Cala Estància corre el risc de perdre pràcticament tota l'arena i desaparèixer com a platja abans del 2050. Les Balears podrien veure reduït fins a un 17% el PIB per càpita pels efectes del canvi climàtic, que ja no és un pronòstic, sinó un fet amb conseqüències molt concretes. I Palma podria passar de patir dues setmanes anuals de calor extrema a suportar-ne gairebé nou. Són tres de les conclusions més contundents d'un informe elaborat per AXA Climate i presentat aquest dimecres per la Fundació AXA, que posa xifres a les conseqüències econòmiques, ambientals i socials de l'escalfament global a les Illes, i amb especial detall al cas de Palma.

Els boscos de les Balears han començat una transformació que els convertirà, segons els experts, en espais cada vegada més semblants al Marroc. La comparació, que forma part de l’anàlisi de la Xarxa Forestal, és una de les advertències que fan els tècnics forestals després d’un estiu que ha castigat especialment els pins, les alzines i altres espècies mediterrànies. La successió de sequeres extremes i onades de calor amenaça de transformar la vegetació que coneixem avui. Els primers efectes ja són visibles. “El canvi de paisatge, sens dubte, ha començat”, adverteix a l’ARA Balears Carolina Rodríguez, degana territorial del Col·legi Oficial d’Enginyers de Forests.

Amb el projecte Balears Verd, Miquel Ramis, mestre en pedra, pagès i restaurador d’edificis, proposa sembar un milió d’arbres i arbusts. Autor d’Agricultura regenerativa, diu que és urgent passar a l’acció per mitigar el canvi climàtic.

Les Illes Balears són cada vegada més lluny de complir els compromisos de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernacle fixats per al 2030, ja que les emissions actuals superen en un 80% les registrades el 1990, malgrat que l'objectiu establert és reduir-les un 40% respecte d'aquell any. Aquesta és una de les principals advertències del manifest per la vida i el futur de les Balears que han elaborat l'Acadèmia del Clima i el Laboratori Interdisciplinari sobre Canvi Climàtic de les Illes Balears (LINCC), amb motiu del Dia internacional de la lluita contra el canvi climàtic, que té lloc aquest dissabte 24 d'octubre.

El cineasta mallorquí Jaume Carrió presenta a la Mostra de Cinema de Muntanya de Palma Les imatges arribaren a temps, un curtmetratge de sis minuts que combina imatges d’arxiu i assaig documental per reflexionar sobre la pèrdua, la memòria i la manera com la societat conserva els records davant les catàstrofes naturals.

A mallorca els arbres morts ja són una part important del paisatge agrari. Allà on abans hi havia ametllers que donaven flors i fruits, ara hi ha esquelets de branques seques que es mantenen drets, al mateix lloc, durant anys i anys. Les figueres també acusen el cop, i fins i tot els garrovers, que semblaven més resistents, tenen símptomes de malaltia. La Xylella i altres plagues han fet estralls al camp, castigat també per la sequera, el canvi climàtic i l’abandonament progressiu de l’activitat productiva. La mort dels arbres s’ha convertit gairebé en part del paisatge quotidià.

Les Balears han registrat enguany l'agost més càlid des del 1961, amb una temperatura mitjana de 28,3 ºC i una anomalia tèrmica de 2,7 ºC, segons les dades de l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). L'organisme qualifica el mes d'extremadament càlid i assenyala que totes les illes han registrat una temperatura per damunt de les habituals.

Una dona amb dues bosses a cada mà, un home amb una ronyonera i una gorra, una altra dona arrossegant un carretó; tots suen el sagí. Una escena quotidiana. Avancen enganxats a la façana dels edificis, com una filera de formigues, com si una força invisible els hi estiràs. En realitat, passa just el contrari: és la calor la que els empeny a cercar la poca ombra que projecten els blocs del carrer. Tots es dirigeixen cap a la plaça de Miquel Dolç des del carrer de Josep Darder amb propòsits diferents, però amb un objectiu secundari compartit: que els toqui tan poc com sigui possible el sol implacable d'un dematí de juliol.

