Des del final de la Guerra Civil Espanyola, la data de l'1 d’octubre va quedar consagrada a homenatjar el general Francisco Franco mitjançant “el Día del Caudillo”. La casualitat va voler que, cap al final del règim, un 1 d’octubre també morís un dels empresaris cabdals dels temps del franquisme, el barceloní Miquel Mateu Pla.

El mes de gener d’enguany el Banc de Sabadell decidia tornar la seu a la seva ciutat natal, de la qual sempre n’ha portat el nom. Poques setmanes després, la Fundació La Caixa i el seu braç patrimonial, Criteria, seguien els passos de l’entitat financera vallesana. La primera valoració que cal fer-ne resulta òbvia: es tracta d’una bona notícia, d’un pas positiu. Sempre hi haurà veus contràries, però la majoria de la població aplaudeix aquest tipus de decisions. I desitja que n’hi hagi més, en la mateixa direcció.

Entusiasme al govern espanyol amb la decisió aquest dimecres de la Fundació La Caixa, de la qual depèn el hòlding CriteriaCaixa, de retornar la seu social a Barcelona després d'haver-ne marxat fa més de set anys. És el segon retorn d'una gran empresa a Catalunya aquest 2025, després que el Banc Sabadell decidís fer el pas el passat mes de gener, en plena opa hostil del BBVA. De nou, per a l'executiu de Pedro Sánchez és un senyal més de la tornada a la "normalitat, estabilitat, seguretat jurídica" un cop superat el Procés, en paraules aquest dijous del ministre d'Economia Carlos Cuerpo. "La situació política té un impacte en l'economia", ha dit en entrevistes a RAC i TV3, des d'on ha vinculat directament les "perspectives" que ofereix el govern de Salvador Illa a la decisió "lògica" de l'entitat i s'ha mostrat convençut que altres empreses seguiran el mateix camí. "No serà l'última", ha dit.

La Fundació La Caixa, de la qual depèn el hòlding de participacions CriteriaCaixa, ha acordat retornar la seu a Catalunya, segons ha informat CriteriaCaixa a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). CriteriaCaixa també torna la seu a Catalunya. Les dues entitats, per tant, recuperen la seva seu tradicional a l'avinguda Diagonal de Barcelona, que havien abandonat fa set anys quan la van portar a Palma després del referèndum de l'1-O.

La Fundació La Caixa ha impulsat 459 projectes socials els darrers 25 anys a les Balears, a través dels quals ha atès més de 122.000 persones en situació de vulnerabilitat de 30 municipis diferents amb una aportació acumulada de 10,4 milions d'euros. Per celebrar el quart de segle de vida dels seus projectes socials, el Caixafòrum de Palma ha acollit aquest dijous un acte en què s'han reunit els representants de les entitats de l'Arxipèlag que han estat vinculades al programa des dels inicis del 1999.

El programa de gent gran de la Fundació La Caixa ha posat en marxa l'acció 'La soledat no es veu, se sent' per sensibilitzar la societat sobre aquest fenomen, que afecta prop de tres milions de persones grans a Espanya. En un context marcat per l'augment de casos de persones en situació de soledat, el programa Sempre Acompanyats de la Fundació ha atès des de principi d'any més de 2.000 persones grans. A Palma, ha atès 173 persones dels barris de Santa Catalina,el Jonquet, el Terreno, Sant Agustí i Cala Major, de la mà de l'associació GREC i 20 persones voluntàries i amb la col·laboració de l'Ajuntament. Tot això mitjançant una metodologia innovadora i en constant evolució, juntament amb la comunitat i les administracions.

La presidenta del Govern, Marga Prohens, i el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé, han signat aquest divendres a Palma l'acord que recull la col·laboració entre les dues institucions en matèria social, cultural, educativa i de recerca. El conveni estableix que la Fundació dedicarà 15 milions d'euros a acció social a les Balears al llarg del 2023, fet que suposa un increment de 300.000 euros respecte de l'any anterior.

Des d'avui l'ecosistema de plataformes de continguts compta amb un nou integrant, CaixaForum+, el servei gratuït impulsat per la Fundació La Caixa. La nova plataforma, que s'ha presentat avui a Madrid, ofereix accés a sèries, podcasts, documentals i altres tipus de continguts centrats en temàtiques culturals i de divulgació científica. El catàleg inicial disposa de més de 300 títols, més de 1.000 peces de vídeo i àudio i 564 hores de contingut, i prop de la meitat són produccions originals de la Fundació La Caixa.

