El PSIB i Memòria de Mallorca han duit a Brussel·les la derogació de la Llei de memòria democràtica de les Balears amb la intenció d'incloure a l'agenda de les institucions europees la voluntat del PP i Vox de liquidar la norma.

Les urnes continuen posant a prova la Unió Europea, i li diuen que prou de dubtes, que cal anar a totes i resistir l’assalt conjunt de Trump i Putin. Fa just una setmana el que hauria pogut representar un daltabaix per a la democràcia a Romania –i de retruc per a l’est d’Europa– ha quedat en una sacsejada, una paròdia muntada pel candidat ultra George Simion proclamant-se guanyador quan les estimacions a peu d’urna deien que el president seria l’europeista Nicusor Dana. Alleujament i esperança a la UE, cohabitant amb temors, i tot plegat envoltat d'una gran incertesa que costarà que marxi, encara que el diumenge 1 de juny el liberal Rafal Trzaskowski arribi a la presidència de Polònia.

Ara que Brussel·les es planteja modificar les regles fiscals per deixar la despesa en defensa fora dels càlculs del dèficit, ressona una altra reivindicació. Podria fer el mateix en un àmbit amb necessitats urgents de finançament arreu de la Unió Europea (UE) com ho és l'habitatge? La Comissió Europea no va flexibilitzar els seus topalls sagrats del 3% de dèficit per als estats membres ni durant la crisi econòmica del 2008, que va posar en risc l'eurozona. L'única excepció fins ara va ser la pandèmia, quan aquests es van congelar i es va donar via lliure als governs per gastar el que fos necessari per a la recuperació econòmica. L'armament serà la pròxima anomalia en les estrictes normes de Brussel·les, però no hi ha plans ni perspectives perquè l'habitatge s'hi afegeixi. Aleshores, de quina altra manera vol solucionar la Comissió Europea una emergència de l'habitatge que travessa el Vell Continent i sobre la qual no té les competències necessàries?

Junts incrementa la pressió al govern espanyol i complica encara més la vida a Pedro Sánchez. L'expresident Carles Puigdemont ha anunciat aquest divendres que els juntaires suspenen les negociacions amb el PSOE per als pressupostos de l'Estat del 2025, i ha convocat una reunió de caràcter "urgent" i "extraordinari" a Suïssa amb el mediador internacional. Després de la decisió dels socialistes d'ajornar el debat a la mesa del Congrés sobre la qüestió de confiança a Sánchez, els juntaires volen donar un toc d'atenció a la Moncloa i demostrar que no van de "catxa". El missatge és clar: l'acord entre Junts i el PSOE que va permetre la investidura del president espanyol "no s'està complint" i, si les coses no canvien, perilla la governabilitat d'Espanya.

El mes passat, Mario Draghi, l’antic president del Banc Central Europeu (BCE), va fer públic l’informe sobre la competitivitat i la productivitat europees que havia preparat per encàrrec de la presidenta de la Comissió Europea. Més enllà dels interrogants que plantegen les seves anàlisis i recomanacions (perquè no sabem si aconseguiran generar respostes efectives), l’informe Draghi ha de ser saludat per un doble motiu. En primer lloc, perquè identifica i descriu molt bé els nostres problemes essencials. Posa en concret el dit a la llaga sobre el retard tecnològic europeu en una sèrie d’àrees clau, i de les pèssimes conseqüències potencials d’aquests dèficits, en un panorama geopolític molt violent i degradat.

La Comissió Europea ha proposat la creació d'una aplicació mòbil per digitalitzar el carnet d'identitat o passaport a l'hora de viatjar per l'espai Schengen, o bé per entrar-hi. La mesura pretén agilitzar els controls a l'hora de, per exemple, agafar un avió o un tren. Per a això, Brussel·les planteja la necessitat de crear un marc comú per a l'ús de credencials de viatge electròniques i el desenvolupament d'una 'aplicació' batejada com 'EU Digital Travel'.

