La grossa avançada de Nadal del Xou de Putin ha sigut matinera, aquest dijous. Quan encara no feia ni cinquanta minuts –de les quatre hores i mitja que s'ha allargat l'acte– que el president rus s'havia assegut al plató de televisió per a la seva habitual compareixença de cloenda de l'any, ha desafiat Occident a un peculiar i molt amenaçador duel.

El primer ministre de l'Índia, Narendra Modi, s'ha ofert aquest divendres al president Volodímir Zelenski per desenvolupar "com a amic" un paper que podria ser clau "per dur la pau" a Ucraïna. Ho ha fet a Kíiv, en una visita diplomàtica històrica, especialment significativa en el context bèl·lic actual, i només sis setmanes després de trobar-se a Moscou amb el president rus, Vladímir Putin. Modi és el primer líder indi que visita la república ucraïnesa des que va aconseguir la seva independència de la Unió Soviètica el 1991. Segons informacions de l'agència Reuters, Modi ha dit a Zelenski que dona suport i respecta la integritat territorial i la sobirania, però també que l'única manera de resoldre el conflicte era a través del diàleg i la diplomàcia. "El camí cap a la resolució només es pot trobar a través del diàleg i la diplomàcia. I hem d'avançar en aquesta direcció sense perdre el temps. Les dues parts haurien de seure juntes per trobar una sortida a aquesta crisi", ha afirmat.

“A algú que es digui Marickha no li digueu mai Masha. Perquè Masha és una forma que no ens pertany. Que vagi a viure on viuen aquestes Masha", explica una delicada rossa de cinquanta anys, assenyalant amb la seva manicura una targeta amb noms. En aquest antic i polèmic vídeo d'abans de la guerra, Iryna Farion, professora de llengua ucraïnesa i exdiputada del partit nacionalista d'ultradreta Svoboda [Llibertat], parla als nens d'una llar d'infants sobre la diferència entre les formes russes i ucraïneses del nom Maria. Als preescolars ucraïnesos que prefereixen la forma russa del seu nom els aconsella marxar del seu país.

Rússia ha llançat aquest dilluns un atac massiu amb míssils sobre diversos punts d’Ucraïna, inclosa la capital, Kíiv. Els bombardejos s’han produït a plena llum el dia i han deixat almenys 42 morts. A Kíiv, hi ha hagut un total de 27 morts i una vuitantena de ferits, segons el fiscal general, en bombardejos que han afectat set districtes de la ciutat. Un atac que ha destruït una part d'un hospital infantil ha deixat dos morts i una trentena de ferits, inclosos vuit nens que es trobaven hospitalitzats en el moment de l'atac. Alguns infants amb afectacions mèdiques greus van haver de ser evacuats de l'hospital. A Kriví Rih, la ciutat natal de Zelenski, 11 persones han mort i una setantena més han resultat ferides. Tres persones més han mort a Pokrovsk, a l'est del país, i un atac a la ciutat de Dnipró ha matat una persona. Els atacs a la capital també han afectat tres subestacions d'electricitat, segons DTEK, una de les empreses energètiques més importants d'Ucraïna.

El règim de Vladímir Putin no dona treva a Ucraïna. Un seguit de míssils contra diferents ciutats del país al llarg de les primeres hores del dia ha causat la mort 18 persones i més de 130 de ferides, segons el balanç que ha fet Volodímir Zelenski al seu vídeo nocturn. El president ucraïnès ha detallat que l'exèrcit rus ha atacat 200 llocs, inclosos 139 edificis residencials.

Després de mesos de combats de baixa intensitat, Rússia ha llançat aquest divendres una onada d'atacs amb míssils i drons que ha deixat un total de 31 civils morts a Ucraïna, i més de 120 ferits. En un dels atacs aeris més massius des de l'inici de la guerra, l'exèrcit rus ha llançat un total de 158 drons i míssils, segons informen fonts ucraïneses. Les defenses antiaèries de Kíiv han aconseguit abatre 27 drons i 87 míssils de creuer, que apuntaven a infraestructures crítiques i instal·lacions militars. Però d'altres no han pogut ser interceptats i alguns d’ells han colpejat fins i tot edificis residencials de la capital i una maternitat a la regió de l'est.