El youtuber mallorquí Miquel Montoro acompanyarà a Silicon Valley els 77 joves premiats en el programa l’EduCaixa Challenge el maig passat –que han estat triats d'entre els 362 alumnes d'ESO i Batxillerat de tot Espanya i Portugal– per conèixer en persona les universitats i les empreses capdavanteres de la meca de la tecnologia.

L'Ajuntament de Bunyola vol comprar el local de La Caixa situat a la plaça. Aquest espai facilitaria la creació d'un bloc compacte de serveis municipals, ampliant les dependències i facilitant l'accés a tots els ciutadans, informa el Consistori en una nota.

El grup de la Zona Nord de Stop Desnonaments ha ocupat aquest matí l'oficina de CaixaBank del número 40 de l'avinguda d'Alexandre Rosselló –al costat de la plaça d'Espanya, a Palma– per exigir una reunió amb el banc, amb l'objectiu de trobar una solució per a una veïna del barri El Amanecer. Es tracta de Toñi, la qual té una citació de desnonament per a dia 10 de març, segons ha informat el portaveu de l'assemblea del districte Nord, Climent Tortella.

Renovació de cares al patronat que regeix La Caixa. Segons ha comunicat la institució, quatre dels tretze patrons que té la fundació abandonaran el càrrec i seran substituïts per quatre nous noms. Al capdavant seguiran havent-hi Isidre Fainé com a president i Juan José López Burniol com a vicepresident, després que el mateix patronat els hagi renovat al càrrec per quatre anys més.

L'antic Palau Macaya de Barcelona, que forma part de la Fundació "la Caixa", es convertirà en un centre de referència mundial com a espai de reflexió i diàleg sobre la condició humana, les emergències mundials i les qüestions socials, ecològiques i de gènere des d'una perspectiva humana. I és que la conferència general de la Unesco ha ratificat la seva designació com a Centre Unesco de Ciències Socials i Humanitats.

Viratge estratègic a la fundació bancària La Caixa. Després d’uns anys en què s’ha venut algunes de les seves principals participacions (Abertis i Repsol, per exemple), el grup havia decidit no repetir les inversions de gran importància. Per contra, apostava per la diversificació: multitud de petites inversions que li permetessin repartir el risc; ser més un soci financer que no pas industrial. Però això ha començat a canviar, tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l’ARA.

La Fundació La Caixa destinarà 14,2 milions d'euros a projectes d'acció social a les Balears per a aquest 2021. Segons han detallat a través d'un comunicat, aquesta partida es destinarà a lluitar contra la pobresa infantil o facilitar la integració laboral dels col·lectius vulnerables, entre altres qüestions.

Un total de 379 empleats de CaixaBank a les Balears s'han adscrit a l'ERO de l'entitat bancària, una xifra superior a les 296 sortides voluntàries que es van pactar amb els sindicats, segons han informat fonts sindicals a Europa Press.

CriteriaCaixa ha decidit contraatacar en plena opa d’IFM a Naturgy, l’antiga Gas Natural. El fons australià va presentar al gener una oferta per comprar el 22% de la gasista i s’havia especulat que Criteria podria vendre una part de la seva participació a la primera empresa catalana per volum de vendes, de la qual és el primer accionista. Això hauria casat amb l’estratègia recent de Criteria, societat controlada al 100% per La Caixa. El 2018 el grup de l’estrella es va vendre, per exemple, les seves històriques participacions a Abertis i Repsol i les especulacions que podria acabar fent el mateix amb Naturgy han estat constants des d’aleshores.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha beneït aquest dilluns la possible fusió entre La Caixa i Bankia. Al seu parer, permetrà donar estabilitat al sector bancari espanyol, "maximitzar" la participació pública i donar més "cohesió territorial" amb una gran entitat financera espanyola que es convertiria també en la "desena a nivell europeu". En una entrevista a TVE ha assegurat fins a dos cops que "és una operació que té aspectes molt positius", a l'espera de la resposta del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que haurà d'analitzar la fusió.

Deu ser el sopor propi del final de l’estiu més estrany o potser l’esgotament per mil motius d’allò que un dia es va anomenar la societat civil, però l’inici de curs és descoratjador i demana una crida a despertar-se de la letargia si es vol evitar una complaent i lenta decadència. El país necessita un lideratge menys simbòlic i més eficaç que acompanyi en la lluita per la supervivència uns ciutadans en veritables dificultats. Amb una ciutadania moralment apallissada pels efectes sanitaris i econòmics del covid, angoixada per la duresa de la crisi i la incertesa de la convivència amb la pandèmia ja sigui a l’escola, a la feina o al carrer, és imprescindible un govern que estigui a l’altura de la complexitat per fer front a uns mesos en els quals es prendran decisions que condicionaran el futur del país a llarg termini.