Acabem de commemorar els set anys de l’inoblidable Primer d’Octubre. I aquest dijous commemorem la més gran mobilització que hagi conegut mai el país en contra de la brutalitat policial a què va ser sotmesa la pulsió popular i democràtica de dos dies abans. (I, esclar, de la ignomínia monàrquica). Set anys tan intensos com decebedors per a les expectatives que havia acumulat l’independentisme i en què ens preguntem, recordant la vella cançó de Pete Seeger, “Què se n'ha fet d’aquelles flors?” I, com a la cançó, s’escolta la resposta en el vent: “Qui sap si tornaran. Qui sap si mai tornaran”.

El Consell de Mallorca ha rebutjat -amb la sola abstenció de Vox- el projecte de macrogranja de Sineu. Tots els partits han votat a favor, aquest dijous, d'un punt de la moció presentat pel PSOE que reclamava a la institució insular que es posicionàs. La iniciativa, que demanava al Consell que es manifestàs de manera "clara i contundent" en contra del projecte, ha tingut 28 vots a favor i cinc abstencions de Vox.

La reacció de l'extrema dreta després que aquest dijous el Consell aprovàs una moció que exigeix a Felip VI la retirada immediata del títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà no s'ha fet esperar. Vox pressiona el PP després que el partit de la dreta fes possible que la iniciativa, impulsada per MÉS per Mallorca, tiràs endavant. Cal recordar que la moció també exigeix a la Casa Reial que consulti la UIB per a futures decisions relatives a la llengua pròpia. El partit d’extrema dreta ha fet públic un comunicat on reclama una reunió amb els socis del PP, a qui qüestionen si estan “amb el rei” o “amb els independistes”.

El Consell de Mallorca ha aprovat una moció presentada per MÉS per Mallorca que exigeix a Felip VI que retiri immediatament el títol de 'reial' a l'Acadèmi de sa Llengo Baléà, que demani disculpes i que reconegui la unitat de la llengua catalana. Aquesta iniciativa ha tirat endavant gràcies a l'abstenció del PP. Vox hi ha votat en contra.

La participació a Espanya en les eleccions generals és del 52,94% a les 18 h, quatre punts menys que els comicis del 2019, en què era del 56,85% a aquesta mateixa hora. A Catalunya aquesta devallada encara és més accentuada, fins al punt que la participació es desploma comparat amb fa quatre anys. A aquesta hora, un 48,66% dels catalans han votat, onze punts menys que el 2019. Catalunya, de fet, és el territori amb la participació més baixa i l'únic juntament amb les Balears que a les 18 h no arriba al 50%.

El debat dels vuit candidats catalans a TV3 i Catalunya Ràdio va servir sobretot per constatar (ja ho sabíem) que els partits independentistes catalans han decidit agafar el camí de la irrellevància, degut sobretot a l'obsessiva, patològica disputa que mantenen entre ells. Les eleccions de diumenge són frontistes, i les forces catalanes hi han arribat com a elements despenjats no tan sols de la pugna que s'hi lliura, sinó també de la realitat, pura i simple. Sentir els seus representants barallar-se encara sobre com s'ha de fer la independència de Catalunya, i qui se n'ha allunyat més i per què, provoca cansament i un punt de vergonya aliena. Com a molt, ERC pot aspirar a seguir donant suport a un eventual nou govern presidit per Pedro Sánchez, però amb una capacitat d'influència tant o més limitada que l'actual. Junts i la CUP ni això, per pròpia decisió. I aquest fan de l'ampliació de l'aeroport, en Muntañola, a banda de tenir unes perspectives magres, a penes es pot proposar com una pàl·lida versió d'en Duran i Lleida. Les picades d'ullet, per cert, a no “criminalitzar” el feixisme nostrat com el de l'alcaldessa de Ripoll i les opinions que el sustenten fan ensenyar a certa dreta catalana una fastigosa poteta supremacista.

1. Derogació. Tot sembla encaminat perquè diumenge culmini la primera fase de la restauració conservadora que un conjunt de poders polítics, econòmics i mediàtics ha anat gestant durant aquesta legislatura espanyola. La segona vindrà després, amb l’assalt del sector conservador del PSOE, els que encara escolten els esbufecs del felipisme, per obtenir el control del partit. En tot cas, la derogació del sanchisme, la consigna sobre la qual Núñez Feijóo ha organitzat la seva campanya, no és una simple estratègia publicitària d’assessors de campanya. És una opció política deliberada: diferenciar el sanchisme del PSOE, com si mort Sánchez s’acabés la ràbia.

