10 Això d’ara és un salt qualitatiu en la cursa masclista cap als cims més alts de la indignitat humana. Però la cosa ve de molt enrere. La literatura és plena de pàgines; el teatre, ple d’escenes on la dona és tractada com un trofeu de caça cobrat en una cacera sense llei, sense normes –“a la guerra i a l’amor tot s’hi val”, i substituïu amor per catre o jaç. Ni el reflex més pàl·lid d’ètica tempera el furor de la cacera. Però el trofeu no seria res si hom no pogués exhibir-lo pertot arreu, a tavernes o a consells d’administració, al futbol o al claustre de professors. Hi ha acudits que tradueixen aquesta infàmia: acaben que l’home renuncia a l’acte sexual si no ho pot contar.

]]>