Marga Prohens va recuperar en l’acte de presentació de la seva candidatura per liderar el PP un lema de la campanya electoral del 2023: “Som el partit de la gent d’aquí”. En què s’ha traduït, a l’hora de la gestió del Govern?

Les informacions sobre pagaments indeguts en el marc de la Renda Social Garantida (Resoga) “han generat una comprensible preocupació ciutadana”, ha reconegut EAPN Illes Balears, que recorda que “qualsevol prestació pública ha de disposar dels mecanismes de control i eficiència necessaris per garantir-ne la correcta implementació”. Segons l’entitat, “la transparència i la bona gestió dels doblers públics són condicions innegociables en un estat social i democràtic de dret”.

Els menors de 18 anys són el segment amb més risc de pobresa i exclusió social a les Illes Balears, amb un 23% d’afectats el 2024, segons l’Informe de l’Estat de la Pobresa 2025 de l’EAPN. Tot i ser un valor elevat, representa una baixada de 10 punts respecte del 2023. A escala global, la taxa de risc de pobresa i exclusió social (AROPE) ha arribat als valors més baixos dels darrers anys, i se situen en el 16,2%, i per primera vegada des del 2020 per sota de l’objectiu previst per a enguany, que era del 18,6%. Gairebé 200.000 persones estan en risc de pobresa o exclusió social. La carència material extrema també ha disminuït dos punts i afecta aquells que no poden afrontar imprevistos (30%) i aquells que no arriben a final de mes (40%), entre altres situacions. Tot plegat, en un moment en què les Balears fa anys que té xifres de pràcticament plena ocupació. Ara bé, amb treballs precaris i amb retribucions baixes.

Un centenar de persones varen assistir aquest dimecres passat al vintè aniversari d’EAPN Illes Balears, que va tenir lloc a l’Aljub d’Es Baluard Museu d’Art Contemporani de Palma. L’esdeveniment va servir per fer valdre la tasca desenvolupada durant les darreres dues dècades, la col·laboració entre les entitats, les xarxes i les administracions i la consolidació d’EAPN Illes Balears com a xarxa referent en la lluita contra la pobresa i l’exclusió social.

EAPN Illes Balears - Xarxa per la Inclusió Social ha anunciat aquest dilluns que abandona els Pactes per la inclusió social arran de l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos del Govern per a 2025, un pacte que, segons l'entitat, "traspua un marc de xenofòbia, aporofòbia i odi". "Un dels apartats fa referència a la lluita contra la immigració il·legal i torna a posar el focus en les persones més vulnerables, oblidant la perspectiva de drets humans que hauria de caracteritzar qualsevol partit que es consideri demòcrata", critica la nota, que remarca també "la negativa de la comunitat a acollir menors migrants –obviant que és una obligació– i a finançar més centres per poder oferir-los un tracte digne i una oportunitat de futur".

La delegació balear de la Xarxa Europea contra la Pobresa (EAPN, per les seves sigles en anglès) ha fet una crida a desenvolupar "contranarratives" davant els discursos aporofòbics i d'odi.

El Fòrum de la Societat Civil, el GOB, EAPN-Xarxa per la Inclusió i la Federació d'Associacions de Veïns de Palma són les principals entitats de la societat civil que varen abandonar el Pacte per la sostenibilitat del Govern. Ara que comença la fase de propostes no tenen previst tornar-hi perquè consideren que el funcionament d'aquesta iniciativa no és l'adequat perquè les entitats socials i ambientals hi puguin participar amb garanties. L'Executiu assegura que la porta continua oberta per a qui vulgui fer propostes, però si res no canvia l'activisme no farà arribar les seves al Pacte, del qual encara ni se sap quins seran els experts que valoraran les iniciatives.

Les principals conclusions del Pacte per la sostenibilitat del Govern han cridat l’atenció dels experts per no incorporar indicadors quantitatius i quedar-se en una anàlisi qualitativa. L’objectiu de la iniciativa, tal com ho va exposar la presidenta Marga Prohens, era recaptar dades de la saturació turística, però no s’han fet públiques en el document de 362 pàgines titulat Bases de l’Agenda de Transició. Encara que l’Executiu havia anunciat que presentaria mesures concretes l’endemà de la presentació de l’informe, ho ha posposat, i ha advertit que difícilment es posaran en marxa per a aquest estiu. “Es preveu una temporada turística molt alta, i no s’han pres mesures”, resumeix el geòleg Alfredo Barón. “Estarem com sempre, cada vegada pitjor”, augura.

200.000 persones en risc de pobresa i/o exclusió social a les Balears. Aquesta és una de les xifres que inclou la darrera enquesta de Condicions de Vida de l'INE, malgrat que aquest índex ha baixat un 16,2%. Malgrat això, EAPN Balears ha remarcat en un comunicat que aquestes dades "s'han de considerar un mínim". "L'enquesta es fa a les llars i no hi apareixen les situacions d'aquelles persones que viuen al carrer, en assentaments de xaboles, albergs o caravanes", assenyala aquesta entitat, que treballa per combatre la pobresa i l'exclusió social. "Tot i que els indicadors són positius, cal recordar que la pèrdua del factor inclusiu del treball a l'Arxipèlag s'ha posat de manifest en la insuficiència salarial per fer front a l'increment del cost de la vida i per poder accedir a un habitatge digne", continua el comunicat d'EAPN.

EAPN-Illes Balears Xarxa per a la Inclusió Social ha anunciat aquest dimecres que abandona el Pacte per la sostenibilitat del Govern, després que la seva assemblea ho decidís per unanimitat dimarts. "EAPN ha comprovat que ni la metodologia ni les dinàmiques del Pacte són les pròpies d'un procés vertaderament participatiu", ha assenyalat l'entitat mitjançant un comunicat. D'aquesta manera, EPAN se suma al Fòrum de la Societat Civil, el GOB i la Federació d'associacions de Veïns de Palma i deixa el Pacte gairebé sense representació de la societat civil i limitat a sectors empresarials i econòmics.

