Finalment ja tenim Pacte Nacional per la Llengua. Cal felicitar el president de la Generalitat i el seu conseller de Política Lingüística per la fita assolida, i també treure importància a la rebequeria de Junts, que no ha sabut distingir el valor estratègic del Pla dels seus interessos tàctics. En realitat, no és cap novetat que un partit que defensa la protecció del català decideixi no secundar una iniciativa per protegir el català; només cal recordar que l'any 1997 Esquerra va votar en contra de la llei de política lingüística.

És el món a l’inrevés. Sota la presidència de Pere Aragonès parlàvem del Hard Rock, del Quart Cinturó i de l’aeroport del Prat. El programa d’ERC s’anava diluint mentre el PSC, amb els seus vots decisius, presumia de marcar l’agenda política. I ara que és president Salvador Illa, quan Foment del Treball salivava pensant en un govern business friendly que acabés amb “l’infern fiscal” i accelerés amb l’aeroport, resulta que els punts centrals de la legislatura, gràcies al pes d’ERC i Comuns, tenen a veure amb l’habitatge, el control del turisme, l’amnistia (pactada a Madrid per Junts) i la situació de la llengua catalana. L’únic objectiu nuclear que ha aconseguit el PSC és endormiscar el conflicte, i de passada la política catalana en conjunt, cosa que afebleix el bloc independentista i, segons els càlculs dels spin doctors, afermarà l’hegemonia del PSC en els anys a venir. Es diria que Salvador Illa ha renunciat a la gestió proactiva per tal de satisfer l’objectiu superior d’assegurar-se una victòria àmplia en la pròxima convocatòria electoral, sigui quan sigui. De paciència, els socialistes, en tenen molta.

Aquest dimarts s’ha signat el Pacte Nacional per la Llengua, un acord que pretén impulsar l’ús social del català i revertir una tendència preocupant: el retrocés continuat que pateix la nostra llengua des de l’inici del segle XXI. Aquest pacte arriba després d’anys en què la llengua havia deixat de ser una prioritat política malgrat les evidències de reculada. Fou amb el govern del president Pere Aragonès que es van posar les bases d’aquest pacte que ara s’ha rubricat, amb la voluntat de situar el català de nou al centre del debat públic i de les polítiques de país.

En un marc simbòlic com la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el president Salvador Illa ha presidit aquest dimarts al migdia la signatura de l’anhelat Pacte Nacional per la Llengua, el full de ruta que ha de dirigir la política lingüística del país fins al 2030. L'objectiu és fomentar el coneixement i ús social del català, que es troba en hores baixes: només un 32,6% dels ciutadans el parlen habitualment, 14 punts menys que fa 20 anys. El Pacte preveu un pressupost de 255 milions dedicats a la política lingüística per al 2025, la xifra més alta destinada mai a llengua, i un mínim de 200 milions l’any. El Govern en pes ha assistit a l'acte, que ha comptat amb la presència d'una àmplia representació social i amb figures simbòliques com l'expresident Jordi Pujol, i amb absències rellevants, en especial les de Junts i la CUP.

Aquest dimarts es firma el Pacte Nacional per la Llengua. Benvingudes siguin les polítiques de consens polític i social ampli en favor del català, amb milions d’euros al darrere per poder-les fer realitat. Perquè, per posar un exemple, no pot ser que hi hagi milers de residents nouvinguts a Catalunya amb interès per aprendre català i no trobin una plaça a la vora o un horari escaient.

Les crides a la responsabilitat individual i activa dels parlants (el “mantinc el català”) estan molt bé, però no deixen de ser apel·lacions al voluntarisme. Previ al compromís de cadascun dels ciutadans és imprescindible el compromís a fons de les institucions amb la llengua. En aquest sentit, que per fi s'activi el Pacte Nacional per la Llengua que no va arribar a bon port la legislatura anterior és bona notícia: més val tard que mai, més val aquest pacte que cap pacte. Discutir per què no hi són Junts ni la CUP equival a entrar en la lògica partidista que els mateixos partits (els que signen i els que no signen) generen de manera viciada, i per tant no val la pena parlar-ne perquè comporta distreure's de l'únic objectiu, que és revigoritzar la llengua catalana i fer-la central al seu país i dins la seva societat. Que no hi siguin és evidentment negatiu, però tampoc diu res de les polítiques i les actuacions que s'emprenguin dins del Pacte. Sí que cal que els partits que ara en queden fora s'hi incorporin al més aviat possible, i per tant cal que, almenys pel que fa a la llengua, tots (tots) els partits catalans, al Govern i a l'oposició, siguin capaços de treballar plegats. No serveix per a res, ara, distreure's en retrets retrospectius. Diguem, això sí, que la idea del Procés segons la qual la independència salvaria la llengua per ella mateixa, a més de falsa, va ser contraproduent. Ara la descomposició de l'independentisme posterior al Procés enverina tot el que toca. Cal, també, preservar el Pacte Nacional per la Llengua d'aquesta toxicitat.

