Entrevistem la consellera d'Igualtat i Feminismes, Tània Verge, en plena batalla per la llei del només sí és sí.

Dones com a esquer. L'any 2023 encara hi ha discoteques que fan servir l'estratègia de triar dones que encaixen amb el perfil normatiu construït per l’imaginari masclista –blanques, primes, guapes– i les conviden a les zones reservades dels locals, on s'amaguen els clients vip, amb el propòsit que animin el personal amb la seva presència. Les conviden a les copes i els diuen que s'estiguin ballant o xerrant animadament, sense cap obligació de res. Hi ha qui explica que els seus noms consten en llistes de les mateixes sales, que les convoquen i els exigeixen vestir amb faldilles o vestits curts i els demanen que interactuïn amb els clients, a canvi de passar una vetllada amb la beguda de franc i una petita quantitat que ronda els 50 euros. De vegades se'ls marca fins i tot per on es poden moure de la taula que els han assignat o se les adverteix que mai poden rebutjar la copa que els ofereix un client. Són les anomenades dones imatge, una figura que fa anys que es mou en aquests ambients perquè els homes consumeixin més.

Fa més de cinc anys, el 2017, el Govern va anunciar que regularia les mares de dia mitjançant un decret que mai va arribar a aplicar-se, i ara les professionals del sector tornen a reclamar que la seva activitat sigui regulada. Les mares de dia són una alternativa a l’escola bressol. Són professionals que tenen cura d’infants de 0 a 3 anys en llars de criança, que són els seus propis domicilis.

Més d’un any al darrere dels papers i encara no les té totes de poder començar la feina de pagès que li han ofert si aconsegueix tenir la documentació en regla abans del 30 de desembre. Gairebé, doncs, està en temps de descompte. Pateh Baldeh, 49 anys, procedent de Gàmbia i amb més de 17 anys de residència a Catalunya, és un dels centenars d’estrangers en situació irregular candidats a beneficiar-se del programa ACOL, una iniciativa del Servei Català d’Ocupació i la secretaria d’Immigracions de la Generalitat que lliga la regularització a un contracte de treball. Baldeh es va embarcar en un dels cayucos que surten de la costa oest de l’Àfrica per arribar a les illes Canàries. La trajectòria va ser dura, més de dos dies en alta mar amb la por i la incertesa de si la fràgil embarcació arribaria a bon port. No li agrada parlar gaire d’aquells dies i, en un castellà molt precari, deixa entendre que “pujar a la pastera va ser més fàcil que tenir papers”.

Quan va arribar a la casa d’acollida, la Yuleisy (demana que no se'n publiquin els cognoms) va estar gairebé les dues primeres setmanes tancada a la seva habitació. Refent-se de l’infern que van ser els últims dos anys amb la seva parella, que havia desplegat contra ella tot el ventall de la violència masclista: la sexual, la física, l’emocional i també l’econòmica. Va necessitar quinze dies tota sola –explica cent dies després– per recompondre's per dintre i per fora: ha guanyat l’autoestima i el pes perduts, però és conscient que la seva recuperació serà un procés llarg. “Com a mínim de tres anys”, apunta Irene Andrés, directora de projectes de l’Associació In Via, que gestiona places residencials per a dones i criatures que han patit violència.

Puc entendre que s’utilitzi Sant Valentí com a pretext per emetre alguns missatges coherents amb els valors que vol promoure el departament d’Igualtat i Feminismes. L’altre dia Salvador Cardús descrivia aquest dia com una festivitat "de naturalesa comercial", "d’imatge carrinclona", "poc arrelada a la vida quotidiana dels catalans": subscric completament aquestes consideracions envers la festa i, no obstant això, o precisament pel tarannà consumista que Cardús subratlla, no se’m fa estrany que alguns organismes aprofitin l’efemèride –que no pel fet de ser hortera, primària o cursi deixa de tenir el seu públic– per difondre contraarguments que aspirin a qüestionar qualsevol alternativa tòxica, edulcorada o reduccionista de l’amor, emfatitzada pels bombardejos publicitaris o per les campanyes comercials que venen amors precuinats, envasats al buit, preparats per a un consum ràpid.