Prop de 250.000 persones, el 20,6% de la població, i un de cada tres menors (el 33,3%) de les Balears viuen en risc de pobresa o exclusió social, segons el darrer informe de la Xarxa per la Inclusió Social (EAPN-Illes Balears), que remarca que la dificultat per accedir a un habitatge i l'augment del cost de la vida són factors que agreugen la situació. L'entitat ha presentat l'informe aquest divendres en el Parlament –el president de la Cambra, Gabriel Le Senne (Vox), no ha acudit a l'acte per segon any– i ha remarcat que les bones dades macroeconòmiques de les Illes, sobretot pel comportament del sector turístic, no s'han traduït en un benestar més gran per a una part important de la població. Aquestes xifres s'han mesurat segons l'índex Arope, que relaciona taxes de pobresa, privació material i social extrema i baixa intensitat del treball.

EAPN-Illes Balears ha commemorat el Dia internacional per a l'erradicació de la pobresa i ha exigit a les institucions de les Illes "polítiques valentes" per lluitar contra la vulnerabilitat i l'exclusió social. La Xarxa per la Inclusió ha fet públic un manifest en el qual ha remarcat que la recuperació econòmica després de la pandèmia no ha arribat a tothom i que a les Illes "hi ha desenes de milers de persones" que no han millorat la seva qualitat de vida.

Les Illes són una de les comunitats que surten més malparades en alguns dels indicadors de pobresa presentats aquest dilluns de la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network), amb dades comparatives del 2022 i el 2021. Concretament, de la taxa que es fa servir per calcular els incadors, l'AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), l'Arxipèlag treu els pitjors resultats en l'indicador de retards en el pagament de la hipoteca o del lloguer i en el pagament de les factures d’electricitat, aigua i gas. El primer indicador ha pujat d'un 17% a un 25,8% entre el 2021 i el 2022, la taxa més elevada de tot l'Estat. En el cas dels subministraments, el percentatge no és el més alt, però sí que ha experimentat la crescuda més forta, en passar d'un 11% a un 13%.

Els grups polítics han signat aquest dimarts al Parlament l'acord per fer efectiu el dret a l'habitatge a les Illes, impulsat per la Xarxa per la inclusió social EAPN. Així ho han explicat en una nota de premsa, en què han remarcat que l'objectiu és establir unes bases consensuades sobre aquesta problemàtica , adoptar mesures efectives per fer-hi front i aconseguir que l'accés a un habitatge digne, adequat i assequible sigui un dret de tota la ciutadania. D'aquesta manera, el document, elaborat pel Pacte per la Inclusió social, marca deu línies estratègiques de treball que han de servir per abordar-la.

La figura del treballador pobre es consolida a les Illes. Un 15% de les persones amb una feina remunerada estan en risc de pobresa, segons les dades que ha presentat aquest divendres al Parlament balear la Xarxa per la inclusió social EAPN (European Anti Poverty Network) Illes Balears. En termes generals, l'entitat calcula que a l'Arxipèlag hi ha 262.000 persones en risc de pobresa o exclusió social, és a dir, un 22,4% de la població illenca, segons la taxa AROPE (que inclou taxa de pobresa, privació material i social extrema, i baixa intensitat de treball a la llar). Aquesta xifra representa un increment del 2,4% respecte de l'any anterior, el 2020.

L'Ajuntament de Palma ha renovat aquest dijous el Pacte per la inclusió social amb l'organització EAPN-Illes Balears que durarà fins al final de l'actual mandat. Cort ha assenyalat que l'objectiu és millorar les condicions de vida de les persones en situació o en risc de pobresa o exclusió social, així com enfortir el treball de les entitats socials.

Una de cada dues persones que viuen a Balears tenen dificultats per arribar a final de mes i una de cada quatre està en situació de risc de pobresa, segons el darrer informe de l'entitat EAPN (European Anti Poverty Network). El president d'EAPN Balears, Xavier Torrens, i el director tècnic de l'entitat, Andreu Grimalt, han presentat el document l'Estat de la Pobresa 2021 aquest divendres al Parlament de les Illes Balears, en un acte que ha obert la vicepresidenta de la Cambra, Gloria Santiago.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha presentat aquest dimecres l'acord estratègic d'ocupació amb el tercer sector per garantir durant tres anys polítiques d'ocupació per a persones vulnerables. Segons els càlculs de l'Executiu, unes 27.000 persones de diferents col·lectius vulnerables es poden acabar beneficiant d'aquest acord, que tindrà un pressupost de 51,5 milions d'euros fins al 2023. A més, el conveni permet que les entitats puguin planificar millor les seves polítiques d'ocupació.

Un 52% de la població de les Illes Balears tenia dificultats per arribar a final de mes abans de la pandèmia, segons revela l'European Anti Poverty Network (EAPN) en el seu desè informe sobre l'estat de la pobresa a Espanya fet a partir de dades del 2019. Això demostra que, abans de la crisi sanitària, a més de la meitat dels illencs ja els costava passar el mes.

La vicepresidenta d'EAPN, Sala Guntín, ha presentat a Palma els resultats de l'Estudi sobre Desigualtat de Gènere i Drets. Guntín destaca que s'han fet avanços, però que encara queda un llarg camí per recórrer. "A la igualtat potser que hi arribem l'any 2072", ha dit. El document, que deixa clara la mala situació econòmica de les dones, pel que fa a les europees, també alerta que a Espanya hi ha 784.000 dones en situació de precarietat laboral, pràcticament el doble que els homes, 395.800.