Moscou ha acusat Ucraïna d'haver dut a terme aquest dimecres a la matinada l'atac més gran sobre territori rus des de l'inici de la guerra, després que una onada de drons hagin fet impacte sobre l'aeroport de Pskov, on han incendiat dos avions de transport militar i n'han malmès dos més. D'acord amb les imatges que s'han pogut veure a les xarxes socials, un dens fum negre s'ha elevat sobre la localitat, que és més de 650 quilòmetres al nord de la frontera més propera a Ucraïna, cosa que suggereix que altres objectius podrien haver estat afectats, com ara un dipòsit de petroli.

Atac aeri, un meteorit, un satèl·lit? Un misteriós flaix que va il·luminar el cel de Kíiv aquest dimecres a la nit ha generat moltes especulacions. Oficials del govern ucraïnès van sospitar inicialment que es tractava d'un satèl·lit de la NASA en el moment en què queia a la Terra. Però, segons informa Associated Press, l'agència espacial nord-americana ho ha desmentit, assegurant que l'enginy encara estava en òrbita.

Dimarts al vespre es va difondre en xarxes pro-russes un vídeo que, segons les mateixes fonts, mostrava soldats russos decapitant un soldat ucraïnès que havien fet presoner. A les imatges, que ha pogut veure l'ARA, apareixen homes uniformats que parlen rus i porten braçalets blancs –que identifiquen les tropes russes– torturant un home que porta un braçalet groc, com la majoria de soldats ucraïnesos.

Les gegantines aletes bessones de la cua, que arribaven a l'alçada d'un edifici de sis plantes, han desaparegut. També el pla de cua, els alerons, els sistemes hidràulics, les bombes de combustible i tres dels sis motors de l'avió, destruït als combats dels primers dies de la guerra. Peça per peça, els treballadors estan desmantellant les restes del gegantí avió de càrrega Mria, l'avió més pesant que ha aixecat mai el vol. L’objectiu és construir-ne un de nou amb peces recuperades. La restauració de l'avió, el nom del qual en ucraïnès significa el somni, ha començat.

Rússia ha llançat aquest dijous un nou atac amb míssils a diverses ciutats d'Ucraïna, des de Kíiv fins a Khàrkiv, al nord-est; Odessa, al sud, o Lviv, a l'oest. Un total de 81 coets han caigut sobre diverses zones residencials, on han deixat almenys sis morts civils, i sobre infraestructures energètiques, cosa que ha provocat talls de llum en diversos llocs. El nou atac massiu també ha afectat temporalment la connexió amb la xarxa elèctrica de la planta nuclear de Zaporíjia, ocupada per les forces russes, un fet que ha fet posar de nou el crit al cel a la comunitat internacional. El cap de l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica (OIEA), Rafael Grossi, advertia clarament del risc d'accident nuclear: "Cada cop que passa estem tirant els daus. I si permetem que això continuï un dia la sort se'ns acabarà", ha dit Grossi durant la reunió del consell d'administració de l'OIEA a Viena, on ha demanat que es fixi un perímetre de protecció que no permeti atacs al voltant de la planta nuclear.

La idea pot semblar absurda: una botiga de souvenirs en una ciutat en guerra. ¿Qui vol anar de vacances a un país on cauen bombes?

Les alarmes aèries han sonat aquest matí de divendres arreu d'Ucraïna. Després d'un atac massiu amb míssils sobre Zaporíjia durant la nit, l'ofensiva russa es multiplica i s'han sentit explosions també a la capital, Kíiv. Els bombardejos arriben just l'endemà del final de la gira europea del president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, que ha estat rebut a Londres, París i Brussel·les.

Rússia ha respost de forma ràpida i contundent la promesa dels països occidentals d'enviar els seus tancs més moderns a Ucraïna. I ho ha fet per la via militar i la política. Aquest mateix matí, l'exèrcit rus ha llançat un nou atac massiu amb míssils i drons arreu d'Ucraïna, que ha deixat almenys un mort a Kíiv. Poc després, des de Moscou, arribava un advertiment que pot tenir conseqüències nefastes en l'àmbit diplomàtic. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha assegurat que l'enviament d'aquests tancs significa "una implicació directa en el conflicte" per part dels estats occidentals. Els aliats, de fet, han intentat en tot moment evitar qualsevol gest que pugui ser interpretat com una implicació directa, perquè un conflicte bèl·lic obert entre l'OTAN i Rússia suposaria l'enfrontament de potències nuclears.

