El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la condemna a 12 anys de presó a un dels dos acusats pel crim de l'autopista de Llucmajor, en què va perdre la vida un jove turista alemany que va ser llançat a la via des d'una furgoneta en marxa. La Sala Penal, en una sentència a què ha tingut accés Europa Press, desestima el recurs de cassació interposat pel condemnat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), que ja va confirmar la condemna en primera instància dictada pel Tribunal del Jurat de l'Audiència Provincial de Palma.

Els propietaris d'un edifici a Cala Llamp (Andratx) hauran de tapar una part de la piscina i obrir la terrassa privada al públic perquè la justícia confirma que no poden gaudir del domini públic sense la pertinent concessió. Així ho ha sentenciat el Tribunal Suprem, que confirma que una comunitat de propietaris "no pot ser titular d’una concessió administrativa per ocupar domini públic marítim-terrestre". La decisió ratifica la resolució de l’Audiència Nacional, que va arxivar la sol·licitud presentada per la comunitat de Cala Llamp, un territori completament desfigurat per l'urbanisme salvatge dels darrers anys.

El Tribunal Suprem (TS) ha inadmès a tràmit el recurs de cassació presentat per l'empresa Alcudiamar que impugnava el tancament de l'establiment situat en el Port d'Alcúdia. El GOB, una de les entitats que en el seu moment va interposar un recurs contra l'establiment hoteler, ha informat aquest dimarts de la resolució judicial, que confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) que deixa sense efecte l'autorització turística concedida al Botel Alcudiamar i n'ordena el tancament.

El Tribunal Suprem ha rebutjat la petició de mesures cautelars formulada pel Govern per suspendre els trasllats de menors no acompanyats. La decisió, adoptada el 7 d’octubre del 2025, estableix que no existeix una situació d’urgència que justifiqui actuar sense el tràmit ordinari i sense l’audiència prèvia de l’administració demandada.

El Govern ha presentat aquest dilluns davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem la primera sol·licitud per suspendre l'efectivitat del Reial decret 743/2025, de 26 d’agost, que fixa la “capacitat ordinària” del sistema de protecció i tutela de menors d’edat estrangeres no acompanyades. Aquesta mesura implica la suspensió immediata dels trasllats de menors cap a les Illes Balears, que es derivarien d’aquesta norma.

Han passat més de 24 hores des que Santos Cerdán es troba en presó provisional, la més feixuga de les mesures cautelars que existeixen en la jurisdicció penal, i el Tribunal Suprem encara no ha ordenat cap diligència per aconseguir proves. Ocultar-les, alterar-les o fer-les desaparèixer era el risc que va motivar la privació de llibertat. Com és que Leopoldo Puente encara no ha actuat? Com és que no ha escorcollat ja el seu domicili?

Vestit amb americana i corbata, sense muda de recanvi, a Santos Cerdán no se l'havia advertit que un cop entrés al Tribunal Suprem ja no en sortiria pel seu propi peu. En qüestió de dies, l'ex número 3 del PSOE haurà passat de ser la mà dreta de Pedro Sánchez a Ferraz a ingressar a la presó de Soto del Real aquest dilluns, després de la seva primera declaració com a investigat en el que ja és el cas Cerdán, un escàndol de corrupció que ha sacsejat bruscament la legislatura espanyola. El fins fa poc secretari d'organització dels socialistes ha negat ser el "líder" d'una presumpta trama de cobrament de comissions il·legals derivades d'adjudicacions, tal com el retraten la Fiscalia i el jutge instructor, i ha optat per presentar-se com a víctima d'una "persecució política" pel fet de ser la persona que va fer possible el gir polític a l'Estat l'any 2018 amb la moció de censura a Mariano Rajoy i la nova investidura de Pedro Sánchez l'any 2023 a canvi de l'amnistia a l'independentisme. "Soc un dels arquitectes d'aconseguir governs progressistes a Espanya. Especialment, se'ns ha atacat des del 2023, i per això soc aquí", ha afirmat durant la seva declaració.

Una de les imatges de la legislatura espanyola es produirà aquest dilluns quan Santos Cerdán, fins fa poc el número 3 del PSOE, entri per la mateixa porta que anys enrere entraven els líders de Junts i Esquerra pel Procés, ara amnistiats gràcies a una llei que ell mateix es va encarregar de negociar amb Carles Puigdemont a Brussel·les. La política espanyola a vegades sorprèn amb uns guions que semblen de ciència-ficció. O no tant? En aquest context de sospita sobre l'acció de la justícia contra Pedro Sánchez, hi ha qui creu que s'ha posat el focus sobre Cerdán perquè tenia el rol que tenia en aquesta legislatura.

