La figuera ha estat, durant segles, una de les icones del paisatge i del rebost de Mallorca, però la seva supervivència no depèn només del clima, sinó de les nostres decisions de compra. Amb aquesta convicció neix la nova iniciativa de l’Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera, coneguda com a Arcufi, que acaba de presentar a Lloret de Vistalegre la campanya titulada amb un lema tan directe com suggeridor: 'Si menges figa, que sigui la meva'. Aquesta proposta no només és un joc de paraules amb les varietats locals, sinó una crida urgent a la responsabilitat dels consumidors i a l’autoestima del sector primari.

El Mercat Ecològic de Palma és l'únic mercat pagès i 100% ecològic de les Illes Balears. De fet, segons la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), aquest mercat és el més important de tot l'Estat pel que fa al nombre de parades i la freqüència. El projecte, que va començar ara fa quinze anys i que cada dimarts i dissabte es pot visitar a la plaça Patins de Palma, viu un moment de creixement alhora que manté la seva essència: una clientela fidel, productors i productes únicament locals i ecològics, i una relació entre compradors i venedors més semblant a la dels amics o familiars que a la dels actors d'una compravenda. "És un exemple de com un mercat pot viure dins una ciutat i cuidar foravila i els productes locals i ecològics", ha remarcat Marialaura Dolfi, d'Apaema.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha trobat vuit lots de fruita que estaven a la venda a les Illes Balears, importats de diferents països, que tenien traces de pesticides que són il·legals a l'Arxipèlag per les conseqüències que poden tenir per al consum humà. Així ho ha explicat aquest dimarts el conseller, Joan Simonet, qui ha recordat que tot i que a les Balears aquests pesticides no es poden utilitzar durant la plantació, a altres països com Xile, Turquia, Tunísia, Sud-àfrica, Perú, Argentina i Costa Rica són completament legals.

FAPA Mallorca, Melicotó i Unió de Pagesos han presentat un calendari dirigit als més petits per donar a conèixer les fruites i verdures de temporada i que preveu ser un recurs educatiu tant per famílies com per a professors. En un comunicat, les entitats han apuntat que el calendari preveu ser un recurs educatiu tant per famílies com per a professors i han defensat que el consum de fruites i verdures de temporada i de producte local és indispensable per fer front als reptes que planteja el canvi climàtic i ajudar a mantenir viva l'activitat agrària i el paisatge.

Menys de la meitat del preu que paguen els consumidors a les Balears per fruites i hortalisses arriba realment als productors, segons els primers resultats de l'Observatori de Preus que ha presentat la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural aquest dilluns. Pel que fa al peix i la carn (dos aliments que també s'observen a l'estudi), el percentatge del que reben els productors es troba per damunt del 50% del preu de venda.

El cuiner David Andrés revela com preparar una macedònia, que es pot fer a l'engròs perquè es pot desar una part de l'elaboració al congelador: els daus de fruita. I així poder-los anar fent servir per al moment que vulgueu prendre una beguda, que completareu al moment amb un raig de most o bé d'escumós, segons el vostre gust.

La concessió del programa de fruita i verdura escolar a una empresa valenciana, Frutas y Verduras Massanassa, ja té una primera conseqüència de pes. L'anterior empresa adjudicatària, la societat agrícola mallorquina Fruita Bona S.A.T, acabarà la seva activitat l'any que ve. "No vivim del programa escolar, però perdre'l ho ha precipitat tot. Més de 120.000 quilos de taronges i 20.000 de clementines previstos per als centres s'han malbaratat i han acabat a terra perquè no els hem pogut recollir", explica Toni Perelló, gerent de Fruita Bona.

La pruna frare blanc, la poma jesusa i la pera de la nau són noms de fruites que un temps ocupaven un lloc al camp de les Balears i que ara ja no se sembren. La desaparició de varietats locals d’arbres fruiters és una realitat que no atura d’augmentar. De fet, els experts adverteixen que la majoria dels arbres de fruita dolça estan en perill d’extinció al camp de les Illes.

El sector primari està immers en una cursa contra rellotge. Vol trobar alternatives perquè el canvi climàtic posa en perill cultius tradicionals de les Balears com els arbres fruiters i les vinyes. Cerca varietats genètiques més resistents a les noves condicions climàtiques i eines per pal·liar els efectes de l’escalfament global. La manca d’hores de fred –temperatures de zero a set graus–, que són les que permeten que els arbres descansin, i la imprevisibilitat del temps són els enemics més grans que tenen aquests cultius, els quals habiten en un entorn que cada vegada és més diferent del que era.

Els 500 alvocaters que el pagès Jaume Pocoví té en una finca a prop de Son Reus, dins el terme de Marratxí, formen part de les 16,5 hectàrees dedicades a aquest arbre fruiter que consten en el registre de la Conselleria d’Agricultura. Aquestes xifres fan referència a l’any 2022 i signifiquen un gran creixement en relació amb el 2021, perquè aquell any la superfície declarada era de nou hectàrees.

Si es pogués observar l’activitat de l’economia balear a vista d’ocell i a càmera ràpida, es veuria l’arribada incessant de milers d’aeronaus que transporten 16 milions de turistes, i el trànsit constant de milers de vaixells que descarreguen en un any 15,5 milions de tones de totes les mercaderies necessàries per abastir aquesta demanda insaciable i la del milió de residents. Aquest és el ‘menú’ que se serveix anualment a les Illes, i que durant el 2022 va assolir els mateixos registres que el 2019, l’any que semblava irrepetible després de batre tots els rècords possibles. El trànsit de mercaderies cap a les Illes retrata fins i tot que Eivissa, amb 3,2 milions de tones, i Formentera, amb 317.000 tones acumulades entre gener 2022 i gener 2023, assoliren xifres superiors al 2019, segons els registres de l’Autoritat Portuària. En canvi, el port de Palma, amb 9,8 milions de tones, Alcúdia amb 1,2 milions i Maó amb 757.000 tones importaren les mateixes quantitats de mercaderies que les de l’any dels rècords.

A l’estiu, la gran varietat de fruites és una oportunitat per aprofitar-les en mil i una receptes creatives. Una pot ser preparar un batut amb llet vegetal. O bé preparar-ne macedònies. O millor encara, un ceviche amb una salsa especial, com la que revela la cuinera Teresa Carles.

Les mandarines aporten vitamina C, però en una proporció petita, de 35 mg/100 grams, mentre que les maduixes i també els kiwis en doblen l’aportació (60 mg/100 grams), com afirma la doctora en nutrició Anna Costa. Ara bé, les mandarines són unes grans aliades per a la bona visió, “molt més que altres hortalisses i verdures del mateix color, com són les carabasses”, afegeix Costa.