Pep Martorell és físic, doctor en Ciències de la Computació i soci de la gestora Invivo Partners, on ajuda a desenvolupar projectes d’intel·ligència artificial (IA). Com a expert en la matèria, participa aquest dijous 12 de març en el simposi Empreses amb rostre humà, a Palma, per parlar sobre les tendències que marcaran la IA la pròxima dècada.

La Unió Europea ha posat fil a l'agulla en el tema de la informàtica quàntica, perquè no vol acabar depenent dels EUA i de la Xina també en aquest àmbit, ni que sigui pels riscos de seguretat en les comunicacions que això comportaria. Ara com ara, l'objectiu prioritari és desenvolupar programari que funcioni en els futurs ordinadors quàntics i en aplicacions que haurien de ser totalment segures gràcies a aquesta tecnologia. Diversos centres de recerca europeus –públics i privats–, empreses, operadores de telecomunicacions i start-ups, entre les quals algunes d’aquí, estan col·laborant per no quedar-se enrere en aquest camp –o fins i tot liderar-lo–, ara considerat estratègic en l’entorn geopolític mundial.

"Supera les escales de temps conegudes per la física". Així ha descrit Hartmut Neven, fundador i director de Google Quantum IA, el xip quàntic d'última generació Willow, la nova fita tecnològica que l'empresa nord-americana ha presentat aquest dilluns. Té una potència "extraordinària" i és capaç de fer en només cinc minuts tasques que un superordinador tardaria molt més temps a fer, més que tota l'edat de l'Univers, que estimen en 13.000 milions d'anys. La revista Nature ha publicat els detalls d'aquest avenç en el camp de la computació quàntica i la companyia sosté que obre camí cap a un futur ordinador quàntic "útil i a gran escala".

Richard Feynman va ser un físic teòric nord-americà guanyador del premi Nobel, conegut pel seu treball en mecànica quàntica i per la seva capacitat única d'explicar la ciència de manera accessible. En una de les seves famoses classes (n’hi ha prou amb buscar a YouTube "Feynman's lectures"), va començar amb una frase sorprenent, que de seguida va provocar el riure dels estudiants: “Crec que puc dir amb seguretat que ningú entén la mecànica quàntica”.

Quan el juny del 1925 el físic alemany Werner Heisenberg es va retirar a la diminuta illa de Helgoland per guarir-se d’una rinitis al·lèrgica, no devia pensar que gairebé cent anys més tard els diaris generalistes parlarien d’ell. Però allà, mentre passejava insomne pels penya-segats rogencs amb el Divan occidental-oriental de Goethe sota el braç, en una mena d’epifania o èxtasi romàntic, va resoldre un problema que no el deixava dormir des de feia mesos i va bastir els fonaments de la física quàntica actual.

En un experiment que toca la majoria de misteris de la física moderna, un grup d'investigadors han anunciat aquest dimecres que han simulat un parell de forats negres en un ordinador quàntic i han enviat un missatge entre ells a través d'una drecera en l'espai-temps anomenada forat de cuc. Els físics han descrit la fita com un altre petit pas en l'esforç per entendre la relació entre la gravetat, que dona forma a l'univers, i la mecànica quàntica, que governa el regne subatòmic de les partícules.

Barcelona i Catalunya consoliden la seva presència en l'elit europea de la supercomputació. El consorci de supercomputació de la Unió Europea (UE), el European High Performance Computing Joint Undertaking (EuroHPC JU), ha triat el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el seu hub de computació quàntica perquè l'any que ve operi un dels primers ordinadors quàntics de producció europea, un EuroHPC. Només sis països podran posar en marxa un d'aquests dispositius de cara al 2023. La nova infraestructura s'integrarà a les instal·lacions punteres del BSC, on ja funciona el superordinador MareNostrum 5, el més potent del país i entre els més avançats d'Europa. "És un anunci molt important, perquè és un reconeixement al nostre lideratge europeu", diu el director associat del BSC, Josep Martorell, en declaracions a l'ARA.

Mateo Valero és doctor enginyer en telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya, professor i investigador en arquitectura de computadors a la mateixa universitat i director del Barcelona Supercomputing Center - Centre Nacional de Computació (BSC-CNS). Entre altres reconeixements a la seva carrera, Valero ha rebut el prestigiós premi Eckert-Mauchly, el guardó més important a escala internacional en arquitectura de computadors.