El divendres 12 d'abril el barril de petroli Brent, de referència a Europa, tancava la sessió a un preu de 90,45 dòlars. Aquell cap de setmana va ser mogut al Pròxim Orient, amb l'atac de l'Iran a Israel amb drons i míssils de creuer. Dilluns, dia 15, un cop paït l'atac i amb tots els temors d'una escalada de les tensions, el barril de Brent va tancar a 90,15 dòlars, un preu inferior al d'abans de l'atac. I aquest divendres està cotitzant al voltant dels 86,5 dòlars.

L'OPEP+, el càrtel de països productors i exportadors de petroli i els seus socis, entre els quals Rússia, volen mantenir com sigui el preu alt del petroli. Aquest dilluns han certificat la decisió, per sorpresa i gens prevista, de reduir, a partir del maig, en 1,6 milions de barrils diaris (Mbd) la seva producció, en un intent de mantenir els elevats preus del cru en els mercats internacionals.

L’Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i els seus socis –especialment Rússia–, que formen la denominada OPEP+, han pactat una reducció del bombament de cru. L’excusa és la debilitat econòmica que fa preveure una caiguda de la demanda. El resultat pràctic d’aquesta maniobra és que el preu de l’or negre, que havia començat una tendència descendent, ha repuntat en els principals mercats.

Màxima tensió als mercats energètics, quan el petroli Brent (el de referència a Europa) vorejava els 140 dòlars el barril, uns nivells no vistos des de l'any 2008, just abans de la Gran Recessió, i el preu del gas també arribava a màxims històrics, 335 euros el megawatt hora (€/MWh) al mercat TTF neerlandès, que fixa el preu de tot el Vell Continent. Els preus s'han disparat al matí quan apareixien notícies sobre la possibilitat que el Japó i els Estats Units vetin les compres de petroli rus. Al llarg del dia, però, la situació s'ha anat contenint. Al tancament de la borsa espanyola, el preu del Brent se situava en 124,6 dòlars el barril (en màxims anuals, en qualsevol cas) i el gas cotitzava a les sis de la tarda a 195 euros el MWh.