Les Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.

Fa molta calor. Pols en suspensió. Calor i humitat. Un altre avió travessa el cel, tèrbol i pesat. Calor com de tub d’escapament. D’enfora no es veu la Tramuntana. Tanta calor que no es pot sortir a fora. La via de cintura a les cinc de l’horabaixa. No es pot ni respirar. L’autopista, a l’altura de l’aeroport, a qualsevol hora. Segons la previsió, demà farà encara més calor. Detenen dues al·lotes; diuen que a ca seva tenien una bandera amb el lema ‘SOS Residents’. Calor i angoixa al carrer: no sabem on ens hem de ficar. Puja la benzina i, tanmateix, tot crema: foc a la terra i foc al cel. Postes de sol taronges, belles com un mal auguri, com a punt del desastre. Fa massa calor: i si quedam a recer del ventilador? Ja és final de mes i tampoc tenim per gastar. Calor com una olla de pressió, com a punt d’ofegar-nos, com a punt de fer un tro.

Les onades de calor han fet augmentar un 30% la venda d'aires condicionats portàtils, però els professionals del sector alerten que no són una bona opció. L'Associació Balear de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ABTECIR) ha advertit aquest dijous que aquests equips, que s'han convertit en una solució ràpida perquè no necessiten instal·lació, són poc eficients i incrementen el consum energètic.

285.000 persones que viuen a Palma –dos de cada tres, si s'agafen els 430.000 habitants del 2023 com a referència– no tenen accés a zones verdes de més d'una hectàrea, segons consta a l'informe Com garantir el dret a la natura?, que compara les zones verdes de les ciutats segons la renda de la població i que ha fet públic aquest dimecres Amics de la Terra. La renda determina l'alimentació, l'educació, l'habitatge, les oportunitats i també una cosa en aparença tan senzilla com viure a prop d'un parc. L'anàlisi que fa l'entitat és basa en la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut, la regla 3-30-300: poder veure 3 arbres des de la finestra, un 30% de cobertura vegetal en el barri i un parc d'almenys una hectàrea a no més de 300 metres.

MÉS per Mallorca ha reclamat al Govern un pla de xoc per adaptar els centres educatius de les Illes als episodis de calor, cada vegada més habituals durant els mesos lectius. La formació ha registrat una proposta al Parlament per impulsar actuacions que millorin el confort tèrmic a escoles i instituts.

La calor no espanta els turistes. Per tant, les teories –algunes basades en estudis científics– que el canvi climàtic i l’augment de la temperatura havien de reduir l’activitat en ple estiu són qüestionables. Així ho conclou un estudi de tres experts de la UIB, basat en 10.000 entrevistes del 2024, que desmenteix que el canvi climàtic redueixi la saturació turística.

Les Illes varen viure un febrer excepcional des del punt de vista climàtic. Amb una temperatura mitjana de 13,2 °C i una anomalia de +2,9 °C respecte del període de referència, el mes passat va ser extremadament càlid a l’Arxipèlag i el tercer més càlid des del 1961, segons l’avenç climatològic de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Joan A. Santana Morro, cap del servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha presentat aquest dimecres a l’Estudi General Lul·lià, en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, una anàlisi exhaustiva sobre la vulnerabilitat dels boscos insulars davant la crisi climàtica que du per títol El canvi climàtic i el seu impacte als boscs insulars.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

Faci una prova. Vagi a Google Earth (disponible en web i Android) i faci zoom damunt de la seua platja preferida. Quan hi sigui, seleccioni la funció ‘Mostrar imatges passades’ fins a la primera foto nítida. Hem fet la prova amb les platges del petit i superpoblat municipi d’Eivissa, ja que són el tema d’aquest article: Talamanca, les Figueretes i un bocí de platja d’en Bossa. Les primeres fotos realment clares són de 2008-2009. Només han passat 17 anys, però, així i tot, es pot apreciar com Talamanca ha perdut una part de l’arena, mentre que hi ha un bocí de platja d’en Bossa que simplement s’ha evaporat.

Fa unes setmanes Alba Tarragó ens va treure un somriure —un poc trist, sí— amb una peça sobre els nostres propòsits d’any nou. Hi analitzava els explícits propòsits per al 2026 d’una majoria d’usuaris de les xarxes que havien decidit “avantposar-se” obertament.

El desplegament d’instal·lacions d’energia solar i de mesures d’eficiència energètica als centres educatius de les Balears avança: ara per ara, el pla preveu actuacions a 54 escoles, instituts i centres formatius d’arreu de les Illes (dels més de 400 que hi ha). Les intervencions inclouen instal·lacions fotovoltaiques, energia fotovoltaica compartida i renovació de la il·luminació amb tecnologia LED, amb l’objectiu de reduir el consum energètic, disminuir les emissions de CO₂ i preparar els centres per a un context de canvi climàtic cada vegada més evident. A banda dels 54 projectes ja decidits, s’estudia col·locar pèrgoles a 17 centres.

Un terç del territori de les Illes Balears està en procés de desertificació. Les dades de l’Atles de la Desertificació d’Espanya que s’acaben de publicar confirmen que aquest fenomen afecta aproximadament 1.600 quilòmetres quadrats de la superfície total de l’Arxipèlag. Però el primer que adverteixen els experts és que “desertificació no vol dir que s’estigui dibuixant un desert. És un procés de degradació del terreny, fruit d’una sèrie de causes, i el que sí que és cert és que té lloc allà on hi ha aridesa”, explica el geògraf de la UIB,Enrique Morán. “Per tant”, insisteix, “quan s’ofereixen percentatges de desertificació, sobretot ens ha de fer reflexionar el fet que són territoris on s’ha empobrit i degradat el sòl. Per tant, encara que no hi hagi un canvi molt gran pel que fa a la vegetació, que és el darrer que es produeix, ja ha començat un debilitament que no és gens positiu”.

La vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.