La nord-americana Maggie Nelson (San Francisco, 1973) és una de les veus més trencadores i inclassificables a l'hora de pensar sobre les qüestions més candents de la contemporaneïtat. Amb Els argonautes (2015; L'Altra, 2020) va plantejar una aproximació radical al gènere i a la definició de l'amor al segle XXI i amb Bluets (2009; L'Altra, 2021) resseguia la seva obsessió pel color blau i l'enllaçava amb la tristesa. Ara Nelson s'endinsa en les complexitats de la llibertat des de quatre terrenys: el de l'art, el del sexe, el de les drogues i el del canvi climàtic. Sobre la llibertat (2021; L'Altra/Anagrama) –traduït al català per Maria Arboç Terrades i Ricard Vela i al castellà per Damià Alou– és un assaig valent que es pregunta com el Me Too ha impactat en la concepció social del desig femení i si la lluita contra el canvi climàtic implica, inevitablement, renúncies individuals per aconseguir un futur millor.

Fa unes setmanes ens va deixar la gran Joan Didion, autora de Nits blaves, el dolorós retrat de la mort de la seva filla on comparteix amb els lectors com s’havia anat apagant la seva llum i el rastre que li va quedar d’ella. És sabut que el blau és a l’avantsala del negre abans que es faci definitivament fosc en els nostres ulls, però no sabia que el blau –el color de la sinceritat segons la psicologia– era amb força avantatge el color preferit de la majoria de la població. Som molts els que compartim aquesta preferència amb la nord-americana Maggie Nelson, escriptora d’ulls blaus nascuda a San Francisco el 1973.