Mark Carney, el primer ministre del Canadà, ha guanyat les eleccions legislatives avançades d'aquest dilluns. I Donald Trump i la seva guerra comercial amb el país veí les han perdut. El Partit Liberal canadenc, que durant deu anys ha comandat Justin Trudeau fins a la seva renúncia al gener, podrà formar el seu quart govern consecutiu. La victòria de Carney suposa una de les més grans remuntades de la història política del país, si es tenen en compte els sondejos de fa dos mesos, que pronosticaven una enorme patacada per a la formació en el poder.

Un conductor ha envestit una multitud que assistia a un festival de carrer filipí a Vancouver, al Canadà, i ha matat almenys 11 persones, segons les autoritats locals. L'atropellament massiu ha tingut lloc cap a les vuit del vespre (hora local; les sis de la matinada a Catalunya), i la policia ha dit que havia detingut "un únic sospitós" al mateix lloc dels fets: el conductor, un home de 30 anys de Vancouver. Els investigadors han descartat el terrorisme com a motiu de l'atropellament, segons ha explicat la policia de Vancouver en un correu electrònic, però no han ofert més detalls. Les fotografies publicades per les agències de notícies mostraven el que semblava un totterreny negre amb danys importants a la part de davant del vehicle i els airbags desplegats.

El primer ministre del Canadà, Mark Carney, que va assumir el càrrec el 14 de març després de la dimissió de Justin Trudeau, ha decidit avançar sis mesos les eleccions, que se celebraran el 28 d'abril. Carney vol aprofitar que les enquestes li són favorables. El sondeig de la radiotelevisió pública canadenca, CBC, atribueix al seu Partit Liberal (PL) una intenció de vot del 37,5%, que li permetria aconseguir 174 dels 338 escons de la Cambra dels Comuns. Si ho aconsegueix seria la quarta victòria consecutiva del partit.

En plena guerra comercial amb els Estats Units, el nou primer ministre del Canadà, Mark Carney, ha escenificat el trencament del seu govern amb el president nord-americà, Donald Trump, triant Europa per a la seva primera visita a l'estranger. Habitualment, el primer viatge d'un nou cap de govern del Canadà es fa a Washington. Però Carney, que substitueix Justine Trudeau, ha visitat aquest dilluns París per traslladar-se a la tarda a Londres. S'ha entrevistat amb el president Emmanuel Macron, amb el premier Keir Starmer i amb el rei Carles III, que també ostenta el càrrec de cap d'estat del Canadà. Una visita que s'ha de llegir en clau protocol·lària però que també és un mostra de suport del monarca a un país sota amenaça d'annexió de Donald Trump.

Un banquer sense experiència política, però que ha dirigit dos bancs centrals, el del Canadà i el d'Anglaterra, ha estat l'escollit per substituir Justin Trudeau com a primer ministre del Canadà. Serà aquest home, Mark Carney, qui haurà de negociar ara amb Donald Trump en la guerra comercial oberta entre els dos països, almenys fins que se celebrin les eleccions anticipades que s'espera que ell mateix convocarà a finals de mes. Després de més de nou anys al poder, Trudeau deixa el càrrec per decisió pròpia i passa el relleu a un outsider de la política, en un dels moments més convulsos de la política internacional.

Crides a l'annexió, una invasió de Groenlàndia, aranzels del 25% a tots els productes mexicans i canadencs (suspesos durant un mes), tarifes a l'alumini i l'amenaça de taxar també les importacions europees. Els estirabots geopolítics de Donald Trump respecte als socis de l'Amèrica del Nord i Europa de moment no s'han materialitzat, però han encès les alarmes a les dues bandes de l'Atlàntic. I en el cas del Canadà i la Unió Europea, han obert el debat sobre una integració econòmica més gran.

