Inquietud a Ucraïna després que els Estats Units hagin anunciat que interrompen alguns enviaments d'armes previstos. El govern de Volodímir Zelenski tem que aquesta decisió esperoni Vladímir Putin a intensificar els atacs contra Kíiv. "Qualsevol retard en el suport a les capacitats defensives d'Ucraïna només animaria l'agressor a continuar la guerra i el terror, en lloc de buscar la pau", ha advertit el ministeri d'Exteriors ucraïnès. La Casa Blanca justifica aquest moviment per la preocupació que els arsenals militars nord-americans estiguin caient a nivells massa baixos.

El so dels drons russos s'intercalava, dimarts a la matinada, amb les ràfegues insistents dels trets de les defenses antiaèries. Un soroll constant sobre Kíiv que recorda el d'una sirena de vaixell, i que es barreja amb el martelleig de les metralladores ucraïneses, que no donen l'abast davant la magnitud de l'atac, un dels més intensos i letals sobre la capital ucraïnesa. Dimarts hi van morir 28 persones i 134 van resultar ferides, segons l'últim balanç oficial. És el quart any de guerra i Rússia ha adaptat la seva estratègia de terror nocturn. Les últimes setmanes, l'exèrcit de Vladímir Putin ha llançat diversos atacs amb més de 400 drons en una sola nit. L'objectiu és saturar els sistemes de defensa d'Ucraïna que, a més, cada cop són més escassos pel canvi de política dels Estats Units, que està reduint la quantitat d'ajuda militar que envia a Kíiv.

Sor Pilar beneeix els aliments amb una oració mecànica, de la manera que ho fa algú que ho fa cada dia diverses vegades. A taula, truita, pernil, sopa, crema de carbassó i gaspatxo. “Això no ho ha fet la Lucía, eh! El gaspatxo no li queda bé…”, es xiva sor Juana Mari. Així, amb un sopar comunitari al convent de Santa Clara de Manresa, comença l’expedició humanitària número 36 de sor Lucía Caram a Ucraïna. Aquesta vegada hi transporta dues ambulàncies i una pick-up, que es posen en marxa l’endemà a quarts de sis del matí.

El full de ruta per posar fi a la guerra que els emissaris de Vladímir Putin van lliurar a la delegació ucraïnesa en l’última reunió d’Istanbul és inassumible per a Volodímir Zelenski. Les condicions que planteja van més enllà de les causes que el president rus va al·legar per llançar la invasió a gran escala el 2022 i es tradueixen en encara més territoris per a Rússia que el Donbàs i Crimea, encara menys garanties de seguretat per a Ucraïna i que Zelenski deixi via lliure a un president de la corda del Kremlin.

L'exèrcit rus ha convertit Kíiv i moltes altres ciutats ucraïneses en un infern la matinada d'aquest divendres. Dos dies després que Vladímir Putin prometés revenja per l'operació ucraïnesa contra diversos aeròdroms russos, Moscou ha llançat un atac combinat amb 407 drons i 45 míssils, segons les forces ucraïneses. Les defenses aèries han pogut interceptar 199 aparells no tripulats i n'han desviat 169 més. També han pogut abatre 36 míssils, però els que han impactat han provocat almenys quatre morts i 73 ferits, segons mitjans locals.

“Avui és el pitjor dia des del 22 de juny del 1941”, escrivia diumenge un veterà rus de la guerra d’Ucraïna amb més de 100.000 seguidors a Telegram. L’operació Teranyina, l’atac ucraïnès inèdit contra aeròdroms russos, amenaça amb deixar un trauma que alguns s’atreveixen a comparar amb el dia que els nazis van envair per sorpresa la Unió Soviètica. Molt més que els aparells destruïts, l’empremta moral de veure’t agredit 5.000 quilòmetres endins dels teus confins, amb un mètode tan audaç com difícil de prevenir, pot obligar les autoritats russes a repensar moltes mesures de seguretat.

En un aparcament de la regió de Txerníhiv, a un parell d’hores al nord de Kíiv, dues germanes hi van arribar amb un pastís de xocolata sota el braç i unes espelmes: dos cors vermells i els números 2 i 5 en color taronja. El seu germà, Iurii Dobriev, havia fet 25 anys a l’abril, però no van poder celebrar-ho perquè era en una presó russa. A més del pastís, portaven un paquet de cigarrets Winston, encenedors, una ampolla de Coca-Cola i uns quants bombons. Mentre l’esperaven, les germanes es preguntaven: encara conservarà el seu sentit de l’humor? Encara serà el mateix?

