La història del comerç de l’art a Mallorca no es pot entendre sense la irrupció, a finals del segle XIX, d’una societat que va convertir la pintura en objecte de desig i en un negoci amb capacitat de moure capitals importants. Parlam del Foment de la Pintura i Escultura, una entitat social activa a Ciutat entre el 1876 i el 1904, però de la qual fins ara gairebé no s’ha parlat. El restaurador d’obres d’art José María Pardo Falcón reconstrueix ara aquella aventura col·lectiva en el llibre-assaig La sociedad del Fomento de la Pintura y Escultura. Palma 1876-1904, editat per Ensiola i prologat per la catedràtica Catalina Cantarellas. El volum es presentarà el 7 de maig a la llibreria Quars, en una conversa entre l’autor i la mateixa Cantarellas.

La Indicació Geogràfica Protegida (IGP) Sobrassada de Mallorca ha tancat l'any 2025 amb 5,6 milions de peces i més de dos milions de quilos comercialitzats, segons ha informat el consell regulador en un comunicat. L'entitat qualifica aquestes xifres de "resultats remarcables per la seva estabilitat" i subratlla que les tendències de consum consoliden la sobrassada com a producte de referència.

El Mercat Ecològic de Palma és l'únic mercat pagès i 100% ecològic de les Illes Balears. De fet, segons la Societat Espanyola d'Agricultura Ecològica (SEAE), aquest mercat és el més important de tot l'Estat pel que fa al nombre de parades i la freqüència. El projecte, que va començar ara fa quinze anys i que cada dimarts i dissabte es pot visitar a la plaça Patins de Palma, viu un moment de creixement alhora que manté la seva essència: una clientela fidel, productors i productes únicament locals i ecològics, i una relació entre compradors i venedors més semblant a la dels amics o familiars que a la dels actors d'una compravenda. "És un exemple de com un mercat pot viure dins una ciutat i cuidar foravila i els productes locals i ecològics", ha remarcat Marialaura Dolfi, d'Apaema.

És la droga que més preocupa avui dia. Durant els últims quatre anys el mercat de la cocaïna mundial no ha parat de créixer, i l’any 2023, d’acord amb les xifres que han fet públiques aquest dijous les Nacions Unides, la cocaïna va assolir rècord en producció, confiscacions, consum, tractaments i morts relacionades. "La cocaïna augmenta, augmenta i augmenta; és un problema mundial", resumeix Thomas Pietschmann, investigador des de l’any 1997 de l’Oficina de Droga i Crim de les Nacions Unides (UNODC).

La Xina va sacsejar el món el 2010 quan va imposar un embargament a les exportacions de metalls de terres rares essencials al Japó. Els executius japonesos van aparèixer espantats a la televisió per informar que s'estaven quedant sense matèries primeres fonamentals.

A les cinc del matí d’un dimarts, la porxada on es duu a terme el mercat de fruita i verdura de quilòmetre zero de Mercapalma –conegut com a ‘situat’ de productors– és gairebé buida. A terra hi ha retxes pintades que delimiten els llocs on s’hi han de col·locar els pagesos i n’hi ha molts sense ocupar. “I abans hi havia tres naus plenes i fins i tot varen haver de pintar més llocs damunt la voravia perquè no hi cabíem”, recorda Cati Picornell, una dona que de ben petita ja acompanyava els seus pares a vendre a Mercapalma. 

La Cooperativa del Camp Mallorquí abandonarà la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com a 'Situat de productors', un mercat de fruites i hortalisses que es fa cada dimarts, dijous i divendres dins les instal·lacions de l'empresa. Aquesta entitat gestiona les quotes que els pagesos han de pagar a Mercapalma per vendre-hi els seus productes, però per fer-ho, "perd doblers", ha anunciat el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual, a l'ARA Balears. "El dèficit l'assumeix la cooperativa. Cada any hem d'afegir 9.000 euros. Ja estam cansats i partim", detalla.