La guerra comercial ja està servida. Donald Trump ha tornat a amenaçar aquesta matinada amb penalitzar les importacions europees després d'haver imposat aranzels a Mèxic, el Canadà i la Xina. Els impostos als productes europeus arribaran "de ben segur", ha dit el president estatunidenc des de la Casa Blanca, i ha repetit les seves crítiques a Europa per no importar més cotxes i productes agrícoles dels Estats Units. Trump no ha fixat un calendari, però ha dit que les sancions arribaran "ben aviat". Les borses ja trontollen, amb caigudes significatives aquest dilluns, quan han obert els mercats asiàtics. La UE ha reaccionat dient que prepara una "resposta ferma".

La caiguda de Justin Trudeau és la culminació d'una llarga crisi política que fa temps que es gestava dins i fora del Partit Liberal. En la seva compareixença va ser prou explícit a l'hora de parlar dels motius de la renúncia: "No puc ser jo qui porti el pavelló liberal a les pròximes eleccions". Trudeau no només havia de bregar amb el retorn de Donald Trump i l'amenaça d'una guerra d'aranzels, sinó que a casa també s'enfrontava amb l'ascens del populisme: Pierre Poilievre. Les últimes enquestes mostren com el líder del Partit Conservador supera Trudeau amb 20 punts de marge.

El primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, ha anunciat aquest dilluns que dimiteix. En una roda de premsa, el mandatari ha assegurat que renuncia al lideratge del Partit Liberal i, com a conseqüència, al lideratge del país. Tot i això, ha dit que continuarà al càrrec de primer ministre fins que el partit trobi el substitut adequat. La seva dimissió arriba en any electoral, i amb el líder del Partit Conservador, Pierre Poilievre, per davant a les enquestes amb un clar marge de diferència.

El Canadà viu la pitjor temporada d'incendis de la seva història. El foc va arribar abans de l'habitual, a principis de juny, i no ha deixat de cremar en moltes parts del país. Encara estan actius més d'un miler de focs arreu del Canadà, segons dades de la NASA, i un dels més virulents amenaça ara una ciutat del nord. El govern del Canadà ha ordenat evacuar tots els ciutadans de la ciutat de Yellowknife i les localitats del voltant: en total unes 20.000 persones que haurien d'haver abandonat la zona abans de demà divendres al migdia. El foc, que ja ha cremat en aquesta zona més de 160.000 hectàrees, segons la televisió canadenca, és a només 17 quilòmetres de la localitat i podria arribar-hi a finals de setmana.

Tres multimilionaris, acompanyats d'un pilot i un copilot, van pagar 250.000 dòlars per visitar les restes del Titanic, a 3.810 metres de profunditat, i han tingut el món en suspens durant cinc dies, fins dijous, quan la guàrdia costanera nord-americana va descobrir que els ocupants del Titan van morir per la implosió de la nau. Els Estats Units, el Canadà i França havien mobilitzat "tots els recursos" per dur a terme un rescat multimilionari, el cost del qual encara no ha transcendit. Ara, molta gent es pregunta si aquesta despesa no hauria sigut evitable i totes les mirades apunten a l'empresa propietària del submergible, Oceangate, a la recerca de respostes.

Ja no hi ha fum al cel de Nova York, ni al de Washington, ni copa les portades del New York Times, ni del Washington Post, però el Canadà segueix cremant de costa a costa, i ho farà amb més força ara que ha arribat l'estiu. Mentre la informació internacional està centrada en la desaparició de cinc multimilionaris a les profunditats de l'Atlàntic, hi ha 409 focs actius als boscos canadencs, 203 dels quals avancen sense control. I, malgrat els rècords assolits aquesta primavera, una de les més seques i caloroses que es recorden al país, les previsions el govern nord-americà indiquen que el pitjor encara ha d'arribar.

