Quan es va fundar la biotecnològica Colossal el 2021, l’empresa es va fixar un objectiu que suscitava escepticisme: dissenyar genèticament elefants que presentessin pèl i altres trets propis del mamut llanut, una espècie extinta.

El sexe porta molts maldecaps a les espècies que l’utilitzen per reproduir-se, ja que aconseguir aparellar-se requereix una gran inversió de temps i recursos. Això sí: és una bona manera d’assegurar que el genoma no s’estanca, i per això l’evolució l’ha afavorit en un ampli rang d’éssers vius. Malgrat aquests avantatges, hi ha alguns animals que han acabat optant per maneres més simples, com per exemple la partenogènesi, en la qual un nou individu es forma a partir d’un ou no fertilitzat. A la pràctica, vindria a ser com una clonació, ja que el descendent sol ser genèticament idèntic al progenitor. Un article publicat recentment a la revista Current Biology demostra que, amb una manipulació relativament simple, es pot aconseguir que una mosca femella faci servir aquest sistema per reproduir-se sense l’ajut de cap mascle.

L’heu llegit segur. A l’ARA publiquem sovint alguns dels articles que escriu al New York Times. Carl Zimmer és un dels periodistes i escriptors de temes científics més reputats del món. Ho demostren els reconeixements que ha obtingut al llarg de la seva carrera, com l’Stephen Jay Gould Prize, l’American Association for the Advancement of Science’s Science Journalism Award i el National Academies Communication Award.

El novembre del 2018 s’havia de celebrar el segon congrés sobre edició genètica en humans (International Summit on Human Genome Editing) quan un dels conferenciants va fer una roda de premsa que va causar autèntic furor. Era el biofísic xinès He Jiankui, que va anunciar que havia usat la tècnica anomenada CRISPR per modificar el genoma de dues nenes abans de néixer. He no va ser conscient de la indignació que causaria. La condemna va ser immediata i unànime: s’havia saltat totes les normes legals i ètiques que controlen la manipulació d’embrions humans i havia aplicat una tecnologia que encara no dominem ni sabem quins efectes secundaris pot causar en unes persones que, naturalment, no havien pogut donar el consentiment. El cas remetia als exemples més foscos de l’experimentació en humans.

D’aquí uns mesos, quan el fred comenci a afluixar, les illes de Nova Sibèria, un dels territoris deshabitats més septentrionals de Rússia, s’ompliran de persones armades amb una mena d’arpons (mànec de fusta de mig metre i vara de ferro d’un metre acabada en punxa). Només tenen tres mesos per treballar. La resta de l’any el terreny està cobert de neu. No són pescadors ni caçadors, però any rere any escombren la tundra amb insistència. Mentre deambulen sobre el gran pantà en què es converteix la regió quan es fon la neu, van clavant els arpons a terra. Si topen amb alguna cosa dura, s’aturen i furguen en el fang. Busquen mamuts congelats fa milers d’anys.

Els mòbils intel·ligents, la pega superresistent, els cotxes elèctrics, les videotrucades: ¿en quin moment una novetat tecnològica et deixa de meravellar? ¿Quan t’acostumes tant a la seva presència que deixes de pensar-hi? ¿Quan apareix alguna cosa més nova i millor? ¿Quan t’oblides de com eren les coses abans?

Encara que sembli una pràctica moderna, la modificació genètica de plantes i animals per al consum humà és tan antiga com l’agricultura i la ramaderia. Tradicionalment, s’havia aconseguit amb llargs cultius i aparellaments selectius, amb l’objectiu que la característica que resultava interessant (vaques que produeixen més llet, pèsols resistents a fongs, etc.) passés a la descendència. Això ja es feia de manera intuïtiva molt abans que Gregor Mendel establís les bases de l’herència al segle XIX. Quan es va descobrir que la informació genètica estava a l’ADN i, dècades després, es va aprendre a manipular-lo, vam passar a estar en condicions d’accelerar i perfeccionar aquests processos. El descobriment fa deu anys d’una nova eina d’edició genètica, anomenada CRISPR, està revolucionant molts camps de la ciència i, des de fa poc, ja es comercialitzen també productes modificats amb aquesta tècnica.