Des que Suècia i Finlàndia van prendre la decisió històrica d'integrar-se a l'OTAN, el maig de l'any passat, hi ha un concepte que ha aflorat i que posa de manifest les tensions geopolítiques d'aquesta regió. Mitjans internacionals i experts en seguretat han popularitzat la descripció del mar Bàltic com el "mar de l'OTAN" (o el "llac de l'OTAN", per les seves petites dimensions), tenint en compte que la incorporació d'aquests dos països nòrdics enforteix molt considerablement la posició de l'Aliança Atlàntica en aquesta part del món.

La guerra continua complicant la vida a les repúbliques bàltiques enmig de situacions internes tan tenses com contradictòries. Els governs letó i estonià –sobretot– saben que el Kremlin aprofitarà qualsevol brot de malestar provinent de les comunitats de parla russa, que representen el 15% de la població d’Estònia i el 25% de la de Letònia, on ara mateix se sent fort el crit “Ens volen fer sentir vergonya de ser russos!”. Una consigna clarament antioccidental i de crítica al govern letó per haver blocat les emissions de les televisions russes i haver engegat procediments penals contra analistes i periodistes de parla russa. Fins al punt que l’associació de periodistes letons no s’ha estat de denunciar el que qualifica de persecució, mentre que la revista internacional Foreing Policy parla obertament de russofòbia.

Letònia vol tornar a introduir el servei militar obligatori, gairebé dues dècades després d'haver-lo eliminat, per la creixent amenaça russa arran de la invasió d'Ucraïna. "L'actual sistema militar ha arribat al seu límit. I, alhora, no tenim cap raó per pensar que Rússia canviarà el seu comportament", ha argumentat el ministre de Defensa letó, Artis Pabriks.

"Quan Rússia va començar la invasió a Ucraïna, vaig sentir la guerra molt a prop; vaig pensar que havia de contribuir a la defensa del meu país". Maria Hind Alias, una sueca de 37 anys, és una dels milers de persones que en les últimes setmanes han presentat la seva sol·licitud per unir-se a la defensa local de Suècia (Hemvärnet, en suec), una secció de l'exèrcit formada per uns 22.000 voluntaris. En els últims anys, la Hemvärnet rebia una mitjana de 4.500 sol·licituds anuals. Però aquest any la xifra s'ha disparat: fins ara ja s'hi han presentat més de 20.000 sol·licituds, segons han informat a l'ARA les forces armades sueques. Més de la meitat en una sola setmana, a partir de la invasió russa a Ucraïna.

Rússia és el país més gran del món. Té una superfície el doble de gran que els Estats Units i que la Xina; cinc vegades més que l'Índia. Però la Rússia de Vladímir Putin s'estén encara més enllà de les seves fronteres. Després de la caiguda de la Unió Soviètica (URSS), al voltant d'uns 25 milions de russos van quedar fora de Rússia, escampats per països ara independents. Les minories russes han sigut un actiu que Putin ha intentat capitalitzar en el seu anhel de mantenir el màxim de poder sobre l'espai postsoviètic. L'altre instrument és la influència política (o xantatge) sobre governs que es mouen al ritme que marca el Kremlin.

“Si nosaltres ja no hi som, llavors Lituània, Letònia i Estònia seran els següents”. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, alertava així la setmana passada del perill que corren les nacions de l’antiga Unió Soviètica davant l’amenaça russa, especialment si Ucraïna no aconsegueix resistir a l’envestida. “Desfilaran fins al Mur de Berlín”, afegia. I citava, primer de tot, els països bàltics. Estònia, Letònia i Lituània estan doblement protegits pels escuts de l’OTAN i la Unió Europea, un “mur democràtic contra la marea d’autocràcia” de Rússia, com els va descriure aquest dilluns el secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, que fa gira per l’est d’Europa.