Durant molt de temps s’ha pensat que la fabricació d’eines és una capacitat exclusiva del nostre llinatge, des dels primers representants del gènere Homo. No faltaven motius per pensar-ho. Les primeres eines lítiques de què es tenia constància històrica tindrien, segons els experts en datació, uns 2,6 milions d’anys, i s’han trobat associades a fòssils d’aquests avantpassats nostres.

Les cacatues són contradictòries. “Es comporten com els gremlins”, diu Antonio Osuna-Mascaró, biòleg de la Universitat de Medicina Veterinària de Viena. La seva col·lega Alice Auersperg hi està d’acord: “Imagineu-vos un nen petit amb unes alicates al cap”, i que també és capaç de volar. Però, com els nens petits, les cacatues poden ser encantadores i curioses, perquè sempre exploren el món que les envolta.

El Consell de Mallorca ha presentat aquest dimecres dues pàgines web per fomentar el català: Foneticat i Fraseologia. L'objectiu, segons la vicepresidenta del Consell de Mallorca i consellera insular de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística, Bel Busquets, és "oferir una millor qualitat de la llengua i continuar amb les eines d'autoaprenentatge". Per la seva banda, Lluís Segura, director insular de Política Lingüística del Consell, ha explicat en què consisteix el projecte Foneticat: "És una eina d'autoaprenentatge en línia per a persones que tenen un coneixement més o menys ample del català que, per les raons que siguin, presenten alguns problemes concrets de dicció".

Jordi Sabater Pi va ser un científic entusiasta, interessat per molts àmbits del saber i amb un esperit de treball i una tenacitat formidables. Aquests trets, junt amb una curiositat insaciable, són darrere les nombroses aportacions científiques que va realitzar al llarg de la seva vida, tant en el camp de l’etologia i la primatologia com en els de l’etnologia i la zoologia.

Fora de les seves contribucions en els camps de la primatologia, etologia, zoologia i etnologia, Jordi Sabater Pi va jugar un paper cabdal en el terreny de l'arqueologia i l'evolució humana. Una faceta, moltes vegades oblidada, que avui cal reivindicar.

El primatòleg George Schaller diu que quan mira un goril·la als ulls la diferència entre aquests animals i els humans s’esvaeix. En els grans simis (bonobos, ximpanzés, goril·les i orangutans) s’hi detecten, efectivament, moltes característiques humanes. Per això estudiar-los pot aportar informació sobre el procés evolutiu que van seguir els avantpassats que compartim amb ells fins a donar lloc als humans moderns. Això és el que fa la investigadora valenciana Alba Motes, de la Universitat de Tübingen, a Alemanya, que ha encapçalat un estudi sobre la capacitat d’utilitzar eines de pedra dels orangutans, publicat a la revista PLoS ONE.