<![CDATA[Ara Balears - L’EDITORIAL]]> 10 <![CDATA[Les institucions han de dignificar la cultura, no sumar-hi precarietat]]> Les administracions públiques tenen, en certa mesura, les mans fermades a l’hora de tractar de pal·liar un gran mal que afecta empreses i treballadors de la cultura: la precarietat. La Llei de contractes del sector públic, que afecta tota mena de contractes des que va ser aprovada el 2017, es demostra especialment perniciosa en l’àmbit cultural. Us ho explicam a l’obertura de Cultura, donant el lloc prioritari a una situació que no satisfà ni les administracions ni molt menys un col·lectiu professional que inclou artistes i creadors de tots els àmbits, però també gestors culturals i petites i mitjanes empreses -la majoria són petites o, fins i tot, formades per un sol autònom-, als quals se’ls ha complicat la gestió de la feina, han vist com s’abarateixen els seus projectes i, en conseqüència, es precaritza més encara la situació laboral d’un sector ja força precaritzat.

]]> <![CDATA[El PSOE enfila l’oportunitat política del 8-M]]> El feminisme s’ha convertit gairebé en l’única barrera capaç d’aturar el tsunami de la ultradreta. A tot arreu, les polítiques populistes de dretes -de Trump a Orbán, de Bolsonaro a Abascal- tenen les dones emancipades i feministes al front de la llista dels enemics a combatre. I encara que fan forat, perquè apel·len als instints de supervivència d’una societat tradicional i patriarcal que és majoritària, la mobilització de les dones és potser la principal oportunitat de continuar avançant cap a una societat més igualitària, sostenible i justa.

]]> <![CDATA[El mirall trencat de la gestió del PP a Madrid]]>

El Tribunal de Comptes va condemnar aquest divendres l'exalcaldessa de Madrid Ana Botella i set membres del seu equip a l'Ajuntament a pagar 25,7 milions d'euros per haver venut 1.860 habitatges públics per sota del preu de mercat al fons voltor Blackstone, el primer propietari immobiliari d'Espanya. La sentència destapa multitud d'irregularitats en la venda, ja que no es va garantir la concurrència d'altres ofertes, i considera que es va causar un dany directe al patrimoni públic. D'aquesta manera, el tribunal estima parcialment la demanda que va posar l'actual equip de Manuela Carmena, que considera que el dany patrimonial és encara més gran i presentarà recurs.

]]> <![CDATA[El gran negoci de Son Sant Joan: vendre una Mallorca estereotipada]]> L'aeroport de Son Sant Joan és un negoci immens que, any rere any, s’allunya més de Mallorca, tot i ser-ne la principal porta d’entrada i de sortida. Avui, al Tema del Dia, oferim algunes de les xifres del gran negoci d’AENA a Palma –i deim algunes perquè, des de la sortida a borsa de l’empresa espanyola, el 2015, l’opacitat s’ha convertit en una de les seves característiques més accentuades. També hem volgut oferir allò que ens mostra: una infraestructura hipercomercialitzada on es ven una imatge de Mallorca tan estereotipada que als mallorquins se’ns fa difícil reconèixer-nos-hi.

]]> <![CDATA[El sistema judicial té massa assumptes pendents de resoldre]]> Al mateix ritme que als jutjats d’instrucció s’acumulen milers de pàgines de carpetes de causes pendents o a mig investigar, al sistema judicial també se li apilen els assumptes pendents de resoldre. El descrèdit de la justícia espanyola no para de créixer amb escàndols com l’estira-i-arronsa en l’impost sobre les hipoteques, la sentència de la Manada, la persecució de l’independentisme o l’existència de presos polítics en ple segle XXI. Es fa cada dia més palès que és un sistema envellit, anquilosat i ancorat en èpoques que hores d’ara fa molt que s’haurien d’haver superat.

]]> <![CDATA[Un Nobel en clau feminista]]> Els premis Nobel són un referent moral internacional des de fa més d’un segle. Especialment el de la pau i el de literatura, sovint condicionats per la geopolítica mundial i marcats pels grans debats ideològics. Precisament per això, per la seva transcendència, les decisions del Comitè Noruec del Nobel i de l’Acadèmia Sueca són proclius a generar polèmica. Amb encerts i errors, reflecteixen el batec dels temps. I els temps aquest 2018 han estat clarament marcats pel despertar d’una consciència popular cada cop més desacomplexada de denúncia contra els abusos sexuals. No és estrany, doncs, que ahir, coincidint amb el primer aniversari de la campanya del #MeToo, el Nobel de la pau fos concedit a dues figures que simbolitzen la lluita contra els abusos sexuals a dones en contextos de guerra. No és exactament el mateix que el #MeToo, però s’hi assembla molt, encara que sigui en circumstàncies més dramàtiques que els abusos en entorns laborals o familiars.

