La calor no espanta els turistes. Per tant, les teories –algunes basades en estudis científics– que el canvi climàtic i l’augment de la temperatura havien de reduir l’activitat en ple estiu són qüestionables. Així ho conclou un estudi de tres experts de la UIB, basat en 10.000 entrevistes del 2024, que desmenteix que el canvi climàtic redueixi la saturació turística.

Les Illes varen viure un febrer excepcional des del punt de vista climàtic. Amb una temperatura mitjana de 13,2 °C i una anomalia de +2,9 °C respecte del període de referència, el mes passat va ser extremadament càlid a l’Arxipèlag i el tercer més càlid des del 1961, segons l’avenç climatològic de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet).

Joan A. Santana Morro, cap del servei de Gestió Forestal i Protecció del Sòl de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, ha presentat aquest dimecres a l’Estudi General Lul·lià, en el marc de les activitats de l’Acadèmia del Clima, una anàlisi exhaustiva sobre la vulnerabilitat dels boscos insulars davant la crisi climàtica que du per títol El canvi climàtic i el seu impacte als boscs insulars.

Els darrers temporals han fet desaparèixer gairebé tota l’arena de les platges més conegudes de la costa sud de Menorca. La força del vent i l’embat de les ones han arrasat completament els arenals de Binigaus, Sant Tomàs i Sant Adeodat, al municipi del Migjorn Gran, com també el primer tram de Son Bou (Alaior), la platja més llarga de l’illa.

Faci una prova. Vagi a Google Earth (disponible en web i Android) i faci zoom damunt de la seua platja preferida. Quan hi sigui, seleccioni la funció ‘Mostrar imatges passades’ fins a la primera foto nítida. Hem fet la prova amb les platges del petit i superpoblat municipi d’Eivissa, ja que són el tema d’aquest article: Talamanca, les Figueretes i un bocí de platja d’en Bossa. Les primeres fotos realment clares són de 2008-2009. Només han passat 17 anys, però, així i tot, es pot apreciar com Talamanca ha perdut una part de l’arena, mentre que hi ha un bocí de platja d’en Bossa que simplement s’ha evaporat.

Fa unes setmanes Alba Tarragó ens va treure un somriure —un poc trist, sí— amb una peça sobre els nostres propòsits d’any nou. Hi analitzava els explícits propòsits per al 2026 d’una majoria d’usuaris de les xarxes que havien decidit “avantposar-se” obertament.

El desplegament d’instal·lacions d’energia solar i de mesures d’eficiència energètica als centres educatius de les Balears avança: ara per ara, el pla preveu actuacions a 54 escoles, instituts i centres formatius d’arreu de les Illes (dels més de 400 que hi ha). Les intervencions inclouen instal·lacions fotovoltaiques, energia fotovoltaica compartida i renovació de la il·luminació amb tecnologia LED, amb l’objectiu de reduir el consum energètic, disminuir les emissions de CO₂ i preparar els centres per a un context de canvi climàtic cada vegada més evident. A banda dels 54 projectes ja decidits, s’estudia col·locar pèrgoles a 17 centres.

Un terç del territori de les Illes Balears està en procés de desertificació. Les dades de l’Atles de la Desertificació d’Espanya que s’acaben de publicar confirmen que aquest fenomen afecta aproximadament 1.600 quilòmetres quadrats de la superfície total de l’Arxipèlag. Però el primer que adverteixen els experts és que “desertificació no vol dir que s’estigui dibuixant un desert. És un procés de degradació del terreny, fruit d’una sèrie de causes, i el que sí que és cert és que té lloc allà on hi ha aridesa”, explica el geògraf de la UIB,Enrique Morán. “Per tant”, insisteix, “quan s’ofereixen percentatges de desertificació, sobretot ens ha de fer reflexionar el fet que són territoris on s’ha empobrit i degradat el sòl. Per tant, encara que no hi hagi un canvi molt gran pel que fa a la vegetació, que és el darrer que es produeix, ja ha començat un debilitament que no és gens positiu”.

La vinya i l’ametler, dos cultius emblemàtics de les Illes, podrien veure compromès el seu futur a mitjà termini si la temperatura continua augmentant. Així ho advertí ahir el biòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears Jaume Vadell durant la seva intervenció a la Comissió sobre el canvi climàtic en l'agricultura, la ramaderia i la pesca del Parlament.

El doctor en Física i catedràtic de Física de la Terra de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Damià Gomis, ha alertat aquest dijous que els efectes del canvi climàtic ja són visibles a les Illes Balears i continuaran accentuant-se fins a finals de segle si no s’adopten mesures contundents per frenar-los. Ho ha exposat en una conferència organitzada per l’Acadèmia del Clima, on ha detallat les tendències que mostren cap a on evoluciona el clima de l’Arxipèlag.

El curs escolar acaba cap al 20 de juny i torna a començar la segona setmana de setembre. Cada any, quan les aules superen els 30 °Ci la majoria de centres no tenen climatització per fer-hi front, reapareix la mateixa polèmica: mentre que part de les famílies i dels experts reclamen limitar les vacances d’estiu a juliol i agost, la realitat climàtica dels centres força a demanar-se si convé que els alumnes siguin a classe més dies al juny i comencin abans al setembre. És un debat que combina la pedagogia, el benestar, l’estat de les infraestructures i la conciliació familiar.

El primer que fa cada matí quan s’aixeca és mirar el temps al mòbil. Guillem Mudoy (1951, Las Palmas) és doblement illenc. Va néixer a les Canàries, però també és ciutadà de les Balears on resideix i té un despatx professional des de fa dècades. Amb més de 40 anys d’experiència en psicoteràpia psicoanalítica, coneix de primera mà els problemes de salut mental i les tendències que aquests segueixen. En un context de canvi climàtic gairebé irreversible explicarà aquest dijous, a l’Estudi General Lul·lià, a les 18 hores, de quina manera les persones gestionen mentalment aquesta situació.

Aglutinar la ciutadania, les entitats, la comunitat científica i el sector econòmic, formar sobre el canvi climàtic i promoure accions davant dels reptes que se'ns presenten són els principals objectius de l'Acadèmia del Clima, un laboratori i plataforma d'entitats que neix també per superar el biaix entre el coneixement científic i tècnic i la divulgació de tot allò associat al canvi climàtic. Els promotors d'aquesta iniciativa són l'Estudi General Lul·lià, que en serà la seu, i Palma XXI, i hi participen entitats com Amigues de la Terra, Mallorca Preservation, Marilles, Pla XXI, el Col·legi d'Ambientalistes, la Fundació Iniciatives del Mediterrani i Tramuntana XXI. A més, l'Acadèmia té el suport de Caixa Colonya.

Com seran les Balears el 2075? L’ARA Balears ha consultat experts i tots ells llancen un missatge comú: si no es prenen mesures contundents i de gran importància per revertir determinades tendències, el panorama que es presenta a l’horitzó de les Illes en 50 anys no és gens optimista. Més població, dependència del turisme, polarització política, residus i destrucció del territori. Menys habitatge i recursos bàsics, com l’aigua, mentre es fa front a l’aprofundiment dels efectes del canvi climàtic. Les Balears afronten una cursa contra rellotge i no hi ha garantia si no s’hi actua.