El gas natural que entra a l'Estat continua sent en gran part d'origen rus. Entre gener i juliol el gas natural liquat (GNL) provinent de Rússia ha suposat el 22,7% del combustible fòssil que s'ha importat, cosa que situa aquest país darrere d'Algèria, que continua sent el principal proveïdor de gas natural a l'Estat tot i la tensió viscuda el 2022 pel posicionament d'Espanya sobre el Sàhara: un 36,5% del que va arribar els primers set mesos de l'any prové del país africà, segons dades d'Enagás.

Després de mesos de dures negociacions, el Bundestag, el Parlament d'Alemanya, va aprovar fa dues setmanes el pressupost del govern per al 2024, amb un límit autoimposat de la despesa malgrat la mala situació de l'economia del país. "Es pot descriure l'economia alemanya com en un període prolongat d'estagnació, sense creixement des del quart trimestre del 2022", indica un informe del banc francès BNP Paribas publicat un dia abans.

Els combustibles fòssils són responsables de més del 70% de les emissions que contribueixen al canvi climàtic i de més del 90% del CO₂ que alliberem a l'atmosfera antropogènicament. En el cas del CO₂, romandrà a l’atmosfera durant molts segles, mantenint el planeta massa calent, i, per tant, és urgent reduir-ne el consum massivament i tan ràpidament com puguem. Perquè això passi, cal visió de futur, coordinació entre països, i un seguit de requisits que sovint ens fallen, com demostren les convencions climàtiques que sempre acaben en paper mullat.

Els atacs als vaixells comercials al mar Roig per part dels rebels houthis del Iemen han posat els operadors de petroliers davant d'un indesitjat dilema: o bé accepten el risc de navegar per la zona de perill o bé perden diners.

La companyia integral d'infraestructures energètiques Redexis ha posat en marxa les obres de construcció a Mallorca de l'hidrogenoducte pel qual circularà el 100% d'hidrogen verd per injectar a la xarxa de transport de gas natural. Així n'ha informat la companyia aquest dimarts després d'explicar que les obres s'emmarquen en el projecte Green Hysland i es preveu que finalitzin a principi de 2024.

Els països guarden gas de dues formes: en la seva forma natural o bé liquat (GNL). Amb l'esclat de la guerra a Ucraïna i arran de la reducció sense precedents del subministrament de gas natural de Rússia, sobretot a través de gasoductes, a Europa el GNL es va convertir en la joia de la corona: per als estats membres era important obtenir-ne, però sobretot guardar-ne per afrontar els mesos de més consum, com l'hivern. Però no tots els països tenien les infraestructures gasistes suficients per assolir aquest segon objectiu i uns altres, com Espanya, han jugat amb avantatge fins al punt que a 30 de setembre l'Estat emmagatzemava el 46% del gas liquat de tot Europa. Segons les últimes dades del registre Alsi, 2,68 milions de metres cúbics de GNL dels 5,7 milions a tota la Unió Europea.

280 milions d'euros, cada dia. Aquest és el cost estimat per a Rússia de les sancions i limitacions de preu imposades per una coalició de països occidentals contra els hidrocarburs russos, segons un estudi del Center for Research on Energy and Clean Air (CREA), organització independent que estudia els mercats energètics.

Teresa Ribera (Madrid, 1969) rep l'ARA a la seu del ministeri per a la Transició Ecològica quan falta només un dia perquè Espanya, França i Portugal segellin l'acord de l'H2Med (també conegut com a BarMar), l'hidroducte marítim que connectarà Barcelona amb Marsella. En aquesta legislatura, la seva cartera tenia per davant gestionar el desplegament de les renovables, però també polítiques per fer front el canvi climàtic. Els seus plans, però, s'han vist trastocats per una guerra i una crisi de preus i energètica sense precedents.

Quan Klaus Müller va acceptar la feina com a cap de l'Agència Federal de Xarxes –el departament alemany que regula els mercats d'electricitat, gas natural, telecomunicacions, correus i ferrocarrils– esperava dedicar el seu temps a l'expansió de les energies renovables i col·locar cables de fibra òptica. Exministre estatal de Medi Ambient i Agricultura a Schleswig-Holstein, és una persona propera a Robert Habeck, ministre federal d'Economia i membre dels Verds. Es preocupa sobretot per les causes preferides d’aquest partit, com per exemple un canvi ràpid cap a la neutralitat de carboni, la qual cosa amoïna els líders de la indústria alemanya.

