El maig de 2022 es va anunciar, des de Seül, la inversió industrial més rellevant dels últims vint anys a Catalunya: una fàbrica de components per a bateries a Mont-roig del Camp. Amb 600 milions d’euros i 500 llocs de treball directes, l’empresa coreana ILJIN (ara LOTTE) hi pretenia establir la seva primera planta a Europa.

Amb tota la pompositat que acompanya les visites d'estat, amb una catifa vermella, trompetistes, vint-i-una canonades i un sopar de gala, el president de l'economia més gran del món ha rebut aquest dijous a la Casa Blanca el primer ministre del país més poblat. Joe Biden i Narendra Modi s'han donat les mans i s'han tancat durant dues hores al Despatx Oval, on han anat per feina i han avançat en un ampli ventall d'acords estratègics, que definiran la relació de les dues potències durant les pròximes dècades.

Feina de formigueta. És un missatge que des de fa temps porten per bandera tots aquells agents implicats en el PERTE –projecte estratègic– dels microxips vinculat als fons europeus antipandèmia. El cert és que fa un any que es va posar en marxa amb un pressupost de fins a 12.500 milions d'euros públics, però encara no s'han materialitzat grans inversions, com la tan desitjada –a tot Europa– fàbrica de semiconductors.

El mercat mundial de semiconductors ha fet un gir del tot inesperat en el darrer mig any. Si fins al novembre passat es preveia que la facturació global del sector creixeria un saludable 4% el 2022, la realitat és que en els darrers mesos de l’any va caure en picat i al final va acabar estancada, amb un magre 0,2%. El deteriorament accelerat de les vendes des de l’estiu, sobretot les de smartphones i ordinadors, ha agafat per sorpresa tothom, fins i tot els fabricants de xips que suposadament haurien de conèixer molt bé el mercat. 

Sierra Leone, 1999. Una guerra civil assola el país mentre el Front Revolucionari Unit desplaça camperols per fer-los treballar com a pràcticament esclaus a les mines de diamants. És l’argument de la pel·lícula Diamant de sang, protagonitzada per Leonardo DiCaprio. Una història que mostra fins on pot arribar la cobdícia humana. DiCaprio acaba morint per la gran pedra rosa. Potser per haver protagonitzat aquest personatge, l’actor va decidir invertir en un negoci que, precisament, vol acabar amb l’explotació de la població africana, en molts casos nens, a les mines: els diamants sintètics.

Els caps d’estat i de govern de la Unió Europea (UE) van demanar recentment a la Comissió Europea que proposés mesures per millorar la competitivitat de la indústria a Europa, perjudicada per la Inflation Reduction Act dels EUA. Aquesta llei de l’administració Biden afavoreix els productes amb contingut local amb subsidis de 375.000 milions de dòlars a tecnologies verdes, i podria dificultar les exportacions de productes europeus com ara vehicles elèctrics. El president de França, Emmanuel Macron, s'hi va referir també en la seva recent reunió amb Biden. Els líders europeus volen una política industrial ambiciosa i reduir les dependències estratègiques. Preocupa, en particular, la dependència energètica que pot fer que la indústria europea, l’alemanya en particular, no sigui competitiva i que es relocalitzi a països on és més barata, els EUA per exemple.

"Designed by Apple in California. Assembled in China" [Dissenyat per Apple a Califòrnia. Produït a la Xina]. Aquesta inscripció està present en la majoria dels productes del gegant tecnològic nord-americà. És el símbol d'una de les embarcacions que més bé han sabut navegar en el vast oceà de la globalització. És també una metàfora de la relació que han tingut les dues primeres potències mundials en les últimes dècades: els enginyers dissenyen als Estats Units i la mà d'obra barata de la Xina produeix. Però les premisses sobre les quals s'ha sustentat el creixement de les big tech americanes han canviat: el gegant asiàtic és alguna cosa més que la fàbrica del món, les cadenes de subministrament són cada cop més impredictibles i la globalització no és un bé innegociable.

“La solidaritat americana és avui més important que mai, en un moment en què el món es debat entre l’autocràcia i la democràcia”. És el tuit que la portaveu de la Cambra de Representants dels Estats Units, Nancy Pelosi, va publicar just aterrar a Taiwan, aquesta setmana. La seva controvertida visita a terra taiwanesa duu la bandera de la democràcia en el marc discursiu, però evidentment l’interès nord-americà per aquesta illa del Pacífic va molt més enllà: és la primera línia de defensa en la pugna amb la Xina per l’hegemonia global. També és, esclar, un territori d’alt valor geoestratègic per al futur de Washington, que mira amb recel el creixent expansionisme comercial i rearmament militar xinès.

És previsible que la coneguda escassetat de xips, sobretot els destinats als cotxes i als productes de gran consum, es mantingui encara uns quants mesos pels problemes logístics. Però també ho és que la demanda de xips baixarà aviat a causa de la crisi econòmica global, amb la qual cosa l'oferta actual tornarà a ser suficient.

Sota el nom de Valencia Silicon Cluster –denominació inspirada en la californiana regió de Silicon Valley, d'on han emergit les empreses tecnològiques més importants del planeta–, set multinacionals amb instal·lacions al País Valencià han forjat una aliança amb la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València per optar als fons del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (PERTE) sobre microxips i semiconductors. Es tracta d'un sucós projecte que el consell de ministres del govern espanyol aprovarà aquest dimarts i que comptarà amb una inversió pública d'11.000 milions d'euros. Entre les empreses que formen part de l'acord, hi ha les companyies MaxLinear, Analog Devices, Ams Osram, Bosch, VLC Photonics / Hitachi i Ipronics, totes especialitzades en aquest sector econòmic on conflueixen la informàtica i l'electricitat.

No és només el gas. La crisi dels xips és un altre exemple que ha posat en evidència la dependència europea de les grans potències mundials en sectors indispensables. Per això aquest dimarts la Comissió Europea ha presentat un pla per augmentar la producció de semiconductors al continent europeu i reduir així la dependència externa de potències com les asiàtiques. Brussel·les vol que Europa passi de produir el 9% d'aquest preuat material actual al 20% el 2030, i per aconseguir-ho creu que caldrà invertir-hi més de 50.000 milions d'euros tant públics com privats.