Deixeu-me començar pel final, no siga cas que la retòrica diluïsca el missatge: ens cal, urgentment, un gran pacte social per la revitalització de la llengua catalana. El no nat Pacte Nacional per la Llengua proposat la legislatura anterior responia a una crida institucional a treballar, de bracet de la societat civil, per millorar la confortabilitat del català en el seu ecosistema històric. El document d’experts –que vaig tenir l’honor de coordinar juntament amb Isidor Marí– ja va posar damunt la taula les febleses d’una llengua que no acaba de reeixir en el feixuc camí cap a la normalitat, però també posava èmfasi en les fortaleses, un vector que no hem d’obviar si volem aconseguir una adhesió ciutadana que vaja més enllà del grup etnolingüístic autòcton.

Quina llengua es parla a les empreses, a la cadena de muntatge o a la recepció? Les dades sobre usos lingüístics en l’àmbit laboral han estat poques i genèriques, i sovint marcades per prejudicis i intuïcions. La UGT ha elaborat un primer estudi que permet aproximar-s’hi a través de 935 delegats sindicals de tot el territori i tots els àmbits laborals. I se'n desprèn que els usos bilingües són, de lluny, els més habituals a la feina (72%), però amb predomini del castellà, una diferència que s'eixampla radicalment a les comarques metropolitanes. Si la mala notícia és que el català és minoritari en certs entorns laborals, la bona és que pràcticament hi és sempre present: el 85% de les persones enquestades afirmen que fan servir el català a la feina i el 95% el saben parlar. Per això és sorprenent una altra xifra: el 50% voldrien millorar les competències de català.

Vivim en una època en què les plataformes i les xarxes socials ocupen molt de lloc a la nostra vida, i el català no hi és prou present. De fet, un dels cinc reptes que ha d'afrontar el Pacte Nacional per la Llengua, que es planteja objectius força ambiciosos fins al 2030, és el tecnològic. "El català no està prou al capdavant, i és important de cara a l'ús de la llengua. Les criatures estan exposades al castellà a les xarxes socials, però no prou al català", assegura el secretari de Política Lingüística, el sociolingüista Francesc Xavier Vila. L'objectiu és que el català sigui una llengua d'ús normal a internet, i per això durant el mes de maig el departament de Cultura impulsarà una línia de beques per a la creació de sèries de vídeos en català o occità a les xarxes socials.

Els graus i els màsters de formació del professorat introduiran l'ensenyament de la immersió lingüística i la gestió del multilingüisme perquè els professors puguin mantenir el català a les classes i als passadissos. Aquesta és una de les noves mesures anunciades aquest dimarts en un consell de govern extraordinari dedicat exclusivament al català, celebrat en un espai emblemàtic com l'Institut d'Estudis Catalans. En total, les conselleries han reunit fins a 100 accions d’impuls de la llengua que tenen previstes per a aquesta legislatura en tots els àmbits.

Fa temps que diferents veus reclamen un nou Pacte Nacional per la Llengua. Les dades constaten que estem davant una nova emergència lingüística, sobretot a les aules, on el català corre el perill de convertir-se en un mer decorat. Aquest dimecres, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han presentat les bases d'un pacte que, segons la conselleria de Cultura, té com a objectiu arribar a un consens social i polític sobre el català i adaptar-lo al segle XXI: "Hem entrat en una nova etapa molt més ambiciosa, proactiva i inclusiva, ens hem d'adaptar a l'era de la digitalizació i la globalització", ha dit Garriga.