L'estàtua de cera del president de França, Emmanuel Macron, era una de les més populars del museu de cera de París, el Museu Grévin. Però l'estàtua ha desaparegut aquest dilluns i ja no es pot veure. Dues dones i un home que s'han fet passar per turistes primer i després s'han disfressat amb roba de treballadors del museu se l'han emportada dissimulada amb una manta i han sortit per una porta d'emergència, segons asseguren diferents mitjans de comunicació francesos. Una persona ha trucat al museu per reivindicar l'acció en nom de Greenpeace.

Per primera vegada des de l'inici de l'ofensiva israeliana, Europa comença a tenir una veu ferma per demanar que s'aturi la barbàrie contra els civils a Gaza. Espanya ha estat un dels països més actius des del principi. Ho reivindica el ministre d'Afers Exteriors espanyol, José Manuel Albares, en una entrevista en què analitza la situació a la Franja i també la guerra d'Ucraïna, a més de la qüestió del català a Europa.

El Kremlin ha proposat mantenir una segona ronda de negociacions amb Ucraïna el pròxim dilluns, 2 de juny, a Istanbul, en la qual té previst entregar el seu "memoràndum" amb les condicions per a un futur acord d'alto el foc. "La part russa, com vam acordar, ha preparat de manera operativa el corresponent memoràndum que exposa la nostra postura sobre tots els aspectes per superar de manera fiable les causes originals de la crisi", ha manifestat aquest dimecres el ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov.

Rússia ha dut a terme aquest dissabte a la nit l’atac aeri de més abast contra Ucraïna des que la guerra va començar el febrer del 2022. Almenys dotze persones han mort, entre elles tres infants, i desenes han quedat ferides. En concret, Moscou ha disparat gairebé 69 míssils contra el país durant de la nit i ha llançat gairebé 300 drons explosius. La força aèria ucraïnesa ha informat al seu compte de Telegram que ha aconseguit abatre 45 míssils i 266 drons al nord, el sud, l'est i l'oest d’Ucraïna, però no ha pogut fer res per evitar que la resta impactessin i provoquessin desenes de víctimes. Els serveis d'emergència ucraïnesos han qualificat l’atac de “massiu”, ja que han hagut d’intervenir a trenta ciutats i pobles del país.

En la reunió de la Comunitat Política Europea del cap de setmana passat a Tirana (Albània), amb la presència de 47 països, hi va haver una petita cimera per parlar sobre Ucraïna. Hi van participar el president del país, Volodímir Zelenski; el president francès, Emmanuel Macron; el canceller d'Alemanya, Friedrich Merz; el primer ministre britànic, Keir Starmer, i el de Polònia, Donald Tusk. Amb l'altaveu posat, van trucar a Donald Trump per informar-lo de les negociacions a Istanbul. En canvi, a la fotografia no hi era Pedro Sánchez. Una de les hipòtesis és que el president espanyol ha perdut pes en la presa de decisions sobre aquesta qüestió en el si de la Unió Europea, però fonts de la Moncloa consultades per l'ARA matisen que Sánchez no hi va assistir perquè, simultàniament, estava amb altres líders abordant la situació de Gaza.

Tres anys després de l’inici de la guerra a Ucraïna, el centre d’informació per a refugiats de Cracòvia, al sud de Polònia, continua funcionant a bon ritme. Però les coses han canviat. Al principi de la guerra, els ucraïnesos demanaven ajuda per trobar allotjament i feina. Ara, segons explica Ludmila Dimitrow, la coordinadora del centre, la majoria busquen assessorament sobre com obtenir la residència permanent o la ciutadania polonesa. Les classes de polonès tenen una demanda enorme. “Cada vegada que obrim un nou curs per a 25 persones, se n’hi apunten 400”, diu Dimitrow.

