Les Balears van registrar el 30 de maig passat la presència d'1.816.629 persones, fet que suposa un increment respecte de l'any anterior de l'1,27% i trencar un nou rècord de pressió humana per al cinquè mes de l'any, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

Les Balears varen registrar el 9 de setembre passat 1.858.077 persones, fet que suposa trencar un nou rècord de pressió humana en aquest mes, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) recollides per Europa Press. De fet, en tot el mes la xifra no va baixar de les 1.752.594 persones del 30 de setembre i la mitjana es va situar en 1.816.633 persones.

A l’estiu, la pressió nàutica a les Balears és una de les més fortes de la Mediterrània. Hi ha moltes més embarcacions matriculades que amarradors. Toni Muñoz, responsable de l’àrea de conservació del grup ecologista GOB, descriu la situació de saturació amb la següent imatge: “Si posàssim totes les embarcacions, una rere l’altra, al voltant de l’Arxipèlag, n’hi hauria una cada 45 metres”. Només els més privilegiats tenen a l’abast un amarrador. Ho sap bé Pere, un veí d’un poble de la Part Forana de Mallorca que prefereix l’anonimat per explicar a l’ARA Balears el seu “drama” particular. Es considera una víctima la gentrificació del litoral illenc: “A la mar ja està passant el mateix que a molts pobles, on la compra d’habitatge per part de rics estrangers expulsa la gent de casa seva. Idò els residents navegants també tenim vetat l’accés a la mar a causa dels preus cada cop més prohibitius dels amarradors. Només ens volen per treballar i per donar servei als turistes, que són més benvinguts perquè porten les butxaques plenes de doblers”.

“Enguany hem arribat al final de la temporada d’estiu en una situació pitjor que els altres anys perquè hi ha hagut un increment de demanda d’aigua molt alt”. Així de contundent és la directora general de Recursos Hídrics, Joana Maria Garau, en valorar la situació de les reserves d’aigua a les Balears. Al tancament de la temporada turística, les reserves hídriques viuen una de les pitjors situacions de la darrera dècada, sobretot a Mallorca, amb un 46% de la capacitat, segons les dades proporcionades per la Conselleria de Medi Ambient. 

La pressió humana que va suportar el territori balear durant el mes de juliol va ser la segona més elevada registrada a l'Arxipèlag durant el setè mes de l'any i la cinquena més alta en tota la història. Així, segons les dades de l'Institut d'Estadística de les Balears (Ibestat) aquest mes de juliol del 2022, les Balears van acollir de manera simultània 2.019.141 persones entre residents, turistes i treballadors temporals.

El Consell de Mallorca ha presentat un treball profund sobre la serra de Tramuntana on s'han pogut veure dades tan alarmants com que Deià, Banyalbufar, Estellencs i Fornalutx tenen més places turístiques que població. La investigació que s'ha dut a terme ha durat deu anys i s'han recollit 34 indicadors dins cinc blocs temàtics: cultura i patrimoni, medi ambient, població o socioeconòmica, territori i mobilitat, i transferència de coneixement. Aquest sistema d'indicadors té la intenció d'assegurar poder prendre partit en "polítiques per salvaguardar el foment, la protecció i la dinamització de la serra de Tramuntana", segons ha explicat la consellera de Territori, Maria Antònia Garcías. A més, l'ha catalogada com una eina "clau" per al futur del paratge Patrimoni de la Humanitat.

El 31 de maig, hi havia 1.691.309 persones a les Illes Balears. És la darrera dada (avançada) que l’Institut d’Estadística de les Balears ha publicat, aquesta mateixa setmana, en referència a l’Indicador de Pressió Humana (IPH), l’estudi del conjunt de persones (turistes i residents) que es concentren en el territori. Les darreres dades publicades confirmen que la tendència dels darrers anys no atura.

Palma va assolir, l'any passat, la major xifra de ciutadans de la seva història. 424.516 persones estan empadronades a Ciutat, segons ha anunciat aquest dijous la tinent de batle de Funció Pública i Govern Interior, Aurora Jhardi, en la presentació de les dades del padró de 2016. El cap de Servei de Població, Tomás Lladó, ha afegit que la capital balear ha estat la capital de província que més ha crescut els darrers 15 anys. De 1998 ençà, la població ha augmentat un 24%. Si aquest ritme continua, la barrera del mig milió d'habitants es podria trencar durant la dècada següent.

La càrrega de la pressió humana a les Illes Balears creixerà de tal manera que, per exemple, la costa de Mallorca podria haver de fer front a concentracions de 25 persones per metre l'any 2030. És un dels escenaris que explica un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) elaborat pel degà de la Facultat d'Economia i Empresa, Andreu Sansó.