el govern espanyol s'ha deixat sentir aquest dijous a Barcelona. L'acte d'entrega de despatxos a la nova promoció de jutges ha reunit la plana major de la judicatura i el rei Felip VI, que han aprofitat per enviar un missatge en defensa de la justícia i del seu funcionament. Des de la taula d'autoritats, el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha hagut de sentir com la presidenta del Consell General del Poder Judicial, Isabel Perelló, li llegia la cartilla per l'última reforma anunciada per l'executiu per reformar l'accés a la carrera judicial i fer-la menys elitista. "El vigent sistema d'accés és democràtic, en tant que garanteix que qualsevol persona, de qualsevol procedència i origen social i sigui quina sigui la seva ideologia, pot competir en igualtat de condicions", ha reivindicat Perelló. L'executiu vol ampliar les beques a opositors i promoure que ingressin a la carrera judicial o de fiscal professionals del dret amb deu anys d'experiència, sense passar per una oposició.

L'allau de queixes de ciutadans contra el jutge del cas Errejón, Adolfo Carretero, ha portat el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a moure's. El promotor de l'acció disciplinària ha incoat una diligència informativa per estudiar si s'ha d'expedientar el magistrat per l'interrogatori a la presentadora Elisa Mouliaá de la setmana passada. El jutge va adoptar un to dur i incisiu i, tal com s'ha pogut comprovar en els vídeos de la declaració, va incomodar la víctima. "No deu ser que vostè sí que volia alguna cosa amb aquest senyor i que, com que no li va correspondre, ara el denuncia?", va ser una de les preguntes que va fer el titular del jutjat d'instrucció 47 de Madrid.

El Consell General de Poder Judicial (CGPJ) investiga el titular del jutjat mercantil número 11 de Madrid, el magistrat Manuel Ruiz de Lara, per la publicació de diversos missatges en què es fa referència al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i a la seva parella, Begoña Gómez. En concret, l'organisme Promotor de l'Acció Disciplinària del Poder Judicial ha obert una diligència informativa per uns missatges publicats a la xarxa social X a través d'un compte que duu el nom del magistrat. Segons ha informat el mateix CGPJ en un comunicat, en aquests missatges es parlava de Pedro Sánchez i Begoña Gómez.

L’obertura de l’any judicial és un d’aquests actes de pompa i circumstància en què l’estat espanyol mostra les seves millors gales i la seva escenografia més solemne, carregada de medalles, punyetes i foscors del Segle d’Or. La pàtina abarrocada va adherida a la idea que brilla amb més força en aquestes ocasions, i que no és tant la d’una justícia compromesa amb els valors de la democràcia com la de la indissoluble unitat d’Espanya, personificada en la figura del cap d’estat, el rei Felip VI.

El tercer ple del nou Consell General del Poder Judicial (CGPJ) per triar president ha acabat com els dos anteriors: sense acord entre el bloc progressista i el conservador. La situació de bloqueig un cop renovat l'òrgan de govern dels jutges s'enquista i, davant la impossibilitat de consensuar un candidat, els recentment nomenats vocals han posposat sense data la designació del futur president del CGPJ i del Tribunal Suprem.

Quan dos actors rivals es posen d’acord sempre emergeixen dues qüestions que en realitat en són una. Quin interès tenen en la coincidència? I qui ha enganyat l’altre? O, si ho voleu dir d’una altra manera, qui ha caigut en la trampa de l’adversari? Feijóo, des que lidera el PP, s’ha mantingut en el soroll i la desqualificació permanent de l'adversari, personalitzada en el dimoni Sánchez, malgrat haver tocat sostre a les urnes sense treure’n profit. De cop ha decidit saltar la barrera i entrar en el camí d’allò que emfàticament se’n diu pactes d’Estat. Amb una primera concreció en l’acord per a la renovació del CGPJ, frenada per l’incompliment sistemàtic de la llei per part del seu partit, que portava sis anys negant-se a renovar-lo per la senzilla raó que hi tenia una majoria ideològica clara. Hem d’entendre que estem davant d’un canvi de cicle? I que PSOE i PP –independentment que les agressions verbals de la dreta per donar satisfacció al seu públic segueixin– entraran en un cicle d'alternar la baralla i el pacte?

Dos interrogants de la columna de fa un parell de dies ja han obtingut resposta: sí, la llei d'amnistia s'ha començat a aplicar, val a dir que sense dilació. I sí, s'ha renovat el Consell General del Poder Judicial amb una demora de cinc anys, un fet insòlit que posa (segueix posant) en entredit l'estat de dret a Espanya. Ara bé, en democràcia sempre és millor un acord mediocre que cap acord, i, ni que sigui tan sols per això, s'ha de celebrar. Més ben dit: només per això, perquè l'acord arriba tard i malament.

José María Macías (Barcelona, 1964) tenia fins fa poc com a imatge de perfil a WhatsApp una fotografia amb el seu amic íntim Pablo Llarena, jutge instructor de la causa del Procés al Tribunal Suprem. (Ara en té una saludant Felip VI i fent-li una reverència). L'anècdota explica les afinitats d'aquest jutge en excedència que ara serà el 12è magistrat del Tribunal Constitucional, després de gairebé una dècada com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Lluny de despolititzar la justícia, el PP ha triat un dels seus principals ariets contra Pedro Sánchez: ha sigut un dels principals detractors de l'amnistia i dins l'òrgan de govern dels jutges ha sigut el que movia els fils de l'ala dura del bloc de la dreta.

