Qualsevol mare o pare que tingui una criatura dislèctica sap que allò no significa únicament girar les lletres. La dislèxia, un trastorn que es caracteritza per una dificultat significativa en l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura, afecta les famílies de dues maneres molt concretes: emocionalment i econòmicament. L’escriptora Sandra Freijomil en parla al llibre El jugador dislèctic (La Campana), el testimoni d’una mare que acompanya el seu fill en el difícil camí que implica estar diagnosticat d’un trastorn de dislèxia. L’escriptura d’aquest text experiencial va sorgir com a manera de canalitzar les emocions del que li passava al seu fill.

“Per què han de patir tant? ¿I si el sistema fos inclusiu i sabés entomar aquestes dificultats? Els infants amb trastorns d’aprenentatge tenen dret a viure la infantesa amb la màxima normalitat possible i també tenen dret a aprendre. I a jugar, i a riure. Que no els faci mal la panxa per culpa de les somatitzacions. Aquest serà un estudi que servirà perquè la gent sàpiga com patim les famílies al veure patir els nostres fills”. Neus Buisan, directora de l’Associació Catalana de Dislèxia, començava així la presentació –el novembre passat– de l’estudi El benestar emocional i la salut mental en infants amb trastorns de l’aprenentatge i les seves famílies: un abordatge integral, que començava a fer-se aquest mes de febrer.

"No podem seguir jugant perquè aviat serà l'hora de dinar, ves a la teva habitació i guarda la joguina als calaixos de color blanc". Probablement, si li diem aquest tipus de frase a un infant de tres anys no la podrà executar. No és que no vulgui sinó que hi haurà parts de la frase que entendrà i d'altres que no.

La lectura és un dels fonaments de l'aprenentatge. Molts nens i nenes tenen greus dificultats per començar a llegir, ja que tenen por de fer-ho en públic i viuen el procés com un malson. El simple fet de llegir amb un gos al costat i acariciar-lo estimula les emocions i les conductes afectives, de manera que dona una experiència d'aprenentatge totalment diferent de la de l'àmbit educatiu. "L'exercici de llegir-li a un gos, que no jutja els errors, pot fer que els infants vegin la lectura com una activitat divertida i comencin a llegir públicament", explica la directora tècnica de l'associació ItCan, Beth Mussull.

Volem abordar un tema del qual no es parla gaire, o gens, i que ens crida molt l’atenció, sobretot als professionals que treballem directament amb l’alumnat: la pinça escrivana, o sigui l’activitat gràfica que porta a l’escriptura, i que forma part del que es coneix com la motricitat fina. Si la motricitat global és l’expressió de les habilitats motrius de base com caminar, córrer o saltar, la motricitat fina es localitza en la utilització de les mans, els dits, els peus i en la precisió i control dels moviments que aquests poden fer. El que anomenem motricitat fina engloba les activitats que necessiten un alt grau de precisió, molta coordinació ull-mà, control de la força que s'exerceix (to muscular) i sobretot concentració de l'executant per dur-ho a terme. Les activitats en què fem tot aquest treball són escriure, agafar objectes, pessigar, estripar i esquinçar, enfilar, tallar, retallar… Activitats i moviments essencials per a l'autonomia de les persones.

Més de 635 milions d'estudiants de tot el món segueixen afectats pel tancament total o parcial de les escoles a causa de la pandèmia de covid-19. Una pèrdua "gairebé insuperable" en l'escolarització dels infants, segons ha alertat Robert Jenkins, el responsable d'educació d'Unicef, la branca de l'ONU que vetlla pels infants, amb motiu del Dia de l'Educació, el 24 de gener. Per exemple, abans de la pandèmia el 53% dels infants de 10 anys que viuen en països d'ingressos mitjans i baixos no sabien llegir o comprendre un text simple, mentre que dos anys després el percentatge s'ha incrementat fins al 70%.