Marria Pratts (Barcelona, 1988) és un dels noms emergents més destacats d'entre els artistes contemporanis. Fa anys que s'està obrint camí en el mercat de l'art internacional i, de fet, la seva obra es cotitza a un nivell molt alt, comparat amb altres pintors de menys de 40 anys. "Ara és el moment que arribi al gran públic", diu convençut el seu galerista, Jordi Mayoral. La sala del carrer Consell de Cent de Barcelona acaba d'inaugurar una exposició enlluernadora que posa de llarg l'obra de Pratts a la seva ciutat, Florescència.

Per a José Pérez Ocaña (1947-1983), l'art i la vida i estaven totalment lligats. La seva mort ressona encara com una paradoxa brutal. Una festa es va convertir en una tragèdia: el setembre del 1983, Ocaña va tornar al seu poble natal, Cantillana (Sevilla) per celebrar unes festes i veure la família. Es va fer una disfressa de sol amb paper, tela i unes bengales. Un accident amb les bengales li va provocar unes cremades que van acabar sent letals, tot i que ara hi ha consens a l'hora de plantejar que Ocaña era portador del VIH i que en realitat va morir per les complicacions provocades per la sida, en un moment en què encara no se'n parlava. Ara aquell sol de paper que portava amb aquell vestit, amb un somriure que sembla haver-se entristit al llarg dels anys, dona el tret de sortida de l'exposició La Ocaña que la galeria Mayoral de Barcelona (Consell de Cent, 286) li dedica fins a l'1 de juny.

L'ascens de Miquel Barceló va ser fulgurant: l'any 1982, quan tenia 25 anys, va ser l'únic artista de l'Estat que va participar en la setena edició de la Documenta de Kassel, un dels esdeveniments dedicats a l'art contemporani més importants del món. El director artístic de la Documenta, Rudi Fuchs, havia descobert Barceló en una exposició de la Fundació La Caixa a Madrid, i el va donar a conèixer internacionalment en una edició de la Documenta en la qual, com va dir el mateix Barceló aleshores, es podia veure com envellien els grans mestres de l'art modern i contemporani i, també, "els quadres molt salvatges" de la nova generació dels pintors alemanys nascuts com ell als anys 50.

La galeria Mayoral de Barcelona s'ha convertit al llarg dels anys en un referent a Catalunya i internacionalment pel que fa a l'art de les avantguardes i l'art de postguerra, amb grans noms com Joan Miró, Salvador Dalí, Manolo Millares, Antonio Saura, Antoni Tàpies, Mari Chordà, Eulàlia Grau i Juana Francés. Ara els integrants de la segona generació de galeristes, Eduard, Jordi i Cristina Mayoral, volen actualitzar el radi d'acció de la casa, i aquest dijous han presentat una nova seu de la galeria al carrer Consell de Cent, al costat de la històrica, dedicada a l'art més actual. "Volem enfortir la galeria i donar-li una nova visió", diu Jordi Mayoral, recordant els famosos versos de J.V. Foix "m'exalta el nou i m'enamora el vell". "Venim de l'art del segle XX, i vam pensar que seria apassionant obrir un espai dedicat a l'art contemporani", afegeix. La nova sala té una superfície de 250 metres quadrats i l'ha reformat l'arquitecte Jorge Vidal, amb l'objectiu que sigui un espai flexible a propostes de diferents formats i que el protagonisme el tinguin les obres d'art.

Salvador Dalí va ser un artista infatigable i extremadament polifacètic. Algunes de les seves experimentacions més emblemàtiques es van produir al cinema, des de les pel·lícules surrealistes que va fer amb Luis Buñuel fins a la col·laboració amb Alfred Hitchcock a Spellbound (1945). Dins d'aquest àmbit també hi ha Destino, un curtmetratge de dibuixos animats produït per Disney que va quedar al calaix i no va veure la llum fins a l’any 2002. Ara un dels esbossos que l’artista empordanès va fer per al film, poc exposat abans, és l’obra més destacada de l’exposició de la Galeria Mayoral de Barcelona.

Les pioneres de l'art català Magda Bolumar i Mari Chordà s'han passat la major part de la seva carrera sent unes desconegudes pel gran públic. Han hagut d'esperar als seus 85 i aviat 80 anys, respectivament, però per fi estan rebent cada cop més atenció, en el marc de la recuperació de l’art català de les segones avantguardes. Coincideixen a la cartellera barcelonina dues exposicions de la seva obra: la de Bolumar a la galeria Marc Domènech (passatge de Mercader, 12) i la de Chordà, que també és una icona feminista, poeta i editora, a la galeria Mayoral (Consell de Cent, 286). Són mostres que reflecteixen la feina que s'ha fet per fer valdre figures que havien quedat fora del cànon i, a la vegada, assenyalen la desigualtat persistent en el món de l'art.