]]> <![CDATA[El tren, l’aposta que hauria d’haver estat d’aquesta legislatura]]> Resoldre el tema de la mobilitat a les Illes, i especialment a Mallorca, és d’una urgència de tanta magnitud com la situació que patim cada dia amb els problemes d’embossos a les carreteres i també amb les immenses dificultats que hi ha per al desplaçament amb transport públic. Resoldre-ho vol dir crear un sistema eficient i sostenible de mobilitat que no generi més problemes. Tenim massa comprovat que l’augment de carreteres només facilita l’increment del parc automobilístic i més retencions.

]]> <![CDATA[Les pantalles: el nou repte de l’educació dels infants]]> En els últims anys la imatge d’un nen d’entre 0 i 3 anys potinejant una tauleta mentre va pel carrer amb el cotxet o quan els pares li donen el menjar s’ha convertit en habitual. De fet, alguns d’aquests infants aprenen abans a trobar un vídeo dels seus dibuixos favorits a YouTube que a dir les primeres paraules. Són el que s’anomena nadius digitals, i els experts encara debaten sobre l’impacte que aquesta exposició tan primerenca a les pantalles tindrà en el cervell i en la manera com d’adults acabaran processant la informació de l’exterior.

]]> <![CDATA[La salut de la nostra llengua no pot estar només en mans de l’escola]]> Aquestes línies i sobretot les pàgines que dedicam avui a analitzar la qualitat actual de la llengua catalana a les Illes Balears, volen ser una convidada a fer un ús correcte de la llengua pròpia. Hi param atenció perquè d’aquest bon ús en depèn no només la pervivència, sinó també la transmissió entre nosaltres mateixos i a la gent de fora, del nivell d’estima que tenim per la que és la nostra principal carta de presentació i d’identificació.

]]> <![CDATA[Quan la massificació fa Perillar la festa]]> Hi ha dates que se senyalen amb un cercle vermell al calendari. La revetla de Sant Joan n’és una, sobretot per a aquells que tenen la sort de viure-la a Ciutadella. Sona el toc de flabiol i la pell es posa de gallina. A Mallorca hi ha dates similars, celebracions amb un sentiment comú de festa, de tradició, fins i tot d’arreplec que acaben atraient milers de persones. Som els mateixos -i més- els qui ens trobàrem a l’Auborada, als Moros i Cristians i per Sant Antoni. És tan evident la sensació que cada vegada som més i és tan gran la festa que ja existeix el perill de morir d’èxit.

]]> <![CDATA[L’exclusió financera és l’avantsala de l’exclusió social]]> Des del 2016, a Mancor de la Vall no hi ha banc, ni caixa. Les persones grans han de demanar que les acompanyin a Inca o algun altre poble del veïnat per acostar-se a una oficina bancària i fer una simple operació: treure o ingressar doblers, o consultar el saldo. Els caixers no estan a l’abast de tothom, encara que hi estiguin físicament. La població envelleix i té poc coneixements de les noves tecnologies.

]]> <![CDATA[Criminalitzar la nostra llengua, mai més ben dit]]> En l’àmbit judicial estatal, escriure en català no té premi, ans el contrari. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) estudia obrir un expedient disciplinari a la titular del Jutjat número 24 de Primera Instància perquè va escriure una sentència en català i, com que no es va traduir dins el termini establert, encara no s’ha notificat a una de les parts.

]]> <![CDATA[La zonificació turística no satisfà ningú més enllà dels partits del Pacte]]> l Consell de Mallorca va presentar ahir dematí la zonificació de Mallorca, que marca fins a set zones diferents on la llei és més o menys restrictiva amb el lloguer turístic. El president del Consell, Miquel Ensenyat, es va acompanyar de la consellera de Territori i Infraestructures, Mercedes Garrido, i del conseller d’Economia i Hisenda, Cosme Bonet, per anunciar la que sens dubte serà una de les decisions més polèmiques de la legislatura. Hi ha 31 nuclis de Mallorca on només es podran llogar habitatges habituals 60 dies a l’any. Aquests nuclis es consideren “saturats” . Són: Alcúdia poble, Randa (Algaida), Ariany, Banyalbufar, Orient (Bunyola), Ullaró (Campanet), Deià poble, ses Coves, s’Empelta i Llucalcari, s’Esgleieta (Esporles), Estellencs, es Carritxó (Felanitx), Fornalutx, Marratxinet, Pollença poble, el Vilà i la Font, Santanyí i Llombards, Ruberts (Sencelles), ses Salines, Sóller poble, l’Horta i Biniaraix, i Valldemossa poble, juntament amb s’Arxiduc i Son Ferrandell.