Molts han vist aquest dilluns un José Luis Ábalos més prim, amb mala cara i ell mateix ha explicat al jutge del Tribunal Suprem que l'investiga, Leopoldo Puente, que està passant una situació personal molt intensa. Per això, la intenció era no declarar, però l'exministre ha acabat responent davant la seva voluntat —diu— de col·laborar amb la justícia. Els moviments de les últimes hores apuntaven que Ábalos podia reconèixer la trama —o com a mínim una part—, ja que en una entrevista dijous a la Cadena SER va carregar contra l'exnúmero 3 del PSOE Santos Cerdán i contra el seu exassessor Koldo García —"Em van utilitzar", va assegurar—, però ho ha negat tot, fins i tot que la seva veu sigui la dels àudios que des de fa dues setmanes han situat aquest cas en una altra dimensió. Tant l'exministre com Koldo García, que s'ha acollit al seu dret a no declarar, continuen en llibertat provisional després de la seva compareixença.

El terratrèmol polític d’aquesta setmana a Ferraz té el seu origen en un informe policial de l'UCO que estava sota secret de sumari emmarcat en una peça separada del cas Ábalos al Tribunal Suprem (TS). Des dels tribunals, qui porta aquest cas és el jutge Leopoldo Puente. És també el que dijous va oferir a Santos Cerdán declarar voluntàriament el 25 de juny davant el TS pels “indicis consistents” que l’apunten.

Fa setmanes que les sospites sobre el número 3 del PSOE, Santos Cerdán, apareixen amb comptagotes en alguns mitjans, fins que aquest dimecres al vespre s'ha conegut que un informe de l'UCO de la Guàrdia Civil aportat al magistrat del Tribunal Suprem del cas Ábalos el 5 de juny passat el vincula directament amb comissions il·legals. A continuació, algunes preguntes i respostes d'aquest nou cas que afegeix pressió al president espanyol, Pedro Sánchez, ja que Santos Cerdán era del seu entorn de confiança més pròxim.

La divisió de poders a Espanya ve definida per algunes sentències històriques, com ara “De qui depèn la Fiscalia?”, pronunciada per Pedro Sánchez quan volia donar garanties que portaria Puigdemont detingut a Espanya, o les del senador popular Cosidó: “Controlarem la sala segona del Suprem per la porta del darrere” i “Ha estat una jugada estupenda, ens jugàvem les futures renovacions del Suprem i de centenars de nomenaments al poder judicial, vitals per al PP i per al futur d’Espanya”. 

L'endemà de la manifestació del PP a Madrid, una interlocutòria del Suprem proposa un judici contra el fiscal general de l'Estat. El delicte del qual el considera sospitós el magistrat Ángel Hurtado és el mateix que fa mesos que li atribueixen el PP i la inevitable Ayuso: revelació de secrets. Se suposa que el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, hauria sol·licitat, i fet circular, un correu de la parella d'Ayuso, el ja famós González Amador, en què demanava un pacte amb la Fiscalia a canvi de reconèixer algunes de les activitats fraudulentes amb què s'ha enriquit. El tòxic Miguel Ángel Rodríguez, pioner de la retòrica delinqüencial i xulesca que s'ha imposat a la política madrilenya, ja ho havia vaticinat: el fiscal general havia d'anar p'alante. Doncs aquí ho tenim. El Tribunal Suprem no tan sols coincideix en aquest cas amb l'opinió del sicari, sinó també amb la del cap de la banda (ves per on, hem anat a parar a un símil amb la màfia): tothom té present l'ordre d'Aznar en deixar caure allò de "qui pugui fer, que faci".

Terratrèmol judicial i polític a l'Estat: el Tribunal Suprem proposa jutjar el fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, per presumpta revelació de secrets. El magistrat instructor, Ángel Hurtado, veu indicis que ell o la fiscal provincial en cap de Madrid, Pilar Rodríguez, van filtrar als mitjans de comunicació un correu "confidencial" de la parella d'Isabel Díaz Ayuso, Alberto González Amador, en el qual plantejava al ministeri públic el reconeixement de delictes de frau fiscal i un pacte de conformitat per evitar ser jutjat. La interlocutòria, que dona deu dies a les parts perquè es posicionin sobre si cal obrir judici oral o arxivar la causa, es pot recórrer. García Ortiz descarta la dimissió i defensa la seva innocència.

