La història de la literatura de les Illes Balears va lligada al seu nom des de múltiples facetes: n’ha estat prolífic investigador, apreciat docent i, en els darrers temps, també reconegut. La figura de Joan Mas i Vives (Maria de la Salut, 1951) ha esdevingut un dels eixos centrals en la recerca i divulgació de diferents àmbits literaris, molt especialment el teatre, i és per això que una sèrie de companys, però sobretot amics –així ho diu ell–, com Damià Pons i Joan Melià han contribuït a repassar la seva trajectòria al llibre Joan Mas i Vives i la literatura: passió i ofici, que acaba de publicar l’editorial Lleonard Muntaner

Un diari del país noticiava fa poc que la baixa matrícula en filologia catalana estava cronificant la manca de professors d’aquesta disciplina a l’ensenyament menor, privat i públic. En el curs 2023-2024, les cinc universitats catalanes que imparteixen aquest grau o llicenciatura n’han ofert dues-centes vint places, però força han quedat vacants. La notícia desconcerta molt, ja que l’ensenyament de la llengua catalana tindrà sempre, posat que la truita no es capgiri, molt de recapte: és obligatori i s’ensenya a tots els centres d’educació, diversos anys.

Una de les notícies més comentades de l’estiu ha estat el pacte entre els partits polítics catalans, la bancada socialista i la gran coalició de Yolanda Díaz per fer Francina Armengol presidenta de la mesa del Congrés a canvi que aquesta no retiri la paraula als diputats catalans, bascos i gallecs que, seguint el seu dret recollit ja al reglament i invalidat reiteradament per Meritxell Batet, decideixen parlar en les seves constitucionalment oficials llengües maternes. També ha estat objecte de transacció la formalització de la sol·licitud de reconeixement de la llengua catalana com a llengua oficialment europea. L’endemà de l’anunci entusiàstic d’Armengol el dia que va ser votada per ocupar la cadira de la tercera autoritat de l’Estat, ella mateixa ja va haver de matisar la bona nova, al·legant que primer hauria de temptejar el conjunt dels grups polítics i aclarir alguns aspectes tècnics. Respecte a la via europea, l’escenari encara és més complex, i sense voler-hi entrar ara, crec que els catalanoparlants no hem acabat d’entendre prou la doble trama de la història. Una cosa és que els eurodiputats catalans puguin emprar el català com a llengua d’ús dins la cambra. I una altra de ben diferent és que aquesta sigui reconeguda políticament i legalment com a llengua europea de ple dret. Matisos i escepticismes personals a banda, que hi són i els pateixo tots, he observat amb prevenció i complicitat com riuades de catalanoparlants han celebrat amb entusiasme i esperança els acords. 

La tarragonina Elga Cremades Cortiella va arribar a Mallorca l’any 2020 per fer feina a la UIB com a professora del Departament de Filologia Catalana. Prèviament havia estat professora d’Estudis Catalans a la Universitat de Chicago. Assegura que “el nombre d’estudiants del Grau de Llengua i Literatura Catalanes que hi ha arreu del domini lingüístic és insuficient per proveir de professors de català l’ensenyament secundari”. Cremades forma part del Grup de Promoció dels Estudis Catalans a la UIB, i informa que en aquests moments està obert el període d’inscripció.

Fa un any que el doctor en Filologia Romànica i Catalana Gabriel Bibiloni Cañellas s’ha retirat com a professor de la UIB. Tot i això, continua anant al campus un pic per setmana perquè participa en projectes d’investigació. Acaba de publicar a la Nova Editorial Moll El parlar bleda. Una anàlisi de l’esfondrament de la fonètica. És un estudi que fa entenent de manera plana el procés de deteriorament que pateix la fonètica de la llengua catalana.

Fufa, conillet, figa, betlem, petxina... D’eufemismes per referir-se a la vagina n’hi ha per triar. Els més nostrats fan sobretot referència al món de la naturalesa. N’hi ha del món de la mar, com ara anxova, copinya o bacora. I, encara més, de la terra: poma, carxofa, tàpera, patata, gírgola, tramús... Alguns d’aquests sinònims populars, fins i tot, són contraris: conillet i cova, o cotorra i gàbia. Però també trobam diverses maneres de dir una mateixa cosa: betlem, gruta o cau. Dins aquest darrer camp semàntic és on es troben les fórmules amb connotacions més negatives, com ara forat, trau o trinxa.

