L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO, CSIC) celebra la publicació de l'Ordre TED/1085/2025, de 29 de setembre, per la qual el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic aprova la proposta per a la inclusió de cinc nous espais marins en la llista de Llocs d'Importància Comunitària (LIC) de la Xarxa Natura 2000, i declara a més una Zona d'Especial Protecció per als Ocells (ZEPA) en aigües marines espanyoles.

Un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, Imedea (CSIC-UIB), que ha realitzat un seguiment de peixos per telemetria acústica durant dos anys, ha demostrat que les reserves marines funcionen millor quan estan connectades entre elles. Els resultats destaquen la importància de les reserves marines de les Balears per protegir i connectar les poblacions de peixos, ha informat la institució en un comunicat sobre el projecte Coremar, que ha estudiat els moviments i el comportament d'espècies clau per a la biodiversitat i la pesca, com el nero, el dentut, la serviola, l'espet i l'escurçana.

L'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO-CSIC) ha desplegat un total de quatre landers oceanogràfics a les Balears que permetran als científics comprovar aspectes com la temperatura, la salinitat o la direcció i la velocitat dels corrents. Aquesta tasca s'ha duit a terme durant el juny amb personal del Centre Oceanogràfic de les Balears de l'IEO en col·laboració amb personal dels centres oceanogràfics de Cadis, Gijón i Múrcia, recull Europa Press. Es tracta d'una de les activitats previstes en el marc del projecte Ebamar-PortoC, que implicarà la instal·lació de la nova estació climàtica de les Illes.

El pop Salvador, natural de la mar d'Eivissa, ha protagonitzat una troballa sense precedents: ha desenvolupat un braç bifurcat funcional i especialitzat al seu hàbitat natural. És el cas més complet mai documentat d’aquest tipus. L’exemplar, un mascle d'Octopus vulgaris que mostra senyals evidents d’haver sobreviscut a un atac, ha estat monitorat durant cinc mesos per investigadors de l’Institut d’Investigacions Marines (IIM) i del Centre Oceanogràfic de les Balears de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), tots dos adscrits al CSIC.

El Govern ha fet la primera passa cap a la redacció del Pla de ciència, tecnologia i innovació 2026-2030, un document, que segons ha destacat la presidenta del Govern, Marga Prohens, serà "la palanca" per a la transformació de les Illes. Així ho ha destacat la líder de l'Executiu aquest dimecres en declaracions als mitjans després de presidir la primera sessió de la Comissió Interdepartamental de Ciència, Tecnologia i Innovació (CICIT), feta al Consolat de Mar.

Si no es frena el ritme actual del canvi climàtic, a finals del segle XXI la temperatura de la mar Balear "podria augmentar entre quatre i cinc graus respecte dels inicis del XIX", adverteix el científic de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) Manuel Vargas. A més, la salinitat també augmentarà –està passant a tota la Mediterrània– perquè l'augment de la temperatura fa que s'evapori més aigua de la que plou.

Redeia, matriu de Red Eléctrica, i la Fundació Ecomar duran a terme aquest dijous un seminari científic que reunirà experts en ecosistemes marins a l'aeròdrom militar de Pollença. A més, hi assistiran representants d'entitats científiques, tècniques, organitzacions socials i administracions públiques per reflexionar sobre la importància de preservar la biodiversitat de mars i oceans. A la inauguració, que va tenir lloc aquest dimecres, Redeia i Ecomar varen anunciar una aliança conjunta en l'àmbit de la restauració i la conservació marina amb la mirada posada en 2030.

Hi apareix el dibuix d’un home i una dona que recorden les estàtues gregues clàssiques. A l’esquerra es veu un feix de línies que parteixen radialment del mateix punt. És la manera com els astrònoms Carl Sagan i Frank Drake van voler inscriure l’adreça de la humanitat a l’Univers en les plaques que es van col·locar a les sondes Pioneer de la NASA, llançades a l’espai fa 50 anys. El punt indicava el Sol, i les línies, les direccions dels púlsars més importants i propers del nostre sistema solar, amb el corresponent codi binari que indicava la seqüència de pols. D’aquesta manera, pensaven, si alguna civilització intel·ligent mai trobava aquelles naus, fossin on fossin, podria localitzar-nos i qui sap si venir-nos a buscar.

Un estudi internacional liderat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC-UIB), centre mixt del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i la Universitat de les Illes Balears (UIB), ha demostrat que els macròfits marins al·lòctons (les macroalgues i plantes marines no natives) d'origen tropical s'estenen per la Mediterrània a una velocitat molt més gran que els macròfits marins d'origen temperat durant les darreres dècades. Els resultats del treball, que es publiquen a la revista Global Change Biology, suggereixen que el futur escalfament de la Mediterrània podria continuar afavorint l'expansió d'aquestes espècies.

El cos espacial que va sobrevolar Catalunya divendres a la nit no era ni un míssil balístic francès ni un satèl·lit del multimilionari Elon Musk. Dos dies després del fenomen, que ha desfermat diverses hipòtesis tant d'entitats científiques nacionals com d'internacionals i ha generat "alarma" al llarg del cap de setmana, el ministeri de Defensa ha assegurat que l'estela lumínica visible des dels Països Catalans corresponia a un meteoroide; és a dir, un meteorit que va fregar l'atmosfera i que no va tornar a entrar a l'òrbita. "És l'única informació que donem com a possible", ha afirmat el cap del Centre d'Operacions de Vigilància Espacial (COVE), el tinent coronel Manuel Olmos. Segons un comunicat governamental, el "bòlid espacial" no tenia "en cap cas" naturalesa o comportament armamentístics, com inicialment apuntava l'Institut de Ciències de l'Espai, i tampoc no hi ha indicis per sospitar que fos un satèl·lit privat, com deien les forces aèries alemanyes.