Espanya, aquest país en què el Congrés dels Diputats aprova una llei però, un any després, la justícia l’aplica a la carta: a alguns afectats, sí; a alguns altres, no. Espanya, aquest país en què un any després d’aprovada aquesta llei el Tribunal Constitucional dirà que és constitucional (ho sabem perquè en l’esmentat país es filtren fins i tot els esborranys de les sentències del més alt tribunal) però el poder judicial, per boca del Tribunal Suprem, es continuarà negant a aplicar la llei a tothom i portarà la sentència del més alt tribunal espanyol a la justícia europea.

Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso, va faltar a la veritat, segons el seu advocat, divendres passat durant la seva compareixença al Tribunal Suprem, quan va negar que hagués consentit a la seva defensa la proposta de pacte a la Fiscalia per evitar anar a judici per frau fiscal. Carlos Neira, el lletrat, ha declarat aquest dimarts davant el jutge que investiga el fiscal general de l'Estat per revelació de secrets que el 30 de gener de 2024 es va reunir amb González Amador i li va plantejar dues alternatives: o defensar la seva innocència en una causa judicial o bé el pacte de conformitat amb el ministeri públic. Ell va dir que volia causar el "menor dany" a la presidenta de la Comunitat de Madrid i que prioritzava el que comportés menys "soroll" i fos més ràpid, segons fonts jurídiques presents en l'interrogatori.

De la nit al dia, al seu compte s'havien fet més de quinze transferències i li havien pres 83.000 euros. Aquesta clienta d'Ibercaja va patir una estafa que es coneix com a SIM swapping, i que consisteix en duplicar la targeta SIM per accedir a informació confidencial i prendre el control de la banca digital. El seu cas ha arribat fins al Tribunal Suprem i ha donat com a resultat una sentència que obliga els bancs a tornar els diners perduts en estafes de phishing o suplantació d'identitat si no poden demostrar que el client ha estat descurós fins al punt que suposi una negligència greu.

El magistrat del Tribunal Suprem que investiga el fiscal general de l'Estat ha perdut una bona oportunitat per trobar indicis. Google i WhatsApp han respost a una comissió rogatòria d'Ángel Hurtado, que volia recuperar missatges i correus electrònics que incriminessin Álvaro García Ortiz en la suposada revelació de secrets que li imputa, però no ha aconseguit recuperar tota la informació. "No s'han pogut recuperar els missatges vinculats al compte amb el número d'abonat 61... que poguessin ser d'interès per a la investigació", conclou la Guàrdia Civil en un informe aportat al jutge, que ha decidit aixecar el secret de la peça separada que havia obert en previsió que obtingués dades sensibles.

El Tribunal Suprem ha desestimat els recursos d'apel·lació contra la interlocutòria dictada pel magistrat instructor Pablo Llarena, que va acordar no aplicar la llei d'amnistia a l'expresident Carles Puigdemont pel delicte de malversació de cabals públics. Una resolució que també afecta els exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. La interlocutòria va ser recorreguda per l'advocada de l'Estat, pel ministeri fiscal, Vox i les defenses de Puigdemont i Comín en diferents sentits. Tots els recursos queden, doncs, desestimats i el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula. Els magistrats Vicente Magro, Eduardo de Porres i Susana Polo consideren que la decisió de Llarena “no contravé la voluntat del legislador”. D'aquesta manera, deixen via lliure a l'expresident Puigdemont i Comín a presentar un recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

José Luis Ábalos va comprar un "terreny rústic" a la muntanya de Tuluá, a Colòmbia. Segons va informar la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil al jutge que investiga la trama de corrupció de les mascaretes, l'exministre va pagar 2,1 milions d'euros per adquirir-lo. Ábalos es va posar ràpidament les mans al cap assegurant que aquella operació li havia sortit molt barata i que era impossible que els números fossin correctes. Aquest dijous l'UCO ha reconegut que es va equivocar en la interpretació de les xifres: els investigadors van convertir els 2,5 milions de $ que va costar en 2,1 milions d'euros, però no eren dòlars americans sinó pesos colombians. Ábalos va pagar realment 751,23 euros.