Aina Fullana (Manacor, 1997) diu que sempre ha tingut la necessitat de crear històries: de més petita, amb dibuixos, i tan bon punt va saber escriure, amb les paraules. D’un viatge o excursió, se n’inventava un conte. A l’adolescència, com tants, es va allunyar de la creació literària, però estudiar Filologia Catalana la va reconnectar “amb l’amor a la llengua i la literatura”. Amb la seva primera novel·la, Els dies bons (Bromera), va guanyar el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Premi València Alfons el Magnànim de narrativa.

Ha dedicat la vida a estudiar, reunir, filar i difondre la història cultural de Menorca. Josefina Salord Ripoll (Ciutadella, 1955) ha rebut el darrer premi Ramon Llull. Ella l’entén com un reconeixement al vessant col·lectiu de la seva activitat i no es cansa de dir que el millor del premi “és l’alegria de tanta gent que l’ha sentit molt seu”. Filòloga de formació, professora de Llengua i Literatura catalanes, és cofundadora de l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), del qual ha estat la coordinadora científica fins que es va jubilar. Amb un currículum d’estudis, activitats, publicacions i reconeixements inabastable per a les pàgines d’un diari, aquesta dona transmet la mateixa passió que el primer dia, potser més. I no s’atura.

El doctor Nicolau Dols, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de les Illes Balears, és el nou president de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Segons han informat en un comunicat, gestionarà durant els pròxims quatre anys la Secció l’acompanyat de Mila Segarra com a vicepresidenta, Mercè Lorente com a secretària i Maria Josep Cuenca com a tresorera.

L'Ajuntament de Ciutadella ha proposat la concessió de la Medalla d'Or de la ciutat a títol pòstum a Pere Melis Pons (1924-2005), en reconeixement de la seva aportació en l'estudi i divulgació de la llengua catalana. Els tràmits per fer realitat aquesta distinció es van iniciar el febrer del 2020, però la pandèmia havia obligat a ajornar-la.

Any rere any, les borses per exercir de professor de català es queden buides de seguida per manca de filòlegs. I no només es requereixen en l’ensenyament , aquests professionals, també se’n cerquen en àmbits com l’edició, la gestió cultural i la recerca, entre d’altres. Malgrat l’alta demanda en el món laboral, el grau de Llengua i Literatura Catalanes de la Universitat de les Illes Balears (UIB) continua sense tenir els estudiants suficients per cobrir els llocs de feina que es necessiten, sobretot en la docència. Però no tot són males notícies: enguany s’ha doblat el nombre de matriculats, que ha passat de 15 matrícules de nou ingrés el curs 2020-2021 a una trentena el 2021-2022. La Universitat encara no disposa de les xifres definitives perquè el procés d’inscripció no està tancat, però s’espera que variï poc.

"Una de les grans assignatures pendents de la universitat és afrontar amb més rigor i empenta l'estudi dels autors vius", diu Xavier Pla, professor de la Universitat de Girona. "Els programes encara són molt historicistes. Ara bé, a la nostra universitat l'escriptura actual té més presència que fa quinze anys, això segur", afegeix. Pla imparteix actualment una assignatura, De la postguerra a l'actualitat, que arrenca amb K.L. Reich (1963), de Joaquim Amat-Piniella, i acaba amb Les veus del Pamano, de Jaume Cabré, del 2004. "Començo parlant de l'experiència als camps de concentració i acabo abordant la Guerra Civil des del present —diu—. Entremig faig llegir La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó (1989). I aquesta setmana els he parlat de Canto jo i la muntanya balla, d'Irene Solà (2019), i de Napalm al cor, de Pol Guasch (2021)".