En els sistemes polítics democràtics la participació electoral esdevé clau per legitimar-los i per renovar el compromís amb les institucions. En els països en què el vot no és obligatori –la majoria–, sol haver-hi una abstenció relativament elevada d'entre el 30 i el 40%, percentatge que és possible tant per l’abstenció tècnica com per sectors que expressen una certa indiferència o bé conformisme amb la situació. Aquests últims només es mobilitzen en situacions de polarització extrema o bé quan la por els indueix a l’acció. En la situació actual de desnaturalització dels sistemes democràtics per l’embat del bloc populista dretà que formen el conservadorisme més ranci i la nova extrema dreta populista, els cicles electorals s’han convertit en plebiscitaris en relació amb el model de societat que volem. Aquells que posen en qüestió les llibertats, els drets socials i la lluita contra la desigualtat han forçat, de facto, la creació d’un bloc progressista al qual li toca defensar l’esperit democràtic, l’estat de dret, una economia al servei de les persones, acabar amb totes les formes d’exclusió... No hi ha neutralitat possible i la indolència es converteix en una mena de traïció. Com afirmava un jove Antonio Gramsci, “viure és prendre partit”.

En política, massa sovint es confon fer política amb jugar a fer política. Què entenc per jugar a fer política? Actuar al marge de la realitat, obviant els càlculs de les relacions de forces –allò que està a l’abast i allò que no ho està–, creant fantasies sobre camins que no porten enlloc i menystenint l’acció política concreta. És una opció que només té dues sortides: la desmobilització natural quan la ciutadania pren consciència que l’estratègica escollida porta a l’atzucac o senzillament l'acumulació de frustracions que acaba desdibuixant els objectius.

Cada vegada que hi ha eleccions trobaríem mil motius per abstenir-nos. De fet, de forma sistemàtica, al voltant del trenta per cent de l’electorat opta per no votar quan som cridats a les urnes. En democràcia, abstenir-se, fer un vot nul o votar en blanc és una resposta tan legítima com ho és optar per algun dels partits polítics que s’hi presenten. Una cosa ben diferent és si l’efecte polític que es persegueix amb l’abstenció aconsegueix l’objectiu imaginat.

Fer campanya a favor de l'abstenció, com sembla que fa ara l'independentisme més betzol (però amb més ínfules), és una manera bastant segura de condemnar-se a un mateix a la irrellevància. Però vaja, endavant. El país està tan farcit de ments preclares que fan sentències amb les paraules “el país” que sembla mentida que la política catalana es trobi en una situació tan desmanegada, tan desorientada, tan neulida, tan poc interessant. Tants de savis pontificant a tort i a dret, vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana, i no poder, com diuen els valencians, alçar un gat pel rabo. Ni tots junts, ni d'un en un.

L’abstenció és el principal enemic dels partits d’esquerres per reeditar un tercer Pacte consecutiu. Així ho consideren diversos experts que ha consultat l’ARA Balears, però aquest fet també es pot constatar a les enquestes internes que fan servir les formacions progressistes. De fet, alguns sondejos que s’han publicat les darreres setmanes apunten en aquesta direcció. El de NC Report per a La Razón, per exemple, sosté que es podria passar del 46,07% d’abstenció del 2019 al 48,7%. Amb aquest augment, el PP aconseguiria 24 escons (el màxim que pronostiquen a hores d’ara les enquestes), mentre que el conjunt de l’esquerra n’obtindria 26 (la pitjor previsió de totes).

Diverses personalitats de la societat civil balear han presentat aquest divendres el manifest Visc a Mallorca, que pretén fomentar el vot a les pròximes eleccions i evitar l'abstenció. Un dels motius és "combatre els partits que no volen la democràcia i que la utilitzen per retallar-la; aquests no són dels nostres", segons ha explicat la portaveu i exdirectora de l'IBDona Lila Thomàs, en una clara referència a l'extrema dreta de Vox.

La secretària general del PSIB i presidenta de les Illes, Francina Armengol, ha afirmat aquest dilluns que "imposar és un molt mal exercici dins un partit" i que el comitè federal de diumenge "va evidenciar una ruptura complicada".

La presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, ha traslladat aquest dimecres, 12 d'octubre, al president de la gestora del PSOE, Javier Fernández, la seva posició contrària a facilitar per la via de l'abstenció la investidura de Mariano Rajoy i li ha demanat que consulti aquesta decisió als militants del partit.

Amb el 99,1% dels vots escrutats, el tertulià Marcelo Rebelo de Sousa ha guanyat clarament en la primera volta de les eleccions presidencials a Portugal, celebrades aquest diumenge. Ho ha fet, a més, passant el llindar del 50% dels vots (ha aconseguit un 52,1% dels vots), cosa que evita haver de celebrar la segona volta dels comicis (prevista per al 14 de febrer). Per darrere seu han quedat António Sampaio de Nóvoa, exrector de la Universitat de Lisboa (22,7% dels vots) l'ànima bessona de Pablo Iglesias i gran sorpresa de la nit, Marisa Matias (10,1%) i l'exlíder socialista Maria de Belém (4,3%).