Guarde molt bons records de La Marrana. Era una col·lecció de literatura eròtica de l’editorial La Magrana que, a cavall entre els anys 80 i 90, ens va oferir una vintena llarga de títols d’aquells que, segons diuen, s’han de llegir amb una sola mà. Es tractava, majoritàriament, de traduccions de clàssics universals, del Marquès de Sade a Apollinaire o Pierre Louys. Eren volumets de mida morigerada, molt comportables, i hi destacaven unes portades explícites, suggerents i provocadores. Encara ocupen un lloc d’honor a la meua biblioteca.

Poliamor, feminisme i empoderament són paraules que Anaïs Nin no feia servir però que posava en pràctica en la seva vida com poques dones de principis del segle XX. La cruesa dels seus famosos diaris i una vida sentimental convulsa van convertir-la en un referent literari, però també van limitar el seu reconeixement. “Per al món literari era més còmode posar-la en el calaix de la literatura eròtica, presentar-la com una dona sensual i una mica boja i així ignorar les qualitats de la resta de la seva obra, molt més profunda i pertorbadora”, apunta Léonie Bischoff, autora de la novel·la gràfica Anaïs Nin. En un mar de mentiras, una de les primeres referències de l'editorial Garbuix Books.