Les Balears han començat el 2026 amb un increment dels naixements de l'1,44% segons les dades corresponents al mes de gener publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). En concret, a l'Arxipèlag es van produir el primer mes de l'any un total de 773 naixements. Dels nascuts al gener 391 van ser dones i 382, homes.

Les Balears han tancat l'any 2025 amb un descens de la natalitat del 2,56% en comparació de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

La població de les Balears ha experimentat un creixement del 0,93% respecte de l'any passat. Així es desprèn de les dades provisionals a l'1 d'octubre de l'Enquesta Contínua de Població (ECP) publicades aquest dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Els naixements han experimentat entre el gener i l'agost del 2025 a les Balears un descens del 4,66% respecte del mateix període de l'any anterior, fins a 5.667 naixements, segons les dades difoses aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En el debat sobre l’estat de la comunitat, la presidenta va situar fa uns dies la qüestió demogràfica en el centre del debat polític. El creixement poblacional –en la pràctica, un subterfugi per no apuntar directament a la immigració– ha passat a estar en el centre del debat, perquè una part de la classe política és especialista a crear problemes nous en lloc d’aportar solucions efectives als problemes que ja tenim. De fet, només recordaré que fa just un mes el govern autonòmic va quedar en evidència quan el Fòrum de la Societat Civil va destapar les dades del sondeig de l’Agència d’Estratègia Turística del mateix govern que apuntaven al fet que allò que en realitat molesta bona part de la ciutadania és la quantitat de turistes que tenim.

Si les Balears fossin una fàbrica, la seva història recent seria la d’un centre que ha incrementat molt la seva producció (un 155% entre 2000 i 2023), i que ha assolit el segon creixement més important de tot l’estat espanyol, només per darrere de la comunitat de Madrid. Però una mirada més analítica, com la que han fet tres especialistes per encàrrec del Cercle d’Economia de Mallorca, retrata un fet clau que explica la situació actual:aquesta fàbrica que són les Illes ha hagut de posar tants de nous empleats per produir més, que quan arriba l’hora de repartir els salaris, el resultat és d’una ineficiència “molt important”, com assenyalen els autors.

No us ha d'estranyar que des de principis d'any gairebé tots els meus articles hagin versat sobre el futur de la Unió Europea. No he amagat mai que sempre he tingut un profund convenciment sobre la necessitat d’una Europa gran, unida, potent i amb un paper clau en el futur de la humanitat. Penso que això és molt bo per als europeus, però també per al conjunt de la població global i del planeta mateix. He escrit sovint que en vull parlar perquè els processos polítics i econòmics que vivim els darrers anys no ens estan portant en la bona direcció. Per aprofitar les oportunitats que tenim davant i aconseguir els objectius que volem, hi ha actuacions necessàries que ara, a més de ser imprescindibles, tenen un caràcter de summa urgència. 

L’any 2008 hi havia a les Illes Balears 310.000 metres quadrats ocupats per supermercats. El 2015 la xifra ja era de 350.000 i el 2024 s’acostava als 390.000, segons dades d’Alimarket: un increment del 25% en una quinzena d'anys. Mentre el sector del comerç tradicional lluita contra la competència de les compres per internet i no acaba d’adaptar-se a la transformació constant dels hàbits dels ciutadans, els supermercats omplen les perifèries de pobles i ciutats i han obert desenes d’establiments nous any rere any. Avui dia són la cara més exitosa del complicat univers de les botigues a peu de carrer.

Les Balears han començat el 2025 registrant un descens de població el primer trimestre del -0,01% en comparació del trimestre anterior i se situa així com una de les tres comunitats que va perdre habitants, juntament amb Extremadura (-0,01%) i Ceuta (-0,09%), segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

És imprescindible parlar seriosament d’immigració. Necessitem construir un marc de debat dins del qual es pugui enraonar de la qüestió de manera directa, informada i amb els drets humans a l’interior dels límits, i la xenofòbia i el racisme a l’exterior. 

Els naixements varen augmentar el 2024 a les Balears un 5,75%, respecte de l'any anterior, amb un total de 9.240, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Respecte de les defuncions, les Illes n'han registrades 9.003, un fet que representa un saldo vegetatiu positiu de 237 persones. Percentualment, les Balears es converteix així en la segona comunitat que més naixements registra de tot l'Estat.

La manca de seguretat econòmica, la independència de les dones i el canvi d'estil de vida, sumats a l’esforç econòmic que suposa criar un fill, desincentiven el matrimoni a la Xina. Tot i els esforços del govern per fomentar els casaments amb diverses ajudes econòmiques, els joves es resisteixen a donar el “sí, vull”. El 2024 el gegant asiàtic va registrar la xifra de matrimonis més baixa des que se'n tenen estadístiques (1986). L'any passat només se'n van inscriure 6,1 milions, en comparació amb els 7,68 milions de l'any anterior, un descens d'un 20,5%.

Les Balears ha començat l'any registrant una població d'1.244.394 habitants, segons les dades provisionals de l'1 de gener del 2025. Aixó representa un creixement interanual de l'1,04%. Segons l'Estadística Contínua de Població publicada aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), del total de residents a les Illes al començament d'aquest any, 979.484 eren espanyols (el 78,71%) i 264.910, de nacionalitat estrangera (21,29%).

La població de les Illes Balears ha crescut un 1,81% i la xifra total de residents a l'Arxipèlag s'ha elevat fins als 1.231.768 habitants. Segons les dades del cens de població publicades aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), respecte a l'any 2021, la població illenca dia 1 de gener de 2024 ha crescut més d'un 4%. Dels gairebé 1,3 milions d'habitants de les Balears 613.910 són homes i 617.858, dones.

La població de les Balears ha crescut el darrer any un 1,93% fins a assolir els 1.209.906 d'habitants, segons ha publicat aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística amb dades de l'1 de gener de 2023. La població de Mallorca arriba als 940.332 habitants (+1,9%); la d'Eivissa, els 159.180 habitants (+2,2%); la de Menorca, 99.005 (+1,9%); i la de Formentera, els 11.389 habitants (-2%).

Les Balears han batut un nou rècord de pressió humana: el mes de maig van registrar 1.805.372 persones, una xifra un 4,1% més elevada que la del mateix mes de l'any passat. També van registrar un mínim històric aquest mes, amb 1.626.929 persones, un 3,8% superior al de l'any anterior. Així ho reflecteixen les dades provisionals de l'Índex de Pressió Humana (IPH) que ha publicat aquest dimecres l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) i ha recollit Europa Press.

Cites a cegues, aplicacions per lligar, reunions de joves i fins i tot casaments col·lectius són la bateria d'iniciatives impulsades pel govern xinès per incentivar el matrimoni amb l'objectiu final d'augmentar la natalitat. L'administració estatal, a través de l'efectiu braç del Partit Comunista, s'ha convertit en una mena de Celestina per propiciar la formació de noves parelles. Cal veure si tot aquest desplegament institucional servirà per convèncer els joves, especialment les dones, que el matrimoni i la maternitat és el gran objectiu ideal a la vida.

Les Balears continuen batent rècords de pressió humana i n'ha marcat un d'històric amb 1.353.804 persones el març. Segons les dades publicades per l'Ibestat, es tracta de la xifra més alta que s'ha comptabilitzat per al tercer mes de l'any d'ençà que hi ha registres. El dia que menys pressió demogràfica es va tenir va ser dia 1 amb 1.279.888 persones i dia 31 se'n registraren 1.444.523, el dia que més persones es comptabilitzaren a l'Arxipèlag.