Un canvi de rumb

Mónica Rodríguez és nascuda a Lleó el 1992, ciutat on va viure tota la seva infantesa. Després d’estudiar allà tant a l’escola com a l’institut, Rodríguez va decidir marxar a Madrid. La realitat és que va optar per començar la carrera de medicina, però al cap d’un any va canviar de rumb per estudiar un doble grau de màrqueting i relacions públiques a la Universidad Europea entre els anys 2011 i 2016. “Quan portava un any i mig a la Facultat de Medicina, em vaig interessar pel món de la comunicació, el disseny i el màrqueting, i, de fet, vaig acabar creant una marca de roba amb una amiga”. Durant la seva etapa com a estudiant, Rodríguez explica que va marxar a l’estranger, primer un any a París, a l’escola de negocis ESCE, i després un altre any a Califòrnia, a UC Irvine. “Mentre estava fora, vaig continuar amb la marca de roba, una etapa que va durar uns cinc anys i de la qual vaig aprendre molt”, apunta ella.

]]>

De la medicina als negocis

Frederic Llordachs és nascut a Barcelona el 1968, tot i que "contra tot pronòstic", ja que la seva família és de Tarragona. El seu pare es dedicava a l’odontologia i Llordachs identifica aquest fet com una influència important en la seva carrera professional: "Sempre m’havia cridat l’atenció tot això de la bata blanca i tenia bastant clar que em volia dedicar a la medicina". De fet, Llordachs narra que de jove va treballar de socorrista en diverses platges del Tarragonès: "Va ser un primer contacte amb els pacients, a la meva manera". És per això que el 1987 va entrar a la Universitat Rovira i Virgili per estudiar medicina i cirurgia, on es va graduar el 1994. "En acabar la carrera, vaig pensar a estudiar odontologia a Madrid, però em vaig trencar el braç i vaig canviar de decisió", explica Llordachs. El 1996 va començar un MBA a Esade, un gir cap al món dels negocis i que va descobrir a través d’un conegut: "Passar d’una realitat tan tècnica com la medicina al món de l’empresa va donar-me l’oportunitat de desenvolupar un perfil híbrid molt concret".

]]>

La medicina com a vocació

Montserrat Barceló va néixer a Granollers el 1967, ciutat on ha continuat lligada al llarg de la vida. “Des de ben petita se’m va ficar la idea al cap que volia ser metgessa i anar a treballar al continent africà”, recorda. Barceló també explica que, des dels 9 anys, els seus pares l’enviaven a passar l'estiu amb una familiar a Irlanda: “A ella li dec bona part del meu èxit professional, perquè em va permetre aprendre idiomes que he necessitat després”. Tal com detalla, la medicina era la seva passió i va decidir estudiar la carrera a l’Hospital Clínic i a la Universitat de Barcelona entre els anys 1984 i 1988. Va ser la primera universitària de la seva família. Tot i això, el darrer any de carrera es va casar, ben jove, i se'n va anar a Santander: “El meu marit era jugador d’handbol, una passió que compartim, i li va sortir l’oportunitat de fitxar per un equip de Cantàbria, així que vaig traslladar l’expedient a la universitat d’allà per acabar els estudis de medicina”.

]]>

Estudiar informàtica abans del boom

Toni Pérez va néixer a Barcelona l’any 1972. Els seus pares, migrants de Melilla a Catalunya, van establir-se al barri de la Sagrera, on ell va criar-se durant tota la seva infantesa. “Des de ben petit ja vaig tenir interès per la informàtica i la programació, suposo que per influència del meu pare, que era enginyer industrial i tenia molta curiositat pel tema”, admet Pérez. Gràcies a aquests inicis, Pérez es va acabar matriculant a la carrera d’informàtica a la Universitat Autònoma de Bellaterra, que va cursar entre els anys 1992 i 1997. Segons recorda Pérez: “En aquell moment era una carrera tan nova que no teníem ni una facultat pròpia gairebé, i érem uns nerds. Estudiar informàtica a l’època, especialment abans del boom d’internet, significava tancar-se en un soterrani gairebé”. El directiu també explica que, durant molts anys, va intentar combinar la informàtica amb la seva altra passió, el bàsquet, però, al final, va acabar centrant-se en els estudis i en la feina perquè no ho podia compaginar tot.

]]>

Formació

“Soc de Barcelona i he viscut des de sempre a la ciutat. Tant el meu pare com la meva mare eren empresaris, i crec que això m’ha marcat al créixer. Molts cops diuen que els emprenedors surten de la seva zona de confort, però en el meu cas, al viure-ho a casa, sempre m’ha semblat una cosa natural. Després de l’institut vaig entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar la carrera de dret als anys noranta. No tenia cap jurista a la família, però en aquell moment volia opositar per ser jutge. L’últim any de carrera vaig marxar a la Universitat de Montpeller d’Erasmus i en vaig disfrutar molt. Després he fet diversos màsters: un de tributació, un de fiscalitat internacional a l'escola SOAS de la Universitat de Londres i, més tard, un PDD a l’Iese. També vaig poder estudiar un any a la Universitat de Pequín gràcies a una beca de la Fundació ICO”.

]]>

Formació

“Tot i néixer a Barcelona, vaig viure durant tota la meva infantesa a Granollers. Em vaig criar vivint amb el meu pare perquè els meus pares es van separar, i jo crec que es nota molt que he estat una dona criada per un home. De petita era molt exigent amb els estudis, però també amb l’esport, i em va ensenyar el que realment era el valor de l’esforç. Des de sempre vaig dedicar-me a la gimnàstica esportiva, i entrenava moltes hores cada setmana. Pel que fa als estudis, acostumava a treure bones notes i, a l’hora d’entrar a la universitat, em vaig decantar per fer la carrera de Traducció i Interpretació en anglès i alemany, especialitzada en documents legals. Vaig estudiar a la Universitat de Vic entre els anys 2000 i 2004, i després vaig fer pràctiques de traducció a les oficines de l’ONU a Viena. Malgrat això, sento que ara, si tornés enrere, potser em decantaria més per altres sectors que també m’han atret sempre com l’economia o el periodisme”.

]]>

Formació

El meu pare era italià i la meva mare espanyola, i jo soc nascuda a Madrid. De petita vaig anar a dues escoles diferents i després vaig entrar a la Universidad Carlos III de Madrid. Allà vaig fer la carrera d’econòmiques entre el 1993 i el 1998, i vaig anar uns mesos d’Erasmus a Roma, on vaig treballar també gràcies a una beca. Més tard vaig fer un MBA internacional a la Universitat Autònoma de Madrid. Gràcies a això, vaig marxar a estudiar a Niça per especialitzar-me en estudis europeus.

]]>

Formació

El meu pare és funcionari i la meva mare és infermera a l’Hospital de Can Ruti. De petit vaig estudiar a l’Escola Joan Pelegrí, al barri d’Hostafrancs, fins al batxillerat. El 2012 vaig entrar a estudiar enginyeria de telecomunicacions a la UPC, fins al 2016. Vaig escollir-ho com un repte, perquè ho considerava molt difícil, però no perquè realment m’agradés. A més, des de l’adolescència vaig anar formant-me fora de l’educació tradicional, per exemple fent un màster d’hipnosi o, de més gran, fent la certificació European Financial Advisor.

]]>

Formació

]]>