]]> <![CDATA[Sant Antoni, un element clau del nacionalisme cultural]]> La cultura popular tradicional és un dels elements configuradors del nacionalisme cultural. L’antropòleg i gestor cultural Andreu Ramis Puig-gros analitza la cultura tradicional en el corpus identitari al llibre Cultura popular i nacionalisme (Lleonard Muntaner Editor). Des de l’ARA Balears ens feim nostra aquesta tesi per posar en relleu la necessitat de mantenir viva la cultura santantonianaamb l’objectiu d’enfortir la identitat diferencial de la cultura catalana, pròpia de les Illes Balears, davant actituds o mecanismes homogeneïtzadors de diversa procedència.

]]> <![CDATA[Perspectives per al 2018, un any de colzades]]> L’ARA Balears publica 25 anàlisis fetes pels periodistes d’aquest mitjà per entendre l’any, conscients que qualsevol factor de ruptura pot capgirar radicalment els esdeveniments.

]]> <![CDATA[Diana Quer i la culpabilització mediàtica de les víctimes]]> La Guàrdia Civil va trobar diumenge el cadàver de Diana Quer, la jove madrilenya que havia desaparegut l’agost del 2016 a A Pobra do Caramiñal (la Corunya). La detenció del culpable confés de l’assassinat, José Enrique Abuín, fa pocs dies, arran de la denúncia d'una dona per intent de segrest, tanca un cas que ha tornat a ser l’exemple d'allò que no hauria de ser mai el periodisme. Al llarg d’un any i mig, la desaparició de la jove ha ocupat pàgines de diari i, sobretot, programes televisius. S’ha insistit en la morbositat i s’ha fet un irresponsable exercici de culpabilització de la víctima tot burxant en el seu passat, en la manera com anava vestida o en quins eren els seus gustos, i també en el seu entorn, fins al punt que s’han sotmès també a persecució mediàtica la mare i la germana de la víctima.

]]> <![CDATA[2017: L’any en què caigueren Les màscares]]> El 2017 potser sigui ben bé recordat com l’any en què caigueren les màscares. El darrer a treure’s la careta ha estat Rajoy, en un intent per aniquilar el sobiranisme i l’autogovern. El passat franquista ressorgeix, les flaires demòcrates s’esvaeixen. La darrera pàtina de democràcia que cobria Espanya es va diluir l’1-O. Després, ja no hi va haver miraments: empresonaren els Jordis i els consellers de la Generalitat i, ara, esperen que torni Puigdemont a prendre possessió. Enguany, també ha quedat al descobert elpurisme que defensava el partit ecosobiranista de les Balears. MÉS es va destapar el rostre quan varen sorgir a la llum els contractes menors d’empresa que varen contractar per fer-los la campanya electoral. I després va arribar l’huracà de Punta Cana, que va acabar fent neteja: Biel Barceló es va veure obligat a dimitir com a vicepresident i conseller de Turisme. MÉS queda ara sense el rostre.

]]> <![CDATA[Diada de Mallorca vs. festa de l’Estendard, un acte d’autoafirmació nacional]]> La festa de l’Estendard o de la conquesta de Mallorca és la festa nacional més antiga d’Europa. Històricament, ha estat la commemoració anual del naixement de les Balears com a estat propi en forma de regne i que va prendre el nom de la seva capital: Regne de Mallorca.

]]> <![CDATA[Acostem-nos a Blai Bonet, sense data de caducitat]]> No calen pretextos per acostar-se a Blai Bonet. Aquest proper 21 de desembre es compleixen vint anys de la seva mort, el 1997, a l’apartament de Cala Figuera. Tenia 71 anys. Des de l’ARA Balears ens hem volgut sumar a l’efemèride, i volem fer-ho des de la consciència que qualsevol moment és bo per llegir i rellegir Blai Bonet, per recordar els missatges clarividents que ens deixà, per activar la curiositat, per posar en valor la creativitat, per obrir l’aixeta del brollador de la imaginació, per mirar l’art i mirar-nos a través de l’art, per tornar a veure les pel·lícules que ha inspirat i també les que l’inspiraren i, sobretot, i especialment avui, per reivindicar la llibertat com el gran bé de la persona i dels pobles, tot sabent els condicionants i el preu que té la llibertat. Per això, des de la mateixa portada d’aquest diari especial, damunt del retrat de Blai Bonet fet per Toni Catany, hem volgut que ressonin aquests versos del seu Evangeli : “Jo soc tot llibertat. Els altres també en tenen/ per trencar-me la boca dels peus, i la mirada/ fins a l’ansa del coll”.

]]> <![CDATA[Tots som en Pau #passesperenpau #dobleutrasolidaria]]> Ànims, Tòfol! La Doble Ultra Tramuntana Solidària ‘Passes per en Pau’, que des d’ahir a la matinada corre Tòfol Castanyer, és un exemple clar de l’esport al servei de la solidaritat. Amb aquest repte, l’esportista solleric pretén sensibilitzar la societat illenca de les dificultats a què s’enfronten les famílies que tenen infants amb malalties rares i, alhora, donar visibilitat a la malaltia de Duchenne que pateix en Pau.

]]>