Fins a 300 forats negres de massa intermèdia i 2.500 forats negres actius en galàxies nanes. Aquesta és la doble troballa d’un equip internacional de científics a través de l’Instrument Espectroscòpic de l’Energia Fosca (DESI, per les sigles en anglès), que podria ampliar la comprensió humana sobre l’Univers i preparar el terreny per a futures recerques sobre la formació de les galàxies.

El 24 de febrer de 1987, fa 35 anys, tres persones van fer simultàniament un dels descobriments astronòmics més importants dels últims quatre segles. Cap d’ells es dedicava professionalment a l’observació directa del cel. El xilè Oscar Duhalde treballava de tècnic a l’observatori de Las Campanas, situat al cim d’una muntanya de 2.380 metres d’alçada al desert d’Atacama. Ja era de nit quan feia una volta fora del telescopi. Tot i que no ho feia sempre, la casualitat va voler que mirés un cel que coneixia com el jardí de casa seva. Només amb una ullada en va tenir prou per adonar-se que al Gran Núvol de Magallanes, una galàxia que és representativa del cel de l’hemisferi sud, hi havia un punt brillant que abans no hi era.

És una bogeria, una raresa, un autèntic trencaclosques que fa anar de bòlit astrofísics de tot el món des que es va descobrir a finals dels anys noranta. ¿Com és que després del Big Bang, ocorregut fa 13.800 milions d’anys, la velocitat a la qual se separen les galàxies les unes de les altres no només no es redueix a causa de la gravetat sinó que s’accelera? La resposta de qualsevol científic expert en el camp seria: no en tenim ni la més remota idea. Hi ha alguna cosa que actua en contra de la gravetat i, d’alguna manera, empeny les galàxies perquè se separin cada vegada més ràpidament. Aquesta cosa s’ha batejat amb el nom d’energia fosca. Representa prop del 70% de l’energia de tot l’univers i és un dels grans misteris de la física contemporània.