Aquesta setmana, Josep Murgades (Reus, 1951), catedràtic de literatura catalana de la Universitat de Barcelona, ha pronunciat la seva última lliçó al paranimf de la Facultat de Lletres, titulada Esbós d’escrits que ja mai no escriuré. En la línia del que va fer George Steiner a Els llibres que no he escrit (Arcàdia, 2009), ha exposat set aspectes que li han interessat al llarg de la seva trajectòria i que voldria que algú continués estudiant, entre els quals hi ha la relació entre literatura i identitat, l’estudi del gènere aforístic i la necessitat d’impulsar un manual de retòrica català. L’acte, que s’ha pogut seguir presencialment i també de forma virtual, ha sigut el comiat públic d’un dels professors més carismàtics del grau de filologia catalana. Murgades es jubila als 70 anys, després de gairebé cinc dècades dedicades a la docència.

"Cada vegada que dius «tinc que» moren 15 filòlegs". La frase, amb lletres negres en un fons gris, va ser el segon missatge d'Instagram de La Incorrecta, el tàndem format per les germanes banyolines Valentina i Júlia Planas. La Valentina just havia acabat la carrera de llengua i literatura catalana i va demanar un cop de mà a la Júlia, diplomada en disseny gràfic, perquè l'ajudés a muntar una web per trobar feina. "Volia fer alguna cosa una mica diferent. En aquell moment m’era igual corregir una carta d’un restaurant que un llibre", explica la Valentina.

Aquest dimecres s'ha celebrat al Palau de la Generalitat de Catalunya un acte per retre homenatge a la filòloga menorquina Aina Moll, figura central de la cultura i la normalització del català a les Balears i Catalunya. Agustina Vilaret, secretària autonòmica d'Universitat, Investigació i Política Lingüística del Govern, ha estat l'única representant de l'Executiu balear que ha acudit a l'homenatge.

La sectorial d'Ensenyament d'Unió Obrera Balear (UOB) ha traslladat una proposta de resolució al Consell Escolar de les Illes Balears i als quatre consells escolars insulars perquè instin la Conselleria d'Educació a prendre mesures davant el retrocés del català a les aules.

Són la resistència. Cursen el primer any del grau de la Universitat de les Illes Balears (UIB) que té menys alumnes matriculats: Filologia Catalana. Són 16. La meitat -o menys- dels que s’hi matriculaven fa una dècada. Tal vegada, quan es tanquin les llistes definitivament seran un parell més, o menys. Envoltats de la innocència de qui té 18 anys, desprenen una seguretat estranya per a la seva edat. Perquè són pocs, però, a diferència de molts altres alumnes, saben que tindran feina tan aviat com acabin.

Es remet a Blai Bonet quan afirmava que una paraula dita en el moment precís talla més que un trinxet nou. Així ho defensa Bàrbara Sagrera Antich (Felanitx, 1974), autora del Corpus de fraseologia de les Illes Balears, un treball ingent que va ser mereixedor del Premi Ciutat de Manacor d’assaig 2017 i que acaba d’editar Món de Llibres. La filòloga, ara directora de la Institució Antoni M. Alcover, el defensa amb passió. Tanta que per respondre a qui l’entrevista sovint fa servir unitats fraseològiques, popularment anomenades “frases fetes”, una o altra d’entre les més de 14.500 que recull el Corpus. No debades ella se’l va plantejar com un treball per treure conclusions, però també per animar a utilitzar unes expressions que, no deixa d’insistir-hi, són molt convincents i ens singularitzen.

La Universitat de les Illes Balears acull des d'aquest dimecres i fins divendres el XVIII Congrés d'Estudiants de Filologia Catalana que organitzen els alumnes que cursen aquests estudis.

El Govern va donar a conèixer el 22 de març que les paperetes electorals per a la cita amb les urnes del 26 de maig diferenciaran entre els gèneres masculí i femení, i ara el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears vol formalitzar una queixa per la decisió. “La nostra sensació és que no se’ns té en compte”, afirma el seu cap, Jaume Guiscafrè. Segons l’Estatut d’Autonomia, aquest departament és l’òrgan consultor de l’Executiu en matèria lingüística.