El consum de sobrassada mallorquina ha estat la gran sorpresa d'aquest Nadal per als comerços alimentaris. Les xarcuteries del mercat de l'Olivar han notat que s'han venut moltes més sobrassades enguany que durant altres festes nadalenques. Fins i tot expliquen que han hagut de posar-les a la primera línia dels taulells per assegurar-se que la gent les veia bé, perquè ha estat "el que més cercaven els compradors", expliquen els botiguers. 

Els calçons texans d’Araceli Correta (55 anys) llueixen ordenats sobre la taula de la seva parada al mercat de Pere Garau de Palma. Llestos per a una jornada de vendes a 15 euros el parell. O de tres calces per cinc euros. “Tot de bona qualitat”, s’afanya a puntualitzar. De braços plegats i amb les mans sota les aixelles, alterna el relat de com es va iniciar en la venda ambulant mentre utilitza les tècniques de màrqueting de carrer de qui coneix la seva clientela. “Nina, aprofita-te’n. Vinga, calçons que us fan cos Danone! Vinga, que el sol pega fort. Se n’ha recordat avui, la meva sogra, de sortir”, crida Araceli, i ella mateixa riu quan acaba amb el seu reclam. “No, estimada, no cobram amb Bizum”, aclareix a una clienta. Un parell de senyores s’acosten a comprovar la qualitat del gènere, i Araceli –Chiqui per a qualsevol que la conegui– arrenca amb la seva història. “Què vols que et conti? Duc tota la vida fent això. Des que vaig néixer”. I la frase és literal. Criada en el si d’una família nombrosa de cinc germans, els seus pares suraven la prole cobrint fins a quatre mercats en una mateixa jornada. “Anàvem amb la furgoneta i el meu pare ens anava deixant a cadascun en un lloc diferent. No teníem ni una paradeta. Tiràvem un drap gran en terra amb la roba i allà veníem”, narra sobre un mètode com el que segueixen avui els mantaires. “Jo no tenia més de cinc anys quan anava al mercat d’Alcúdia. Abans no es pagaven impostos com ara. Arribava algú amb una ronyonera i anava recaptant. Li donaves alguna cosa i ja tenies el teu tiquet per vendre”, prossegueix.

Gairebé la totalitat del mercat setmanal de Can Picafort ocupa de manera il·legal la zona de trànsit de Costes, una franja de sis metres que se situa a continuació de la demarcació marítima terrestre i que no es pot ocupar de cap manera. La llei estatal de costes (1988) i el reglament de 2014 regulen aquesta àrea, que s'ha de destinar exclusivament al "pas públic de vianants i per als vehicles de vigilància i salvament", segons assenyala la normativa. El Consell de Mallorca és la institució que té les competències d'inspeccionar aquesta zona –i d'atorgar les autoritzacions a la franja de servitud, adjacent a la de trànsit i on sí que es podria dur a terme el mercat. Però el mercat es fa en un espai il·legal des de 2022 –abans no es feia a un espai costaner.

Antigament, anar a plaça era sinònim d’omplir el rebost per a tota la setmana. Molts recorden anar-hi abans de dinar per comprar tot allò que necessitaven per cuinar-lo, o bé al matí de prest abans de començar a fer les feines de la casa. Ara, a molts de pobles de les Balears, els mercats tradicionals de fruites i verdures s’han convertit en atractius turístics. “La gent dels pobles surt a comprar molt més prest perquè, a partir de les 12 h, fa olor de crema solar”, assegura una santanyinera. En el mateix sentit, una dona d’Inca recorda que “abans, l’únic que hi havia eren inquers i avui dia, hi ha de tot menys inquers”. A pobles com Santanyí, Muro o Alcúdia, on hi ha més places turístiques que residents, algunes persones locals ja no van al mercat, perquè “anar a fer la teringa darrere la gent és complex perquè n’hi ha molta”, explica un home de Santanyí.

Quina és la diferència entre preu i valor? Si ho preguntem a Warren Buffet, el guru de les inversions, el preu és el que es paga, el valor el que s’obté. Per al gat vell de les finances, apamar les qualitats ocultes d’un actiu és necessari per treure’n el màxim suc a llarg termini. Però no cal ser un poeta per copsar, com Quevedo o Machado, que confondre valor i preu és neci per altres raons. 