¿Ha sobrevolat un míssil balístic divendres a la nit els Països Catalans? És la pregunta que ara mateix mira de respondre la Xarxa d'Investigació de Bòlids i Meteorits (SPMN), que pertany a l'Institut de Ciències de l'Espai del CSIC. L'alerta va saltar poc abans de les 23.00 hores, quan diversos astrònoms col·laboradors del CSIC van detectar el punt de llum sorgint de França, sobrevolant Girona i Barcelona i continuant en direcció a les Balears per acabar el recorregut al sud del País Valencià.

Les Illes Balears disposen de 149 espècies marines amenaçades, de les quals, només 20, el 13%, tenen un programa específic de seguiment que permet determinar si les poblacions en perill són estables, augmenten o disminueixen. Aquest és el resultat, per a l'Arxipèlag, de l'informe que han fet en l'àmbit de tot l'Estat les plataformes de ciència ciutadana Observadores del Mar del CSIC i RedPROMAR del govern de Canàries. Per a Joaquim Garrabou, investigador de l'Institut de Ciències de la Mar (ICM) i coordinador d'Observadores del Mar, "el cas de les Balears no és el pitjor, encara que queda molt per fer". I és que les Illes es troben a la meitat de la llista.

Rolf Tarrach Siegel (València, 1948) és catedràtic de física quàntica. Ha estat president del CSIC (Consell Superior d’Investigacions Científiques), rector de la Universitat de Luxemburg i president de l'Associació Europea d’Universitats. 

Un equip d'investigació, liderat per la Universitat de les Illes Balears (UIB), l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea-CSIC) i amb la participació del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) i el Consiglio Nazionale Delle Ricerche (CNR), ha descobert dues noves espècies de poliquets (cucs) en una cova anquirina de Mallorca.

Nanda Rea (Roma, 1978) és una reconeguda astrofísica i professora titular del CSIC, de l’Institut Científic i de l’Espai de Barcelona. Té diversos premis i ha escrit diferents articles a les prestigioses revistes Nature i Science. "A la feina faig càlculs i programació, dissenyo màquines d’enginyeria i faig moltes matemàtiques per descobrir com funciona l’Univers i, per tant, nosaltres", resumeix. Ara ha decidit que vol que els més petits entenguin a què es destinen els diners en investigació. Per això ha publicat el seu primer llibre infantil, El Universo (Shackleton Books), i aquest mes d’agost ha fet una conferència per a nens al CosmoCaixa.

Diversos grups d'investigació i recerca catalans intentaran modificar genèticament cèl·lules mare de cordons umbilicals per produir cèl·lules immunitàries, és a dir, que siguin capaces de reconèixer i atacar les cèl·lules tumorals i també altres malalties. El CSIC, el Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya i l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (Idibell) han signat un acord per tirar endavant aquesta investigació, que convertiria les cèl·lules mare en les anomenades CAR- NK o natural killers.

Després de set anys buscant planetes similars a la Terra fora del Sistema Solar, el projecte Carmenes ha fet balanç avui de les descobertes fetes: entre el 2016 i el 2020 han localitzat 59 exoplanetes, deu dels quals serien potencialment habitables. Uns resultats que, segons els responsables del projecte, avalen l'aposta feta pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Societat Max Planck d'Alemanya. En el període 2016-2020, ha descobert i confirmat 6 planetes tipus Júpiter (amb masses que són més de 50 vegades la de la Terra), 10 tipus Neptú (de 10 a 50 masses terrestres) i 43 Terres i Superterres (fins a 10 masses terrestres).

El Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha publicat un estudi que aprofundeix en la producció metal·lúrgica en les societats de l'Edat de Bronze a Menorca. L'article, sota el nom Producción y circulación de metal en Menorca durante el periodo Naviforme: los talleres de Son Mercer de Baix (Ferreries) y Cala Blanca (Ciutadella) y algunos lingotes inéditos, ha estat publicat a la revista Trabajos de Prehistoria. Les dades pretenen contribuir a la comprensió dels espais de producció i de les formes de circulació del metall a Menorca i les implicacions per a les Illes i la Mediterrània durant el Bronze final.

La ingesta de mercuri a través del consum de peix i marisc ha motivat diferents avisos de les autoritats sanitàries per moderar el consum de les varietats més propenses a contenir dosis massa altes d'aquest metall, que pot ser un risc per a la salut. Ara, un estudi científic ha identificat les espècies mediterrànies més segures perquè no superen els límits màxims que recomana la Unió Europea (UE). La sardina, el seitó, l'orada i el calamar formen part d'aquesta llista amb 13 espècies extreta després de l'anàlisi d'un total de 58 que són habituals en la dieta a Espanya, Itàlia i França.

La distribució dels sistemes sexuals dels peixos en l'arbre de la vida és un misteri. Ara, però, se sap que inicialment tenien els sexes separats, segons un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona. La troballa, que publica aquest dilluns la revista Nature Communications, ha revelat que el gonocorisme (tenir un únic òrgan reproductiu biològic, sigui masculí o femení) és el sistema sexual ancestral dels peixos i no l'hermafroditisme (els dos tipus d'òrgans alhora) com es creia fins ara. La investigadora de l'ICM-CSIC Susanna Pla afirma que "l'evolució dels sistemes sexuals és més dinàmica i complexa del que s'assumeix habitualment". En concret, és dinàmica perquè hi ha sistemes sexuals que es guanyen i es perden amb més facilitat del que es creia, i és complexa perquè per passar de tenir un òrgan sexual a tenir-ne dos cal haver passat per un sistema intermedi, anomenat hermafroditisme seqüencial, en què les espècies canvien de sexe al llarg de la seva vida, especialment quan els mascles passen a ser femelles.