Segons el periodista Mikhaïl Zigar, Vladímir Putin va saber que existia Volodímir Zelenski el maig del 2014. L’aleshores còmic va protagonitzar un gag a la televisió ucraïnesa en què imitava l’exgimnasta Alina Kabàieva, de qui es rumorejava des de feia temps que era amant del president rus. Abans no s’havia atrevit ningú a fer broma sobre aquell tema i després Zelenski no tornaria a posar els peus a Rússia.

Nou persones han mort aquest matí en un atac rus amb drons contra un autobús a Ucraïna, l'endemà que Kíiv i Moscou es reunissin a negociar a Istanbul per primera vegada des del 2022. El vehicle anava ple de civils i es dirigia a la ciutat ucraïnesa de Sumi, al nord-est del país. Les imatges de l'atac compartides a les xarxes socials mostren un minibús amb la carcassa destrossada enmig d'una carretera rural i els cossos d'alguns civils estesos a terra. Segons les autoritats ucraïneses, un altre dron rus ha atacat un segon autobús a prop de Bilopíl·lia, a la mateixa regió que Sumi, i ha deixat set ferits.

Nova jugada de Vladímir Putin per guanyar temps i fer l’orni davant la pressió occidental perquè accepti una treva de 30 dies. El president rus fa una contraproposta a Ucraïna que consisteix en mantenir converses directes dijous vinent a Istanbul, on ja es va celebrar l’últim intent de mediació entre tots dos bàndols el 29 de març del 2022. Per això ha parlat per telèfon amb el president turc, Recep Tayyip Erdogan, que li ha respost que Turquia està preparada per acollir la trobada.

Els líders de França, el Regne Unit, Alemanya i Polònia han viatjat aquest dissabte a Kíiv per evidenciar, un cop més, el seu suport a Ucraïna i intentar redoblar la pressió sobre Vladímir Putin perquè accepti un alto el foc d'un mes que volen que comenci aquest mateix dilluns. Alhora, han fet pinya per mirar de guanyar influència davant de Donald Trump, que des que va tornar a la Casa Blanca, ha menyspreat el rol d'Europa en les negociacions per aconseguir la pau.

Han passat més de dos mesos des que Volodímir Zelenski va abandonar la Casa Blanca sense signar l'acord per a l'explotació de minerals ucraïnesos després que Donald Trump l'escridassés al Despatx Oval. Si bé les negociacions per aconseguir una treva al camp de batalla amb Rússia sí que han continuat avançant –tot i que fins ara només amb pactes de mínims impossibles de complir per les exigències de Vladímir Putin–, les converses sobre l'acord de les terres rares havien seguit produint-se en un segon pla. Finalment, Washington i Kíiv han signat aquest dimecres el document que dona accés als Estats Units als recursos ucraïnesos, incloent-hi alumini, grafit, cru i gas natural, segons recull Bloomberg. Just després de la signatura, Trump ha aprovat el primer enviament d'equipament militar a Ucraïna, segons informa The Times. Es tracta del primer paquet que el president ha aprovat des que va arribar al poder. La mesura contrasta molt amb el comportament de Washington fa un mes, quan va decidir suspendre temporalment l'enviament d'armes per forçar Zelenski a acceptar les condicions de la treva pactada amb Putin.

Les converses de pau sobre Ucraïna s’estanquen coincidint amb els 100 dies de mandat de Donald Trump. Vladímir Putin no està disposat a anar més enllà d’una treva de 72 hores per blindar la desfilada del 80è aniversari de la victòria soviètica sobre els nazis, malgrat l’esgotament nord-americà. Per als Estats Units és una iniciativa insuficient, però el Kremlin no es mou ni un mil·límetre de les seves exigències i endureix el to contra Volodímir Zelenski i els seus aliats europeus.

Ara que ja fa dos mesos de l’inici de les converses entre Rússia i els Estats Units, res indica que un acord de pau a Ucraïna sigui més a prop que el 18 de febrer, el dia en què les delegacions de tots dos països es van trobar per primera vegada a l’Aràbia Saudita després de tres anys d’hivern diplomàtic. Malgrat l’optimisme i la pressa de Donald Trump, Vladímir Putin està posant tota mena d’obstacles a un alto el foc mentre es compromet a negociar-lo; exigeix concessions sense estar disposat a fer-ne, i afirma que vol la pau alhora que bombardeja carrers plens de gent. Quina lògica hi ha darrere d’aquesta estratègia? Quin és el full de ruta no declarat del president rus?