El Parlament Europeu que ara acaba el mandat plega amb els deures fets en l’àmbit digital, havent aprovat les importants directives DMA i DSA que garanteixen la privadesa i confidencialitat de les dades dels consumidors i les empreses europees i eviten la discriminació en les botigues d’aplicacions de les grans tecnològiques. Tanmateix, el vigorós creixement dels programes d’intel·ligència artificial (IA), que no sembla tenir aturador, així com l’explosió de centres de dades al núvol a tot el món, faran encara més difícil el compliment de la legislació europea, malgrat que s’acaba d’aprovar una llei específica per a la IA (l'AI Act) per lluitar contra la desinformació i el seu ús indiscriminat.

Les ciències socials (història, economia, etcètera) només són, darrerament, instruments de la política. Diguem més aviat la Política, en majúscula: és a dir, les relacions de poder entre grups i individus i les fórmules amb què es distribueixen els recursos. Thomas Piketty no ha estat el primer a demostrar aquesta obvietat.

Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut com a Valtònyc, torna de l’exili. Aquest dissabte a primera hora del matí ha sorprès amb l'anunci al seu compte de X (antigament Twitter) després de passar cinc anys i mig a Bèlgica: condemnat per injúries a la Corona, enaltiment del terrorisme i amenaces per les lletres de les seves cançons, va marxar el 2018 a Brussel·les per evitar una condemna a presó de tres anys i mig. Va ser allà on es va trobar amb els exconsellers de la Generalitat també exiliats per l’1-O i amb qui aquests anys ha teixit un vincle important. Aquest dissabte s'ha fet evident: ha estat l’expresident Carles Puigdemont qui ha agafat el cotxe a la matinada per portar Valtònyc en direcció a l’estat espanyol.

La policia belga ha abatut aquest dimarts al matí l'autor de l'atemptat del centre de Brussel·les d'ahir contra seguidors de la selecció de futbol de Suècia, que va deixar dos morts i un ferit. La Fiscalia belga ha informat que l'atacant ha estat localitzat i disparat al pit en un cafè del barri de Schaarbeek, on també han trobat l'arma automàtica amb què es creu que va perpetrar l'atemptat i una bossa de roba. L'autor, que es diu Abdesalem L., ha sigut traslladat a cures intensives a un hospital, però al cap de poca estona, a les 9:38 h del matí, ha mort.

Què hauria passat si el procés constituent que va desembocar en la Constitució del 78 s'hagués dut a terme en un ecosistema comunicatiu com l'actual, completament condicionat per les xarxes socials? No ho sé, òbviament. Sí que conec una mica, en canvi, el fracàs de l'últim projecte de Constitució a Xile. Tant la redacció del text com el debat públic posterior van estar marcats caòticament per veus anònimes que obrien i tancaven temes de manera erràtica a les xarxes, o bé en discutien altres que en aquell context resultaven improcedents. Per exemple, poc abans de la data del referèndum es va fer córrer la brama que al text s'eliminava el dret a la propietat privada. En comptes de consultar-lo –estava a l'abast de tothom– es va engegar un gran pseudodebat entre partidaris i detractors d'aquell canvi imaginari. Concloure que això només és una conseqüència de les fake news no s'ajusta gaire a la realitat de l'ecosistema que comentàvem abans: sense la inèrcia viral de les xarxes, un rumor com aquest tindria poc recorregut. Jo no sé, en definitiva, com seria la Constitució espanyola del 78 en cas d'haver-se discutit i redactat en un context com l'actual, però em sembla raonable pensar que alguns articles serien força diferents. Considerem, per exemple, "l'especial protecció" cap a les llengües diferents del castellà o la distinció entre "nacionalitats i regions". ¿De debò algú creu seriosament que en un context com l'actual això hauria estat possible? En una situació en què el PP és el partit amb més vots i escons, i que té a favor seu la majoria de mitjans de comunicació ¿és remotament imaginable que els dos conceptes de l'exemple haguessin superat el primer esborrany? Tinguem present que, per moltíssim menys, les xarxes dels seguidors del PP i de Vox s'incendien!

El govern espanyol confia en crear 1,1 milions de nous llocs de treball entre el 2023 i el 2026. Així es desprèn del programa d'estabilitat que ha enviat a Brussel·les aquest divendres a la tarda. Es tracta d'un document de més de 150 pàgines en què l'executiu de Pedro Sánchez no només informa sobre com va acabar el 2022, sinó que actualitza com preveu que evolucioni l'economia espanyola.