Nou vaixells porten dies aturats a pocs quilòmetres de les costes de Cadis. Quan van salpar des dels Estats Units, el destí de molts europeus depenia d’ells: el gas natural liquat (GNL) que portaven serviria per passar l’hivern, mantenir les sancions contra Rússia i trobar una alternativa al gas que ve de Moscou. Per paradoxes de l’economia, quan van arribar als ports espanyols, Espanya ja no els necessitava, com a mínim de moment. Així ho va anunciar al principi d’aquesta setmana l’empresa Enagás.

El 27 de juny passat la Unió Europea va deixar un encàrrec als 18 estats membres que compten amb magatzems subterranis de gas natural: arribar al novembre amb uns nivells de capacitat per sobre del 80%. Uns deures que, ara com ara, Espanya ja ha complert. Fa pocs dies que l'Estat va superar aquesta barrera. En concret, Espanya té els magatzems subterranis de gas natural al 80,73%, segons les últimes dades publicades per AGSI. Gairebé deu punts per sobre que fa just un mes, quan l'aprovisionament sota terra d'aquest combustible se situava al 73%, com explicava aquest diari.

El trencament de relacions comercials entre Espanya i Algèria pot tenir un impacte limitat sobre les exportacions catalanes, però alhora pot suposar un terrabastall si afecta les importacions de gas natural, a causa de la forta dependència d'Espanya i Catalunya d'aquest combustible.

Amb l’encariment del gas i l’electricitat que s’està produint els últims mesos, torna a ser més candent que mai una qüestió clàssica a l’hora de triar pis o fer una casa: quin tipus de cuina és millor? ¿Gas, vitroceràmica o inducció?

Carregar un cotxe elèctric a casa és la manera més eficient de recórrer 100 quilòmetres, mentre que la gasolina és el combustible més ineficient. Això es desprèn de les dades facilitades pel ministeri per a la Transició Ecològica, que ha publicat una web per calcular quant consumeixen els vehicles que circulen a Espanya.

Quan els tancs russos van penetrar en territori ucraïnès fa un parell de mesos i, de sobte, va témer pel seu subministrament de gas natural, la Unió Europea va dirigir una mirada anhelosa envers Alger. El gest era lògic, ja que Algèria és un país pròxim i forma part del privilegiat club de grans exportadors mundials de combustibles fòssils, origen del 60% del pressupost de l'estat. Tanmateix, la seva capacitat d'absorbir un hipotètic descens de les importacions russes és força limitada. I és que Algèria és un gegant energètic amb peus de fang.

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha anunciat que només acceptarà pagaments en rubles en les vendes de gas natural a països hostils, entre els quals hi ha tots els estats membres de la Unió Europea, així com els Estats Units i el Regne Unit, entre altres. "He decidit implementar com més aviat millor una sèrie de mesures per transferir els pagaments pel nostre gas natural dels anomenats països hostils en rubles", ha indicat Putin en una reunió amb membres del govern rus, segons ha informat l'agència Efe.

La invasió russa d'Ucraïna ha fet encarir encara més el preu de la llum, que aquesta setmana ha tocat màxims històrics. ¿Com ho hem de fer per alleugerir, encara que sigui només una mica, el cost de l'electricitat?

Màxima tensió als mercats energètics, quan el petroli Brent (el de referència a Europa) vorejava els 140 dòlars el barril, uns nivells no vistos des de l'any 2008, just abans de la Gran Recessió, i el preu del gas també arribava a màxims històrics, 335 euros el megawatt hora (€/MWh) al mercat TTF neerlandès, que fixa el preu de tot el Vell Continent. Els preus s'han disparat al matí quan apareixien notícies sobre la possibilitat que el Japó i els Estats Units vetin les compres de petroli rus. Al llarg del dia, però, la situació s'ha anat contenint. Al tancament de la borsa espanyola, el preu del Brent se situava en 124,6 dòlars el barril (en màxims anuals, en qualsevol cas) i el gas cotitzava a les sis de la tarda a 195 euros el MWh.

Més enllà del drama humà, la guerra a Ucraïna també pot provocar a Europa una autèntica crisi energètica si Vladímir Putin decideix tancar l’aixeta del gas. El 40% del gas natural que es consumeix a Europa prové de Rússia, però en alguns països del centre de la UE —com Alemanya—, el percentatge és molt més elevat. Des de l’inici del conflicte armat, els preus d’aquesta matèria primera s’han disparat i amenacen amb encarir la factura de milions d’europeus quan les baixes temperatures hivernals encara no han marxat. Putin lliura una guerra a Ucraïna i flirteja amb les armes nuclears, però també amenaça amb una escalada energètica, sobretot després que Alemanya hagi suspès la posada en marxa del gasoducte Nord Strem 2, que connectaria Europa amb Rússia.