L’alegre, dicharachero i arreglat Joaquín Luna escrivia un article, l’altre dia, sobre les “alegres, dicharacheras i arreglades” noies que ell veu que “queden les nits de desembre per sopar i capitidisminuir marits, nòvios i simpatitzants cubans d’ultramar”. Explica que les femelles hem “posat en valor” les amanides “abans anomenades farratge”, coronades per formatge de cabra, i explica també que no “assalten” (el verb és seu) el “chuletón”. Que són més de plats lleugers com la truita de carxofes. Acaba dient, més o menys, que encara queden restauradors que es queixen, en veu baixa, del fet que vint-i-quatre culleres comparteixin un pastís de formatge.

La truita de patates, el flotador més gros dels àpats casolans, viu un dels seus millors moments en la cuina catalana, fins al punt que ha creat efectes addictius en els restaurants que les preparen millor. I en aquesta lliga de passions per les truites de patates hi ha Los Tortillez, que just acaba d’inaugurar el seu segon local al barri de Sant Antoni de Barcelona (c. Manso, 50) i anuncia que a partir de novembre estrena l’oferta d’un àpat que omplirà de truites i més coses: els esmorzars de forquilla. 

El cuiner Vador Brugués afirma que afegir a la truita de patates un formatge de la cuina italiana dona un resultat dels bons, perquè serà una truita cremosa que, a més, uneix les dues cultures banyades pel Mediterrani. I qui diu afegir-hi un formatge cremós italià també diu posar-hi altres ingredients, com ara verdures de temporada.

Formen part de la nostra rutina, ens acompanyen des de l’esmorzar, i a l’estiu poden ser la millor solució per anar a la platja o a la muntanya, i també per viatjar. Tampoc no cal marxar lluny de casa per recórrer a l’entrepà: pot ser el que encapsula un dels nostres àpats quotidians. De fet, nutricionalment són un univers complet perquè contenen hidrats de carboni (el pa), la proteïna animal o vegetal (el farcit) i els greixos insaturats (l’oli d’oliva). A més, els entrepans augmenten de categoria quan suquem el pa ben sucat amb un tomacó. Per una banda, els hidrats de carboni absorbeixen de meravella la vitamina C del tomàquet, i, per una altra, el pa queda més amorosit i esponjós. Per si no hi hagués prou arguments per defensar el nostre pa amb tomàquet, en diem un més: la vitamina C ajuda l’organisme a fer funcions tan bàsiques com raonar i sentir. Així que si sempre hem cregut que un bon pa amb tomàquet ens fa sentir bé, podem pensar més que mai que és així.

La truita de patates agrada més si es fa amb ceba. Si més no, és el que acaba d'assegurar l'avanç de la investigació en turisme i gastronomia publicat pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), en què un 71,8% dels enquestats de l'estat espanyol ho han assegurat, mentre que un 21,3% han dit que sense, i encara hi ha hagut un 6,5% que han respost que els és indiferent com estigui feta, d'una manera o d'una altra. Per continuar, la truita també es prefereix poc feta (un 52,9% dels enquestats ho afirmen), mentre que els que la volen molt feta són minoria, tan sols un 28, 3%.

El Dijous Gras o Dijous Llarder és el primer dia del Carnaval, quan creurem en els manaments d'un rei, Sa Majestat Carnestoltes, que viurà intensament però ho farà pocs dies, perquè el Dimecres de Cendra ens el menjarem en forma de sardina. Com en tota bona festa, el menjar hi té un paper protagonista. Us expliquem com cuinar a casa alguns dels plats més identificatius del Carnaval, i també us en detallem l'origen històric.

Carmen Erdocia va arribar a Barcelona l’any 1995 amb una rauxa inusual i acompanyada de la seva filla María. El primer que va fer és anar a comprar al Mercat del Ninot. Al cap d’una estona ja era a la cuina i amb la barra plena. La Carmen és pur talent. No coneixia el negoci, però sabia cuinar el que li havia ensenyat la seva exigent sogra. Al cap de sis mesos van venir els homes de la casa, el Julián –el marit– i l’Iker –l’altre fill–. Van arribar per posar ordre als papers d’un restaurant que anava com la seda i omplia cada dia. La Carmen i la María van parir un restaurant exitós que perdura des de fa vint-i-set anys.

Ada Parellada, del restaurant Semproniana, revela els trucs perquè la truita quedi o bé melosa o bé cuita.