Un helicòpter del servei d'emergències ucraïnès s'ha estavellat aquest dimecres al matí sobre una escola bressol a la ciutat de Brovarí, als afores de la regió de Kíiv, i ha deixat 14 víctimes mortals, segons la xifra oficial de les autoritats ucraïneses. Entre elles, el ministre de l'Interior ucraïnès, Denís Monastirski; el seu viceministre primer, Ievhen Ienin, i el secretari d'estat d'Interior, Iuri Lubkovitx. Tots tres viatjaven a l'helicòpter, on han mort els nou passatgers, que anava en direcció a la línia del front. La caiguda de l'aparell i el posterior incendi de l'edifici també han deixat una criatura morta i almenys 25 persones ferides, 11 de les quals són menors. Monastirski és el responsable polític ucraïnès de més alt rang mort des de l'inici de la invasió.

L'equip d'editors gràfics de l'ARA ha seleccionat 10 fotografies del 2022, una tria personal que, més enllà de la trista guerra a Ucraïna, ens acosta a esdeveniments esportius, socials i científics, entre altres imatges de valor documental que han quedat gravades a la nostra retina aquest 2022 que s'acaba.

“Soc el caporal Vladimir Lvovitx. [L’exèrcit rus] em va oferir firmar un contracte, el vaig signar i després ens van dir que hi hauria un entrenament a la frontera ucraïnesa. No vam estar-hi ni tres mesos i ja ens van llançar a un poble prop de Liman [a l’est d’Ucraïna]. Van començar els bombardejos i estàvem rodejats. Vaig començar a buscar a internet maneres de sobreviure, i vaig trobar el canal Vull viure a Telegram. Els vaig trucar i em van donar les coordenades aproximades on em vaig rendir voluntàriament”. És un testimoni poc habitual, gravat en vídeo i a cara descoberta, on el ja exsoldat rus Lvovitx s’adreça obertament als seguidors del canal de Telegram Vull viure, creat pel ministeri de Defensa ucraïnès. En el canal també s’hi poden veure soldats emmanillats i ajupits de cara a la paret, o d’altres asseguts dins d’un autobús. També hi apareixen testimonis d’altres exsoldats russos, la majoria molt joves, que expliquen experiències similars.

Les sirenes han sonat aquest dimecres en pràcticament totes les regions d'Ucraïna davant l'amenaça d'una nova onada d'atacs amb míssils russos. Segons les autoritats ucraïneses, s'han produït explosions en diverses regions, també a Kíiv, on hi ha hagut almenys tres morts i onze ferits, segons l'administració militar de la ciutat. L'alcalde de la capital, Vitali Klitxkó, ha informat d'un atac a una infraestructura essencial de la ciutat. Segons autoritats regionals, tota la regió de Kíiv –on viuen uns tres milions de persones– s'ha quedat sense electricitat i la capital també està sense subministrament d'aigua. Els bombardejos s'han produït en diverses parts del país, incloses les províncies de Mikolaiv i Dnipropetrovsk, i també a Lviv, a l'oest, on un milió i mig de persones no tenen electricitat.

Rússia ha tornat a llançar atacs aeris sobre el centre de Kíiv aquest dilluns cap a les set del matí. Fins a 28 aparells no tripulats han atacat la capital, la majoria dels quals han pogut ser interceptats per les defenses antiaèries. Cinc han pogut fer impacte i han causat quatre morts en un edifici residencial d'on han pogut ser evacuades 18 persones més. És el primer cop que la capital ucraïnesa pateix una onada d'atacs amb drons kamikazes, que Rússia ja havia fet servir en altres ciutats en l'onada d'atacs de la setmana passada. També hi ha hagut bombardejos a la regió de Sumi, al nord-est del país, on han mort cinc persones, i a Dnipropetrovsk, al sud-est, on un míssil ha impactat contra una planta elèctrica i hauria deixat un nombre indeterminat de víctimes.

Si us voleu imaginar com ens vam sentir dilluns a Kíiv, no us resultarà gens difícil.