La presència de Volodímir Zelenski al Japó va eclipsar un dels temes clau de la trobada: el front comú del G-7 davant la Xina. Però al govern xinès, precisament, el moviment no li va passar pas desapercebut. Aquest dilluns la Xina ha protestat formalment davant l'ambaixada del Japó a Pequín, acusant els amfitrions de la cimera del G-7 de "difamacions" i denunciant "atacs" de la reunió de les economies democràtiques industrialitzades d'aquest cap de setmana a Hiroshima. El comunicat final de la cimera era certament dur cap a la Xina, a qui acusava de "pràctiques malignes" i "coercions econòmiques" a més de destacar les seves intimidacions militars a l'Indopacífic i les vulneracions de drets humans al Tibet i a Xinjiang. Tot i que admetia la necessitat de mantenir-hi una cooperació en temes clau com la lluita climàtica, l'acord del G-7 introduïa oficialment la nova màxima de la diplomàcia occidental: "cal eliminar riscos sense desacoblar-se" de Pequín.

Mallorca acull des d'aquest dimarts i fins dijous l'Spain Tourism Summit, una trobada d'una setantena d'agents de viatges i touroperadors dels Estats Units i el Canadà amb representants del sector turístic espanyol que ha organitzat Turespaña amb la finalitat d'impulsar el turisme procedent d'aquests dos països. "És un mercat que ens interessa moltíssim perquè aposta pel turisme de qualitat. És un turista amb un elevat poder adquisitiu interessat per la cultura, la gastronomia i el patrimoni, valors diferents del sol i platja. És una aposta per la qualitat i la sostenibilitat", ha comentat la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, durant la inauguració d'aquest esdeveniment. Cladera també ha agraït a Turespaña que hagi fet la reunió a Mallorca. "Ens serveix per donar a conèixer encara més l'illa al mercat nord-americà", ha afegit, a més de remarcar el creixement del nombre de turistes d'aquestes procedències des que es va posar en marxa la línia Palma-Nova York. Segons ha indicat la institució insular en un comunicat, el 2022 varen venir a Mallorca 10.000 turistes nord-americans, una xifra que augmentarà enguany perquè la durada de la línia s'amplia algunes setmanes.

"No podem aïllar-nos dels problemes compartits", ha dit el president dels Estats Units, Joe Biden, en una roda de premsa conjunta amb el mandatari mexicà, Andrés Manuel López Obrador, i el canadenc, Justin Trudeau. "Estem treballant plegats per fer front a la xacra que suposa el tràfic d'éssers humans i de drogues". Els tres mandataris nord-americans han mantingut aquest dimarts una reunió trilateral durant la cimera de líders de l'Amèrica del Nord, que està tenint lloc aquesta setmana a Ciutat de Mèxic.

"Necessitem ampliar les vies legals per a una immigració ordenada. Ho podem aconseguir alhora que limitem la immigració il·legal". És el missatge que ha portat aquest diumenge el president dels Estats Units, Joe Biden, amb la seva visita a la ciutat d'El Paso (Texas), l'epicentre de la crisi migratòria que està vivint la frontera amb Mèxic, on s'han batut nous rècords d'arribada de migrants des de la Segona Guerra Mundial. La seva visita exprés, de tres hores, és la primera a la frontera des que va assumir el poder fa dos anys, i arriba en un moment de qüestionament de la seva política migratòria. 

La voluntat que va expressar el president de la Generalitat en el debat de política general de cercar un acord de claredat amb l’Estat ens transporta inevitablement al model que existeix al Canadà per canalitzar les demandes territorials de secessió, el qual s’ha construït a partir de la doctrina establerta pel Tribunal Suprem d’aquell país i la llei federal de l’any 2000, coneguda com a llei de la claredat.

El govern del Quebec, la província francòfona del Canadà, ha aprovat una llei de protecció del francès que restringeix l'ús de l'anglès a les escoles, davant dels tribunals, a l'administració pública i a les empreses. L'anomenada llei 96, proposada pel govern conservador de la Coalició Avenir del Quebec, va ser aprovada per una àmplia majoria parlamentària de 78 vots a favor i 29 en contra, el 24 de maig. El primer ministre quebequès, François Legault, ha felicitat el ministre responsable de la llengua francesa, Simon Jolin-Barrette, per la que va qualificar com "la reforma més important" des de l'adopció de la llei 101 l'any 1977, que convertia el francès en l'única llengua oficial.