Maria Caimaris (Maó, 1960) té una fruiteria al mercat Sa Plaça des de fa trenta anys, tot i que el negoci té una antiguitat d’un segle. Ella va néixer el dia dels Reis, juntament amb el seu germà bessó que viu a Palma. Però, a banda de vendre fruites i verdures autòctones, Caimaris és tota una campiona d’allò que és la seva gran passió: el tir de fona.

El mercat per damunt de les lleis que regeixen els països. El cas Celsa va camí de convertir-se en icona d’una realitat cada cop més evident: la configuració del supremacisme econòmic com a poder de dominació del món. Un tribunal unipersonal –és a dir, format per un sol jutge– ha decantat el conflicte entre Celsa i el grup de fons d'inversió que ha adquirit el seu deute i es vol quedar la companyia. El jutge, després de negar la condició de fons voltor amb què s’acostuma a assenyalar aquests caçadors d’empreses, els ha donat la raó.

Les Balears s'han situat com la comunitat amb més pes en el mercat nàutic espanyol, amb un 17,9% de les matriculacions entre gener i juliol, segons les dades de l'Associació Nacional d'Empreses Nàutiques recollides per Europa Press. La segueixen Barcelona, amb un 10,9%, i Madrid, amb un 7,1%. En l'àmbit estatal, el mercat nàutic ha registrat un total de 4.674 matriculacions entre gener i juliol, fet que suposa un creixement de quasi un 5,4% respecte de l'any anterior. Aquest augment ha estat impulsat especialment per les motos d'aigua i les embarcacions de fins a sis metres d'eslora.

Dark Brandon. Així s’anomena el popular mem en què Joe Biden apareix amb somriure fanfarró i ulls il·luminats. Hi ha variacions: en algun surt assegut en un tron de ferro de Game of Thrones fet de metralletes, en d'altres porta ulleres de sol estil Top Gun o li surten làsers vermells dels ulls. Irònicament, el mem Dark Brandon –creat pels seguidors del president donant-li la volta a un mem crític dels republicans– l'han utilitzat propagandistes xinesos per criticar que Biden és tan dur com Trump. Per als seguidors de l’actual president, però, és una forma de demostrar que ell sí que aconseguirà l’objectiu de Make America Great Again. Dark Brandon representa el poder sense maquillatge de l’estat fort. Simbolitza una nova onada dintre de Washington: la glorificació de la política industrial.

El Salvador és un país on plou de mitjana 3 o 4 vegades més que a Catalunya. Com al nostre país, la pluja es concentra en alguns mesos, i sovint en forma d’huracans o tempestes tropicals. La magnitud dels impactes fa que recurrentment (i cada cop més) obrin els telenotícies algun cop l’any. La força de l’aigua sembla reblar la maledicció tropical que pesa sobre el pulgarcito d’Amèrica. Ja se sap, aquests països. Tanmateix, prop d’un milió de persones al medi rural, dels més de set o vuit que hi deuen viure (els fluxos migratoris compliquen molt saber-ne realment la xifra), no hi tenen accés amb prou qualitat. 

Les metàfores fan abstractes termes molt concrets. Amb vímets entreteixits podem arribar al cistell de la compra, "el conjunt de béns de consum diari que es prenen com a base per al càlcul de l’IPC". Això que tots notem com va pujant despietadament, sí. Ara bé, per què cistell i no cistella? Ho tenim tan poc clar que a Google –potser per la pressió de cesta de la compra– guanya per golejada la segona. I als TN, malgrat el que diu l'ésAdir, també bastant. És un cas en què el sentit de les dues paraules ajuda poc: és massa semblant. Potser la cistella és més gran i més antiga. El que sí que ajuda és tenir present que àvies i mares anaven al mercat amb el cistell d’anar a comprar o el cistell d’anar a plaça, massa llargs i casolans per esdevenir termes econòmics i fer bon paper en els concisos títols informatius. De fet, algun diccionari encara ho fa més asèptic: cistell de consum.