Aquesta vegada sí. Al límit del termini que va marcar Pedro Sánchez, aquest mes de juny, el PSOE i el PP han pactat la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), més de 2.000 dies després que s'esgotés el mandat dels vocals actuals. Queda lluny el primer intent frustrat per aquell whatsapp de l'exportaveu del PP al Senat Ignacio Cosidó el novembre del 2018 sobre "controlar la sala segona del Suprem per la porta del darrere" si se situava Manuel Marchena de president. La firma s'ha produït en una reunió a Brussel·les entre el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, amb la mediació de la comissària de Valors i Transparència, Věra Jourová. L'acord inclou l'elecció dels vint nous vocals de l'òrgan de govern dels jutges de manera "immediata", el nomenament d'una vacant al Tribunal Constitucional —l'ocuparà el català José María Macías, actualment vocal de la dreta al CGPJ— i l'aprovació d'una reforma legal "que reforçarà la independència judicial".

En les seves últimes setmanes com a president substitut del Consell General del Poder Judicial (té previst dimitir a l'estiu), Vicente Guilarte fa moviments per intentar desfer un bloqueig que s'allarga des de fa més de cinc anys. Aquest dimarts ha enviat a les presidències del Congrés i del Senat la proposta de modificacions que fa mesos que va posar sobre la taula per despolititzar els nomenaments al món de la judicatura. D'una banda, el dels vocals de l'òrgan de govern dels jutges; i de l'altra, els de la pròpia carrera judicial.

La reacció del poder judicial davant la llei d’amnistia ha estat de rebuig frontal. S’hi ha manifestat en contra la cúpula del Consell General del Poder Judicial –amb majoria conservadora– i fins i tot es van veure manifestacions de jutges vestits amb toga arran de l’acord del PSOE i Junts. Ara bé, a mesura que s’acosta la seva hora –seran els que hagin d'aplicar la llei–, la tensió dins el poder judicial va en augment per les discrepàncies que hi ha un cop ja es coneix la lletra petita de la norma i ja s’han pronunciat organismes internacionals com la Comissió de Venècia. Com a mínim, així es reflecteix en les converses que diversos membres de la carrera judicial han mantingut en els últims dies al correu corporatiu dels jutges, a l'espai intern del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), al qual ha tingut accés l’ARA. “Aquesta llei no té com a finalitat la convivència i la concòrdia; és només per mantenir una persona en el poder”, afirma un jutge de primera instància d’Oriola.

El president interí del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, es considera a si mateix “tonto” per no aconseguir que el PP i el PSOE renovin l’òrgan de govern dels jutges, malgrat ser l’única funció per la qual va acceptar el càrrec que ostenta pel fet de ser el vocal de més edat. Va pensar que seria bona idea convocar unes jornades sota el títol Sortides al Laberint, en les quals intervenen dos ponents vinculats al PSOE i dos de vinculats al PP: el magistrat del Tribunal Constitucional i exministre Juan Carlos Campo i l’exdiputat socialista al Congrés Manuel de la Rocha Rubí d’una banda, i el també exministre de Justícia Rafael Catalá i el president del TSJ de Madrid Celso Rodríguez de l’altra. L’objectiu era una mena d’últim crit als partits per renovar d’una vegada el CGPJ i oferir algunes alternatives per a l’acord. Oh, sorpresa: no hi ha hagut consens, sinó la defensa dels arguments del PSOE i el PP.

Un acte amb la flor i nata de la judicatura i a Barcelona era l'escenari perfecte perquè Felip VI sortís en defensa del poder judicial en ple pols per la llei d'amnistia en tràmit al Congrés. Ha estat durant l'entrega de despatxos als jutges acabats de sortir de l'Escola Judicial de Barcelona, en un discurs en què ha defensat que el poder judicial és una "peça clau" en l'arquitectura constitucional i que té encomanat "en exclusiva" jutjar i fer executar el que jutja. Aquesta és una funció que s'atribueix "a un poder de l'estat independent i plenament separat dels altres poders", ha subratllat el monarca. "Sense justícia, i sobretot sense una justícia independent, no existiria el verdader concepte d'una comunitat política democràtica", ha defensat.

És objectivament desagradable que els membres del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que fa cinc anys que ocupen de forma irregular uns càrrecs amb el mandat caducat, es permetin renyar les veus que els critiquen, però això és exactament el que hem tornat a veure aquest dilluns. Reunits en sessió extraordinària, els vint vocals del CGPJ es van posar d'acord per emetre una declaració institucional que, com que havia de ser aprovada per unanimitat, sostenen que va ser “de mínims”. Fa feredat imaginar què deuen entendre aquesta gent per un text pujat de to.

La resposta de la Comissió Europea s'ha fet esperar unes setmanes, però finalment aquest divendres ha acceptat intercedir en les discussions entre PSOE i PP per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), tal com li havien demanat els dos grans partits espanyols. De fet, Brussel·les ja ha citat el ministre de Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el negociador dels populars, Esteban González Pons, el pròxim 31 de gener a Brussel·les. El mediador serà el mateix comissari de Justícia, el liberal belga Didier Reynders, que ja s'ha posat en contacte amb les dues parts.

Aviat farà una dècada que el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) no pregunta pel rei Felip VI. L’última vegada va ser l’abril del 2015 i l’opinió dels espanyols sobre la tasca del monarca va ser un suspens, amb un 4,43 sobre 10 de valoració. Des de llavors, almenys oficialment, no s’ha tornat a preguntar sobre el tema. Tot i ser el cap de l’Estat, la resposta oficial del govern espanyol quan se li ha preguntat per això és que no fa falta perquè la monarquia no és una preocupació per als ciutadans. I tot i que aquesta resposta és per fugir d’estudi, el cert és que Felip VI genera una gran indiferència per a la majoria de la gent i les campanyes per fer-lo més amable i proper no han servit de res.