Hi ha molts indicis –i dades, ai, la religió de les dades!– que el que la poeta Antonina Canyelles tem que arribi ja ha arribat: "Arribarà un moment que tindràs el batxillerat i seràs un ignorant". És més, pots tenir un grau universitari en, posem, periodista o advocat o educador, i no saber gairebé res de res. Vull dir res de les coses interessants que, com deia el malaguanyat Nuccio Ordine, no tenen una utilitat pràctica però fan la vida més bella, és a dir, res de cultura: art, teatre, llibres, música... No em vull posar estupendo ni pesat. Al diari arriben periodistes joves extraordinaris, amb fam de conèixer, de saber, de menjar-se el món, de gaudir-lo. El futur sempre serà dels joves. Però. Sempre hi ha un però, oi?

“Alerta, risc de polarització”. És l’advertència que hauria de planar sobre algunes de les finestres de conversa social més utilitzades al segle XXI, també en l’àmbit de l’educació. És bo que al nostre país es conversi sobre educació, se’n debatin les mesures polítiques, es facin anàlisis de dades i de resultats, s’articulin opinions i visions contraposades sobre el fet d’educar, les seves metodologies, els recursos dedicats, els reptes encara per millorar. És essencial que així sigui, i és responsabilitat d’aquells que som al capdavant del Govern que mirem d’explicar amb detall i claredat les nostres decisions, i també presentem les dades de què disposem perquè els agents socials i educatius puguin contribuir a millorar un sistema sempre amb reptes pendents, sempre necessitat de recursos i amb camí per recórrer.

Amb el canvi de líder, semblava que el PP també havia moderat el discurs respecte a Catalunya, com per exemple quan Alberto Núñez Feijóo va parlar de “nacionalitat catalana” en el seu primer acte a Barcelona i també havia sigut més mesurat respecte a la immersió lingüística. Però aquest dijous ha canviat de rumb i, fent-se seu el discurs del seu antecessor al càrrec, Pablo Casado, ha assegurat que a les escoles catalanes hi ha "apartheid lingüístic". En una entrevista a Onda Cero, també ha dit que a Catalunya els alumnes "no poden tenir coneixement del castellà a les aules". A Casado se li recorden afirmacions com ara que no es permet als nens anar al lavabo si no ho demanen en català o que als castellanoparlants els obliguen a carregar motxilles plenes de pedres. Les paraules de Feijóo han rebut una onada de crítiques que han anat des del Govern català fins a representants dels socialistes i els comuns.

Aquest 1 de maig, el conseller d’Educació, Sr. Gonzàlez-Cambray, va publicar en aquest mateix rotatiu un article amb el títol "Fem que les coses passin al servei de l’alumnat". Els sindicats docents sotasignats volem agrair al diari ARA que ens cedeixi aquest espai per donar-li la rèplica. Una rèplica necessària, perquè el seu article està ple d’imprecisions, mitges veritats i falsedats, amb acusacions contra els que no compartim els seus punts de vista –que som "molts més dels que ells volen i diuen", com deia en Raimon–, que no poden quedar sense resposta.

Des de fa uns anys, les meves vacances d’estiu al Mediterrani s’acaben les primeres setmanes d’agost. Quan molts preparen les maletes plenes de banyadors i tovalloles, nosaltres agafem les jaquetes i tornem cap a Göteborg. La raó? Els nens comencen l’escola a mitjans d’agost a Suècia. I no és que hagin acabat gaire abans que els seus cosins catalans, pocs dies abans de Sant Joan. En total, 10 setmanes de vacances, tres menys de les que tindrien si estudiessin a Catalunya. Bé, fins ara. El departament d’Educació ha anunciat que les vacances escolars s’escurçaran en una setmana, de manera que les vacances catalanes s'acostaran una mica a les del nord d’Europa.