Diu molt de com era Antoni Vila Casas que en les breus paraules que va deixar escrites perquè es llegissin al seu funeral, gairebé quatre frases, bàsicament es dedicava a donar les gràcies genèricament als amics i al seu entorn proper per tots els anys compartits. L’incomodaven una mica els elogis públics i els homenatges i va deixar dit com hauria de ser el seu comiat, que volia senzill i sense flors i que volia que se celebrés en una de les dues esglésies que havia triat. Al final es va triar la més grossa, la parròquia barcelonina de Sant Gregori Taumaturg, a Sant Gervasi, no gaire lluny d’on vivia aquest mecenes i exempresari farmacèutic –fundador de quatre museus dedicats a l’art català– que va morir el passat 14 de setembre als 92 anys. L’església, no cal dir-ho, es va omplir de gom a gom dimecres a la nit en una cerimònia que va ser sòbria, curta i acabada amb el cant del Virolai, com havia disposat. Més endavant hi haurà un acte de comiat més institucional a Can Framis, el seu museu barceloní, i també s’instal·larà l’escultura dedicada a ell de Rosa Serra que fa anys que espera al museu d’escultures Can Mario a Palafrugell.

Antoni Vila Casas ha marxat deixant un llarg rastre al seu darrere. Molts el recordaran per ser un dels darrers grans filantrops de la cultura catalana, el creador d’una xarxa de museus de gran abast. Però més enllà d’això −que ja és dir−, la seva veritable tasca no respon a qüestions materials. Al llarg dels més de vint anys d’existència, la Fundació Vila Casas ha finançat recerques i ha creat debat al voltant de la medicina. Ha omplert buits historiogràfics rescatant de l’oblit artistes que havien quedat al marge de la historiografia i la memòria col·lectiva, però també ha donat confiança a joves artistes que han trobat una primera plataforma per difondre la seva obra, tot això sense oblidar la visibilització que ha fet de creadors de llarga trajectòria que, arribats a la vellesa, malgrat els seus recorreguts fecunds, s’han vist orfes d’institucions i galeries.

L’abril del 2009 la Fundació Vila Casas va inaugurar el Museu de Can Framis, jo era molt jove, i com aquell qui diu la meva mare em va obligar a assistir-hi. Certament em va impressionar; el magnífic edifici que havia rehabilitat BAAS Arquitectes era el continent perfecte d’una àmplia col·lecció pictòrica on estaven representats gran part dels artistes contemporanis catalans, i aquesta col·lecció era presentada sota la mirada del col·leccionista i president de la Fundació, Antoni Vila Casas.

"Ens deixa un referent, un mecenes amb majúscules, un home compromès amb la cultura, el coneixement i el país", diu Sara Pérez Arroyo, gerent de la Coordinadora Catalana de Fundacions. Aquesta frase sintetitza perfectament el que representa Antoni Vila Casas. La mort del creador de la Fundació Vila Casas als 92 anys ha estat molt sentida en l'àmbit cultural i institucional, i les paraules de condol coincideixen a destacar-ne el compromís. Per exemple, les del president de la Generalitat, Pere Aragonès, que el descriu com a "empresari farmacèutic, mecenes de l’art català i per sobre de tot compromès amb el país i la seva llibertat". "El meu agraïment als seus serveis a Catalunya i la cultura, que el van fer mereixedor de la Medalla d’Or de la Generalitat l’any passat", afegeix Aragonès. En el lliurament de la medalla, que també va rebre la il·lustradora Roser Capdevila, Vila Casas va dir: “El meu pare em va recomanar que fos treballador, que fos honest i que sempre portés al cor el país on vaig néixer”.

“No m’interessa gens, no m’interessa el que pensin de mi, no m’interessa gens...”  Aquests versos de Salvat Papasseit que ell feia servir molt sovint quan li preguntaven defineixen una mica la manera de ser de l'empresari farmacèutic i mecenes Antoni Vila Casas, mort als 92 anys aquest dijous. La seva mort s'ha fet pública dissabte a la matinada. El col·leccionista ha sigut un dels grans mecenes de l'art català, l'únic que adquiria per als seus fons des d'una militància molt ben estructurada, i per això va crear la Fundació Vila Casas, que disposa de quatre espais expositius amb un pressupost d'uns 4,5 milions a l'any.

“Tenen la virtut compartida d’oferir-nos elements que empoderen la ciutadania i ens cohesionen com a societat, que ens permeten arribar arreu, que faciliten que arribi a tothom la cultura i el coneixement, i que ens ajuden a entendre i a transmetre com és el país sencer”. Aquest ha sigut l’elogi que el president Pere Aragonès ha dedicat aquest dimecres al mecenes i empresari Antoni Vila Casas i a la il·lustradora Roser Capdevila, la creadora de Les Tres Bessones. Tots dos han rebut la Medalla d’Or de la Generalitat, la màxima distinció que atorguen les institucions catalanes, tal com ha recordat Aragonès, i amb la qual es vol “dotar el país de referents”. "Sou font d'inspiració per a les generacions més joves i per al conjunt de la ciutadana, i des d'avui una font d'orgull per al país", ha assegurat el president.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha anunciat que la Generalitat atorgarà la Medalla d'Or a l'empresari i mecenes Antoni Vila Casas i a la il·lustradora Roser Capdevila, creadora de les Tres Bessones. Els guardons s'atorguen des del 1978 i són la màxima distinció honorífica amb què l’executiu reconeix les persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic. La cerimònia d'entrega tindrà lloc al setembre en el marc dels actes de la Diada.

El trobo supervisant els acabats de la instal·lació de tres grans escultures de Xavier Mascaró, titulades Guardians, que ha donat a la ciutat i situat al davant de l’entrada principal del Museu Can Framis. Confia que amb la seva solemne presència ajudaran a aturar l’ímpetu dels nens que des que es va posar en marxa la superilla de Poblenou, que l’agafa de ple, entren al pati interior i guixen l’escultura de Jaume Plensa que hi ha al centre. Es nota que ho controla tot, fins a l’últim detall, i és lògic perquè ell és l’ànima de la Fundació Vila Casas, una entitat privada feta a la seva imatge que bàsicament treballa en dos àmbits ben definits, la recerca i divulgació de temes sociosanitaris i el patrimoni català. Parlo, esclar, d’Antoni Vila Casas (Barcelona, 1930), un filantrop que encara manté l’ànima d’empresari i que destina part de la seva gran fortuna a la recerca en salut, el col·leccionisme i la promoció de les arts plàstiques catalanes.