<![CDATA[Ara Balears - classe social]]> 10 <![CDATA[Els bars, qüestió de classe]]>

Mentre que a algunes zones de Palma l’activitat dels bars és frenètica, amb gent guapa els caps de setmana i les caixes registradores bullen de doblers, els iaios de la Llar d’Ancians de Palma s’han de reunir a un lloc desolat on, per fer un cafè, has de provar sort amb una d’aquestes màquines que solen servir aigua bruta.

]]> <![CDATA[Selectivitat]]> Es fa difícil, aquests dies, no sentir empatia pels milers de joves que s’han hagut d’enfrontar als exàmens de Selectivitat. Són jornades complicades, esgotadores, de molts nervis i cabòries i apunts repassats a darrera hora. Personalment, recordo la sensació alienadora d’avaluació contínua, aquelles sales enormes i plenes d’al·lots entotsolats, capficats en els papers, traient comptes o omplint fulls i fulls amb redaccions d’història o de filosofia. Potser no hi ha altra manera de fer-ho, però no deixa de ser fatigós i embogidor: tota la feina dels anys de Batxillerat es veu culminada per un examen estandarditzat, i per l’humor i l’encert que l’alumne pugui tenir durant un parell de dies. 

]]> <![CDATA[Si vius de lloguer, és probable que ja no siguis de classe mitjana]]>

Dues persones que guanyin el mateix tindran una qualitat de vida molt diferent si una té un habitatge en propietat i l’altra l’ha de llogar. “En un context com l’actual, estar de lloguer et col·loca en un marc de vulnerabilitat, i estàs venut especialment a un context com les Balears”, remarca el professor de Sociologia de la UIB, David Abril. Els salaris no pugen ni molt menys al mateix ritme que els lloguers, però, a més, cada pujada del que es paga per un pis és “com si t’abaixassin el salari”, afegeix.

]]> <![CDATA[Classe mitjana treballadora]]> En un pretès gir a l'esquerra, Pedro Sánchez ha parlat de “classe mitjana treballadora” (entrevista El País, 3 de juliol del 2022), un concepte interessant si es fa servir com a antagònic a les elits dominants. S’adapta perfectament a una societat polaritzada com ho és l’actual, encara que la idea de classe hi resti un tant difusa. El president del govern, un cop conclòs el cicle electoral activat pels populars a les comunitats autònomes on governaven, diu que vol donar la batalla ideològica al nou conservadorisme i al populisme autoritari. Aquesta formulació podria ser part substancial per orientar l’intent. 

]]> <![CDATA[Llibertat i privilegi]]> Amb el temps he aconseguit identificar amb bastanta precisió una de les coses que més ràbia em fan, en l’àmbit polític i moral: que les classes benestants no siguin conscients dels seus privilegis. Em passa amb l'autocomplaent classe mitjana, perquè supòs que és la classe a què pertanc i a la qual pertany la major part de la gent que m'envolta.

]]> <![CDATA[El terror per fascicles]]> Antonio Lucas, en un dels seus articles sobre l'obra de George Orwell 1984, va dir que 1984 no és una data, sinó una manera d'entendre el món. Així i per a entendre alguna cosa del que està succeint, faig referència a aquesta mateixa obra i cito el següent: “En la nostra època no existeix tal cosa com 'mantenir-se fora de la política'. Totes les qüestions són qüestions polítiques, i la política mateixa és una massa de mentides, evasives, ximpleries, odi i esquizofrènia".

]]> <![CDATA[Maria Antònia Carbonero: “A les Illes tenim una tempesta perfecta per crear més desigualtats”]]>

La doctora en Geografia i Ciències Polítiques i Sociologia Maria Antònia Carbonero explica com s’han aguditzat les desigualtats socials arran del covid-19 a les Balears. Amb la precarietat laboral i l’exclusió social com a línies de recerca, defensa que la pandèmia ha evidenciat que “les formes de supervivència són femenines”.

]]> <![CDATA[Es tracta de tenir classe (social)]]> El 2009 ja no érem infants. Vorejàvem la frontera, justa, els 'babyboom prenaranjitos', dels trenta. Goldman Sachs era en boca de tothom. La crisi feia estralls. Dolorosament. En un dinar de final d’estiu, vorera de mar, vaig coincidir amb un veterà representant institucional de l’esquerra mallorquina. Un tipus brillant. Excel·lent orador, de grans coneixements tècnics. Un 'tio' afable. Conversa ben encetada –cap a la darreria, que deia la meva padrina algaidina–, el personatge ens escometé, a mi i a altres presents, per la nostra situació laboral. S’enfosquiren les mirades. Tristoi, algú va erigir-se en portaveu generacional. Sonà el terme ‘atur’. Diversos casos. Gent amb alguns problemes d’una certa gravetat. El diputat badà els ulls: “Com? Atur? Com és que no teniu feina? A la vostra edat?”. Primer vaig pensar que el seriós homenot s’havia transformat en un 'catxondo'. No podia ser. Què estava dient? Aviat em vaig alarmar. Parlava seriosament. En plena crisi, aquell home, militant d’integritat ètica indiscutible, no entenia res. No entenia per què els joves de 2009 no tenien la vida dels que eren joves el 85. La vida que ell havia tingut.

]]>