Les terrasses de l’Estudi General Lul·lià varen acollir dijous 24 d’abril a les 18.00 hores un taller d’observació solar que va permetre als participants descobrir el Sol d’una manera segura i guiada. L’activitat, titulada Observació solar a l’Estudi General Lul·lià, va anar a càrrec de Pep Marcús i va oferir una aproximació pràctica a l’astronomia solar.

Sigui capturant galàxies espirals o vivers estel·lars, el telescopi espacial europeu Euclid mostra per primer cop la millor cara del nostre Univers. Aquest dimarts l'Agència Espacial Europea ha compartit les primeres imatges captades per aquest telescopi robòtic: cinc vistes aèries del nostre cosmos. Llançat durant el mes de juliol, l'Euclid està immers en una recerca per cartografiar un terç del cel extragalàctic i per revelar com les misterioses influències de la matèria fosca i l'energia fosca han modelat l'estructura de l'Univers. Les noves imatges són només un petit tast del que els científics esperen que aconsegueixi captar el telescopi espacial.

L’espècie humana sempre ha mirat el cel. Probablement, fins i tot abans de ser del tot humana. Es fa difícil pensar que els autors de les petjades de Laetoli, fetes fa més de tres milions i mig d’anys sobre la cendra d’un volcà a Tanzània, no miressin enlaire, primer cap al cràter fumejant i, després, més amunt encara. Eren tres australopitecs, els primers homínids que sabem que van ser completament bípedes. La forma i la profunditat de les petjades indiquen que caminaven a poc a poc. I si passejaven i admiraven la magnificència del volcà sota la nit estrellada?

Sí, està ple d'estrelles i de futures estrelles. Fa vint-i-set anys, el 1995, el telescopi espacial Hubble va sorprendre el món amb un paisatge còsmic que es va batejar com els Pilars de la Creació. La imatge va revelar altes muntanyes de gas i pols en la nebulosa de l'Àguila, una de les zones de creació de noves estrelles més productives de la nostra galàxia, la Via Làctia.

S’obre un nou capítol en la recerca de vida extraterrestre: el telescopi espacial més potent mai construït comença a espiar planetes que orbiten altres estrelles. Els astrònoms esperen que el telescopi espacial James Webb reveli si alguns d’aquests planetes tenen atmosferes que puguin sustentar algun tipus de vida.

“Som pols d'estrelles”. Quan l'astrònom Carl Sagan va pronunciar aquesta famosa frase, li recordava a la humanitat que gran part de la matèria dels nostres cossos es va crear dins de les estrelles fa molt de temps. Volia que la gent sabés que som meravellosos, i que la nostra història també ho és.

La NASA va publicar dimarts les cinc primeres imatges del telescopi James Webb, que destaquen el gran potencial que té aquest instrument per aprofundir en els secrets de l'espai. Repassem algunes de les coses que hem après fins ara. 

La Unió Astronòmica Internacional ha posat el nom de 185101 Balearicuni a un asteroide que va ser descobert per l'Observatori Astronòmic de Mallorca el 2006, com a homenatge a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

L’astrofísic Alberto Rebassa Mansergas (Palma, 1982) té un repte majúscul en el seu procés de recerca: observar 77.000 estrelles binàries. Ho farà en un projecte que colidera juntament amb la investigadora de la Universidad Técnica Federico Santa María (USM), a Xile, Odette Toloza, amb qui varen coincidir i treballar plegats en l’estada del mallorquí a Sud-amèrica. Així, prendrà part en un dels projectes que selecciona el consorci 4-meter Multi Object Spectroscopy Telescope, el 4MOST, que pertany a l’Observatori Europeu Austral. Com a professor associat del departament de Física de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i membre de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Rebassa basa la seva recerca -que va iniciar durant la seva tesi doctoral- en els nans blancs. “Els nans blancs, ja siguin individuals o sistemes binaris, són eines determinants en l’astrofísica”, reconeix. 

Els astrònoms ja poden respirar alleujats. Fa unes setmanes, l’observatori espacial més potent que s’ha construït mai es va enlairar amb un gran estrèpit i les esperances i els somnis d’una generació d’astrònoms concentrades en un paquet de miralls, cables, fixacions i fines làmines de plàstic, es van elevar a bord d’una columna de flames i fum.