La Mediterrània s'està escalfant a un ritme cada vegada més ràpid. Així ho explica E. Vargas, investigador de l'Institut Espanyol d'Oceanografia del CSIC, que assenyala que en alguns punts la temperatura augmenta fins a tres o quatre vegades més aviat que en altres zones del planeta.

Aquest estiu que no acaba mai ha estat una època de laments i lletanies. Estam més saturats que mai i hem protestat més que mai. Però les concentracions, les manifestacions, els sopars a la fresca i les reivindicacions només han servit per constatar l’abisme que hi ha entre el carrer i els despatxos dels qui decideixen sobre les nostres vides, una bretxa que es va començar a obrir legislatures enrere i que ara ha assolit unes dimensions grandioses. Aquesta no és terra de polítics valents i els que comanden de veritat no se solen presentar a les eleccions.

El canvi climàtic ha provocat un escalfament d'uns 2 °C a la Mediterrània, d'1,4ºC a la regió centrada al golf de Biscaia i la península Ibèrica i d'1,3 °C a la regió cèltica, segons un nou estudi publicat aquest dimecres per World Weather Attribution (WWA). La investigació, elaborada per científics de Suïssa, Suècia, els Estats Units (EUA), Irlanda i el Regne Unit, es basa en les anàlisis de quatre regions costaneres, des de les zones cèltiques fins a la Mediterrània. Els autors observaren totes tendències a l'alça que superaven la taxa mitjana d'escalfament global.

Tunísia i les Illes Balears comparteixen reptes cada vegada més semblants entorn de la sequera, el canvi climàtic i el futur de l’activitat agrícola. En aquest context, una iniciativa de cooperació mediterrània impulsada per l'Assemblea de Cooperació Per la Pau (ACPP) ha posat en contacte experiències de comunitats agrícoles tunisianes amb les Illes per intercanviar coneixements i estratègies d’adaptació davant els efectes del canvi climàtic.

La mar Balear ha registrat la temperatura més alta per a aquestes dates en 25 dels 39 dies compresos entre l’1 de juliol i el 8 d’agost, segons les dades de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Les Balears seran un dels territoris de l'Estat més afectats per l'augment de les onades de calor durant les properes dècades. Segons l'Atlas de vulnerabilitat a la calor, elaborat pel grup d'anàlisi urbana Trescientosmil i el Departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center en el marc del projecte europeu Impetus4Change, les Illes i el litoral català encapçalen les previsions d'increment d'aquest fenomen fins a l'any 2050.

Fa molta calor. Pols en suspensió. Calor i humitat. Un altre avió travessa el cel, tèrbol i pesat. Calor com de tub d’escapament. D’enfora no es veu la Tramuntana. Tanta calor que no es pot sortir a fora. La via de cintura a les cinc de l’horabaixa. No es pot ni respirar. L’autopista, a l’altura de l’aeroport, a qualsevol hora. Segons la previsió, demà farà encara més calor. Detenen dues al·lotes; diuen que a ca seva tenien una bandera amb el lema ‘SOS Residents’. Calor i angoixa al carrer: no sabem on ens hem de ficar. Puja la benzina i, tanmateix, tot crema: foc a la terra i foc al cel. Postes de sol taronges, belles com un mal auguri, com a punt del desastre. Fa massa calor: i si quedam a recer del ventilador? Ja és final de mes i tampoc tenim per gastar. Calor com una olla de pressió, com a punt d’ofegar-nos, com a punt de fer un tro.

Les onades de calor han fet augmentar un 30% la venda d'aires condicionats portàtils, però els professionals del sector alerten que no són una bona opció. L'Associació Balear de Tècnics en Energia, Climatització i Refrigeració (ABTECIR) ha advertit aquest dijous que aquests equips, que s'han convertit en una solució ràpida perquè no necessiten instal·lació, són poc eficients i incrementen el consum energètic.