La pujada excepcional dels tipus d’interès en general, i de l’Euríbor en particular, té un efecte directe sobre les hipoteques que ja es pot quantificar: els primers vuit mesos de l’any el preu dels crèdits per comprar un habitatge s'ha disparat un 41%. En concret, les hipoteques que es van firmar a l’agost tenien un tipus d’interès mitjà del 2,033%, mentre que al gener era de l’1,439%. 

El lector probablement recorda el dia en què José Montilla, aleshores president de la Generalitat, va anar a Madrid i va alertar de la “desafecció” i del risc d’un “allunyament irreversible” dels catalans envers Espanya. L’endemà d’aquell capítol, tan llunyà que sembla ara del juràssic, l’Íbex-35 tancava en el moment més àlgid de la seva història: 15.945,7 punts. Estàvem a l’avantsala de la Gran Recessió, que començaria en qüestió de mesos. 

Els beneficis caiguts del cel no només existeixen per a les empreses elèctriques: també n’hi ha per a la banca. La irrupció de la pandèmia, seguida d’una inflació no vista en dècades, ha propiciat un escenari imprevist que es traduirà en milers de milions gratis de beneficis per a les entitats financeres.

L’excepcionalitat energètica ha fet que ens estiguem acostumant a mirar, amb freqüència gairebé diària, els mapes dels preus de la llum a Europa. Cada dia els mercats energètics del continent fixen les tarifes de l’endemà i així podem veure com evolucionen els preus a Espanya i a la resta de països. El problema és que les xifres que es publiquen diàriament no són els preus finals. Són els del mercat majorista. Però a aquest preu majorista després se li han d’afegir altres elements (com impostos, peatges o càrregues diverses). I d’aquí surt el preu final que paguem els consumidors.

En els últims anys ens hem acostumat a veure la Comunitat de Madrid abaixant impostos. Des de fa dècades una política d’estat orientada cap a la capital espanyola (on es concentren el poder i les principals infraestructures) li ha permès xuclar nombroses empreses, residents i grans fortunes de la resta d’Espanya. 

Cada cop més gent inverteix els diners als mercats financers. El nombre de comptes d’inversió s’ha duplicat els últims cinc anys a Espanya i l’import invertit s’ha disparat un 47%, fins a acostar-se als 610.000 milions. Si sou inexperts en aquest camp, però, heu de tenir una cosa present: és molt probable que l’entitat a través de la qual invertiu us estigui cobrant comissions sucoses sense el vostre coneixement.

Fa setmanes que Esquerra Republicana i el Partit Socialista acaparen portades per l’escàndol de l’espionatge amb el sistema Pegasus, fins al punt que en algun moment ha semblat –només semblat– que l’estabilitat parlamentària del govern espanyol corria perill. Mentrestant, però, hi ha una altra qüestió important que està passant inadvertida i que, sorprenentment, no està provocant guspires significatives entre aquests partits. Es tracta de la llei de seguretat nacional.

Les últimes dades d’inflació que s’han publicat han acabat de carregar d’arguments als que pensen que el Banc Central Europeu ha d’acabar d’una vegada amb els tipus d’interès al 0%. A Espanya, per exemple, els preus es van frenar a l’abril (van passar de créixer un 9,8% a fer-ho un 8,4%), però hi ha un detall preocupant. La inflació subjacent –que exclou l’energia i l’alimentació– va créixer del 3,4% al 4,4%.

La dada la va revelar Cani Fernández, presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, com qui no vol la cosa. “La instal·lació de benzineres automàtiques fa baixar un 10% els preus de la zona on s’instal·len”, va explicar Fernández dimarts passat durant una xerrada al Círculo Ecuestre de Barcelona. En un moment d’elevada sensibilitat per un preu de la benzina que està en màxims històrics, l’afirmació de la màxima responsable de la CNMC (organisme que agrupa la supervisió de competència però també del mercat energètic) suposa un clar suport per a un col·lectiu, el de les benzineres automàtiques (o, si es prefereix, low cost), que durant anys ha hagut de combatre les andanades dels gegants del sector.

Mango ha fixat l’Índia com a punta de llança del seu creixement internacional i espera arribar al juny tenint-hi 56 botigues físiques, molt per sobre de les 19 que hi tenia fa tan sols dos anys. Avui Mango ja duplica les 24 botigues que Inditex tenia al tancament del 2021 al país, i ara el grup fundat per Isak Andic vol accelerar obrint deu botigues més aquest primer semestre, segons expliquen fonts del grup.