Un clima càlid amb hiverns molt suaus, un sempre efervescent sector turístic en què invertir, una nombrosa població estrangera entre la qual confondre's i una societat que obri els braços i no pregunti massa si les persones que arriben ho fan amb la cartera plena i amb ganes de gastar.

Com funcionen les màfies? Com han evolucionat? Al dossier d'aquest diumenge ens dediquem a respondre aquestes preguntes i posem el focus en el món del crim organitzat. Radiografiem el funcionament de les màfies a escala mundial, situant els principals grups internacionals al mapa, i mirem com s'han adaptat a la pandèmia mentre busquen maneres d'infiltrar-se a les institucions i noves oportunitats amb el cibercrim. També hem posat la lupa a casa nostra per abordar l'amenaça de la marihuana a Catalunya i d'altres activitats il·lícites amb què operen les organitzacions criminals. Per poder entendre-ho tot millor també hem parlat amb el periodista Joan Queralt, que fa 33 anys que es dedica a investigar el món del crim organitzat.

Un matí d'agost del 2013 els transeünts del carrer Mac Mahon, en ple Barri Xino de Milà, van observar incrèduls com tres dones asiàtiques completament nues, amb les mans i els peus parcialment lligats, saltaven des d'un balcó. Van explicar que havien estat segrestades durant 24 hores en un apartament, al qual havien acudit atretes per una suposada feina. Va ser el penúltim episodi d'una guerra entre grups rivals de la temuda màfia xinesa.

Joan Queralt fa 33 anys que investiga el crim organitzat; com a periodista sempre s’ha interessat pels poders paral·lels, a l’ombra. Als anys 70 va viure a l’Amèrica Llatina i va molestar prou el règim argentí del general Videla per haver de tornar a Barcelona amenaçat. Enyorat, es va fixar en Itàlia, i allà hi va trobar el doble estat, les clavegueres dels serveis secrets i el crim. Investigant la lògia P-2 va topar amb la màfia i des de llavors la combat explicant-la, un acte “de militància”, diu. L’últim llibre que ha publicat és Mafias & economía & política. Ilegalidad económica y crímen organizado en la era de la globalización.

Vivia a Barcelona sense ostentació, però quan sortia de la ciutat es gastava els diners en iots, cotxes d’alta gamma i portava rellotges de luxe. La Guàrdia Civil va entrar fa un mes a casa seva i el va enxampar al menjador amb cinc mòbils i dos quaderns d’anotacions mentre estava coordinant operacions a alta mar. Se’l va definir com un dels narcotraficants més buscats internacionalment i, segons la investigació, va aprofitar la seva experiència en el tràfic d’haixix del Marroc a Espanya per muntar també una altra ruta africana de cocaïna. Aquest és un exemple que en un món globalitzat les organitzacions criminals no es queden al marge i busquen la manera d’estendre’s tot i les adversitats. Amb el covid han demostrat la capacitat d’adaptar-se a una pandèmia, continuar-se lucrant i mantenir l’afany de corrompre les institucions.