La normativa sobre la prohibició de la venda de vehicles de motors de combustió el 2035 tirarà endavant tal com estava previst abans que Alemanya, després d'haver-la acordat amb la resta d'estats membres, decidís bloquejar-la a l'últim moment. Brussel·les va oferir a principis d'aquesta setmana el seu compromís per escrit que els cotxes de motor que funcionen amb combustibles sintètics quedaran exclosos de la nova llei de la Unió Europea, tal com demanava Berlín, i aquest dissabte el mateix vicepresident de la Comissió Europea per al Pacte Verd Europeu, Frans Timmermans, ha anunciat per Twitter que "han arribat a un acord" amb l'executiu germànic.

A Anvers (Flandes), per on passen més del 85% dels diamants de tot el món, ningú vol parlar públicament de negocis. Tot i que només s'hi veuen joieries i comerciants amunt i avall, tothom diu que té pressa o que no es dedica al sector de les pedres precioses. Però tot canvia quan els preguntem si la Unió Europea hauria de prohibir la importació de diamants russos. "Tenim l'esperança que no s'hi atreviran, parlem de molts i molts diners", respon enfadada una dona que demana l'anonimat.

La decisió d'Ada Colau de no habilitar pantalles gegants a Barcelona per seguir la selecció espanyola encara porta cua i ha trobat resposta a la Sala Astoria (espai que ha acollit actes, per exemple, de Vox), on s'ha seguit l'empat d'Espanya contra Alemanya i s'han cantat consignes com "Cataluña es España". Aquest i quatre més són els apunts d'aquest diumenge del Mundial de la vergonya.

Un membre de la Guàrdia Civil ha matat aquest divendres l'exparella de 23 anys a Brussel·les, segons informa Efe. L'agent havia anat en les últimes hores de Valladolid fins a Bèlgica, on vivia i treballava d'infermera la seva exnòvia, Teresa Rodríguez Llamazares. Segons fonts amb dades de la investigació, l'agent havia anat fins a Brussel·les per intentar reprendre la relació, però ella l'hauria rebutjat. Llavors ell l'hauria matat amb una arma blanca i després s'ha intentat suïcidar tirant-se des d'una finestra.

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, i el conseller de Transició Ecològica, Lluita contra el Canvi Climàtic i Planificació Territorial del Govern de les Canàries, José Antonio Valbuena, s'han reunit aquest dimarts a Brussel·les amb representants de la Representació Permanent d'Espanya a la Unió Europea (Reper) per compartir les accions dels dos arxipèlags en el marc de la transició energètica perquè la Reper les pugui prendre en consideració i defensar-les en les reunions d'energia del Consell de la Unió Europea.

La Comissió Europea ha adoptat aquest dijous noves normes sobre els plàstics reciclats —principalment embolcalls— que estan en contacte amb menjar per garantir que no el contaminen. Així, Brussel·les assegura que establirà criteris clars per autoritzar i certificar processos de reciclat i que, sobretot, informarà la indústria sobre quins processos per al reciclatge de plàstics ja no poden utilitzar-se actualment si el material fabricat ha d’estar en contacte amb aliments. A més, la Unió Europea crearà un registre de les diferents companyies i instal·lacions de reciclatge que es podrà consultar.

Els ministres d'Energia de la Unió Europea han de donar llum verda aquest dimarts al pla per reduir el consum de gas que va presentar la Comissió Europea la setmana passada i que passava per limitar aquest consum a un 15%. La proposta, però, no té l'aval dels 27 països, i compta particularment amb l'oposició d'Espanya: el dia que Brussel·les va presentar el document, la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va aixecar el dit per oposar-s'hi. En els últims dies s'han intensificat les negociacions per intentar arribar a un acord i, a poques hores perquè es reuneixi el Consell de Ministres europeu extraordinari, la Unió Europea s'ha mostrat disposada a flexibilitzar les mesures per limitar el consum de gas que haurien d'entrar en vigor l'1 d'agost i que s'estendrien fins al 31 de març del 2023, segons fonts coneixedores de les negociacions.